Després de la lectura
Emma al Facebook
Com seria Madame Bovary avui? De segur que tindria un perfil al Facebook.
Ja sabeu com és ella, els seus somnis, les seves dèries, el tipus de música, de llibres o de roba que li agradaven: com ho traslladaríeu al dia d'avui? Entre tots, obriu un compte de Facebook a l'Emma Bovary del segle xxi i construïu-li un perfil actualitzat.
Treballeu les seccions del "Mur", "Informació", "Fotos", "Notes". Us atreviu a obrir un "Fòrum"?
Per mantenir actiu el seu perfil, feu-vos amics i amigues de la nova Emma Bovary!
El realisme dibuixat (1)
"Per a Flaubert les imatges de les seves obres són l'acció" és a dir, les descripcions realistes d'allò que veu, i, tal com hauràs pogut comprovar, són part fonamental de la novel·la i sense les quals aquesta obra no seria el que és.
De totes les descripcions que has llegit -i exceptuant la de la gorra de Charles Bovary-, quina és la que t'ha agradat o sorprès més?
Copia-la en un word col·laboratiu amb els teus companys de classe i comenteu les descripcions triades. Series capaç de dibuixar allò que descriu? "Veus" el que descriu com si fos una fotografia?
El realisme dibuixat (2)
Ara, amb l'ajuda del professor d'Arts plàstiques, dibuixa:
a) la gorra de Charles Bovary descrita al començament de la novel·la
b) el fragment que has triat
Compara el teu dibuix de la gorra amb el dels teus companys. Què ho fa, que tots l'hàgiu dibuixada pràcticament igual?
Pista: Això és una chapska o gorra de llancer polonès.
Anem a comprar al segle XIX
El Museu del tèxtil de Barcelona està muntant una exposició sobre la història de la roba en la literatura i han demanat la col·laboració dels experts i dels lectors. A partir de Madame Bovary creeu diversos vestits per dur a la feina, a casa, en una festa, per fer equitació, etcètera. Abans però heu de reconèixer els tipus de vestits del XIX.
Aquí teniu alguns
exemples de l'indumentària de l'època:
Font (dels dos primers):
Franco de Espés, Carlos. Así vivían en la España del Romanticismo. Madrid: Anaya, 2008.
Fonts: http://img22.imageshack.us/ i http://lamoda-atodotrapo.blogspot.com/
El més revolucionari, però, de la moda del XIX va ser la creació de la cotilla o faixa que va convertir les cintures de les dames en "cintures vespa".
Una cotilla o faixa. Font: http://img22.imageshack.us/
Però també que se simplifiqués l'amplada del mirinyac, encara que no la complexitat de la peça:
Faldilla exageradament
ampla. Font: http://www.mundohistoria.org/
Estructura interna del
mirinyac. Font: http://www.mundohistoria.org/
Al final, dissenyeu la
presentació en un Power Point i que
el conjunt doni una imatge atractiva d'un suposat passi de models de l'època.
Recordeu que heu d'indicar els noms de les peces més importants dels vestits.
Consulteu a la tèxtilteca per començar la recerca.
A la ràdio
Els personatges de Madame Bovary s'enfronten, sovint, a la
pressió de l'entorn i se senten frustrats, tristos, malhumorats o insegurs.
N'hi ha que pateixen d'amor o de no saber controlar l'ànsia de comprar o de
necessitar el reconeixement públic constant. Aquests mals són universals, i
encara avui hi ha gent que els pateix i que fan servir els consultoris dels
mitjans de comunicació per explicar-los i demanar consell.
Estudis de gravació
antic i modern. Fonts: http://bluniverse.blogspot.com i http://visualrian.com
Els qui truquin, abans de plantejar la seva situació han de dir l'edat, el lloc de naixement, l'estat civil, la feina i les aficions. Un cop escoltades les angoixes de l'oient, els dos radiofonistes li oferiran alguns consells.
Doneu un nom al programa i escriviu els diàlegs prèviament a l'emissió fictícia. Després, assageu-los en veu alta, afegiu-hi efectes musicals i graveu-ne un podcast. Escolteu els podcasts a classe. Quin és el més versemblant de tots? I el més creatiu?
Al despatx de Gaudí
Gaudí segurament va veure cases molts semblants a la dels Bovary. També ell va construir per la burgesia emergent catalana i espanyola abans de consagrar la seva vida a la construcció de la Sagrada Família.
La façana de la
casa Milà (La Pedrera)
d'Antoni Gaudí. Font: Wikimedia commons
La façana de la
casa Ametller de Josep Puig i Cadafalch.
Font: Wikimedia commons
Retrat de
l'arquitecte Antoni Gaudí. Font: Wikimedia commons
http://elmodernisme.wikispaces.com
Actualment, a Barcelona, es poden visitar algunes cases de l'època. Us en recomanem dues: la casa Ametller de Domènech i Montaner i la casa Milà, Pedrera, de Gaudí. En tots dos casos es conserva la distribució del pis i s'ha recuperat part del mobiliari.
La llar dels Bovary és de províncies i per tant no és com un apartament d'una ciutat moderna com Barcelona, però tenia la distribució típica de les cases burgeses del xix. Recordeu com estaven distribuïdes les cambres de la casa de Yonville?
- En parelles o grups de tres dibuixeu un plànol virtual amb l'ajuda de l'smallblueprinter o d'algun altre programa semblant.
- Quines semblances o diferències trobeu amb les cases de Gaudí o de Domènech i Montaner?
A la xarxa trobareu algunes visites virtuals de cases del XIX que encara es conserven. Us proposem la de la Pedrera i la de Charles Dickens que són molt completes.
I si teniu interès per saber com vivia un contemporani de Flaubert, Charles Dickens, autor del famosíssim Oliver Twist, podeu fer un tomb virtual per la seva casa de Londres.
El club de lectura
Imagineu-vos que... treballeu a la biblioteca del vostre barri i heu d'organitzar un club de lectura sobre Madame Bovary. Per engrescar el públic dissenyeu, en parelles, la maqueta d'un tríptic informatiu a doble cara.
Un club de lectura i una biblioteca. Fonts: http://www.cetr.net i http://phantom.xtec.cat/
La maqueta ha d'incloure els elements següents: espai en què tindrà lloc l'esdeveniment, dia, hora i qui n'és l'entitat organitzadora, imatge de coberta i sinopsi de la novel·la, imatge de l'autor, breu biografia i relació d'obres traduïdes al català, alguna cita d'un o dos crítics literaris sobre Madame Bovary i temes per al debat. Feu servir el programa que us agradi més: Power Point, Photoshop o d'altres.
A quatre mans
Hi havia una pràctica estesa entre els escriptors del segle XIX que consistia a escriure novel·les col·lectives, és a dir, un grup d'autors feia una obra conjuntament.
Logo de l'associació juvenil 4mans. Font: http://www.4mans.es.tl
Dividiu-vos en grups de tres o quatre i imagineu un final alternatiu per a Madame Bovary. Es tracta només de pensar una línia argumental diferent, no d'escriure tot el final a l'estil flaubertià!
En acabat, cada grup llegeix el seu final i decidiu quin és el més versemblant o el més ben pensat i estructurat.
A Flaubert li agradava l’òpera?
Flaubert descriu l'obertura de Lucia di Lammermoor en el capítol 15 de la segona part (pàg. 273).
Lucia di Lammermoor és una òpera que s'estrenà a Itàlia el 1835, amb música de Gaetano Donizetti i llibret de Salvatore Camarano.
Autocaricatura de
Donizetti. Font: http://commons.wikimedia.org
Mireu el vídeo següent i, després,
compareu-lo amb el fragment de la novel·la i digueu:
- Què us sembla la descripció de Flaubert un cop heu vist i escoltat aquesta versió de l'obertura?
- Sabeu en quina novel·la es basa l'òpera?
- Quina és la seva connexió amb Emma Bovary?
Quines altres òperes hauria escoltat amb entusiasme Emma Bovary? En grups de tres o quatre companys, cerqueu a la xarxa entre 5 i 7 òperes de temàtica romàntica contemporànies a la novel·la i creeu una temporada operística ideal i feta a mida per a Emma Bovary.
Preciseu els detalls de la programació en cada cas: el títol de l'òpera i la sinopsi, el compositor, el llibretista, i el que trobeu interessant de destacar.
Si hi ha temps podeu encara fer una mica de campanya publicitària i fer: un cartell, un clip audiovisual i una explicació breu sobre per què penseu que agradaria a Emma Bovary.
«Madame Bovary sóc jo!» Madame Bovary, de Gustave Flaubert
© Grup62