Comprovar respostes
1
Emma retrobava l’ambient de les lectures de la seva jovenesa,
2
Tria un linia del paràgraf
bossa a un patge verd. Bon punt es quedà sola, se sentí una flauta
personatges, els arbres pintats que el trepig dels artistes feia tremolar,
record de la novel•la facilitava la comprensió del llibret, seguí la
els casquets de vellut, els abrics, les espases, totes aquelles
intriga frase per frase mentre li venien inabastables pensaments
de l’amor, desitjava tenir ales. Emma també s’hauria volgut escapar
de la vida i volar en un braçat. Tot d’un cop aparegué Edgar Lagardy.
d’un altre món. S’avançà, però, una dona jove tot llançant una
boira i perdent-se entre els camps coberts de brucs. Com que el
imaginacions que s’agitaven en l’harmonia i en l’atmosfera
com si els arquets dels violins es passegessin pels seus nervis. No
tenia prou ulls per a contemplar els vestits, les decoracions, els
Aleshores, Lucie encetà la seva cavatina en sol major; es planyia
se sentia en ple Walter Scott. Li semblava que li arribava a
que feia com un mormol de font o com un piuleig d’ocell.
que es dispersaven sota les ratxes de la música. S’abandonava al
bressoleig de les melodies i sentia com vibrava tot el seu ésser
l’orella el so de les cornamuses escoceses passant pel mig de la
3
Tria un linia del paràgraf
bossa a un patge verd. Bon punt es quedà sola, se sentí una flauta
personatges, els arbres pintats que el trepig dels artistes feia tremolar,
record de la novel•la facilitava la comprensió del llibret, seguí la
els casquets de vellut, els abrics, les espases, totes aquelles
intriga frase per frase mentre li venien inabastables pensaments
de l’amor, desitjava tenir ales. Emma també s’hauria volgut escapar
de la vida i volar en un braçat. Tot d’un cop aparegué Edgar Lagardy.
d’un altre món. S’avançà, però, una dona jove tot llançant una
boira i perdent-se entre els camps coberts de brucs. Com que el
imaginacions que s’agitaven en l’harmonia i en l’atmosfera
com si els arquets dels violins es passegessin pels seus nervis. No
tenia prou ulls per a contemplar els vestits, les decoracions, els
Aleshores, Lucie encetà la seva cavatina en sol major; es planyia
se sentia en ple Walter Scott. Li semblava que li arribava a
que feia com un mormol de font o com un piuleig d’ocell.
que es dispersaven sota les ratxes de la música. S’abandonava al
bressoleig de les melodies i sentia com vibrava tot el seu ésser
l’orella el so de les cornamuses escoceses passant pel mig de la
4
Tria un linia del paràgraf
bossa a un patge verd. Bon punt es quedà sola, se sentí una flauta
personatges, els arbres pintats que el trepig dels artistes feia tremolar,
record de la novel•la facilitava la comprensió del llibret, seguí la
els casquets de vellut, els abrics, les espases, totes aquelles
intriga frase per frase mentre li venien inabastables pensaments
de l’amor, desitjava tenir ales. Emma també s’hauria volgut escapar
de la vida i volar en un braçat. Tot d’un cop aparegué Edgar Lagardy.
d’un altre món. S’avançà, però, una dona jove tot llançant una
boira i perdent-se entre els camps coberts de brucs. Com que el
imaginacions que s’agitaven en l’harmonia i en l’atmosfera
com si els arquets dels violins es passegessin pels seus nervis. No
tenia prou ulls per a contemplar els vestits, les decoracions, els
Aleshores, Lucie encetà la seva cavatina en sol major; es planyia
se sentia en ple Walter Scott. Li semblava que li arribava a
que feia com un mormol de font o com un piuleig d’ocell.
que es dispersaven sota les ratxes de la música. S’abandonava al
bressoleig de les melodies i sentia com vibrava tot el seu ésser
l’orella el so de les cornamuses escoceses passant pel mig de la
5
Tria un linia del paràgraf
bossa a un patge verd. Bon punt es quedà sola, se sentí una flauta
personatges, els arbres pintats que el trepig dels artistes feia tremolar,
record de la novel•la facilitava la comprensió del llibret, seguí la
els casquets de vellut, els abrics, les espases, totes aquelles
intriga frase per frase mentre li venien inabastables pensaments
de l’amor, desitjava tenir ales. Emma també s’hauria volgut escapar
de la vida i volar en un braçat. Tot d’un cop aparegué Edgar Lagardy.
d’un altre món. S’avançà, però, una dona jove tot llançant una
boira i perdent-se entre els camps coberts de brucs. Com que el
imaginacions que s’agitaven en l’harmonia i en l’atmosfera
com si els arquets dels violins es passegessin pels seus nervis. No
tenia prou ulls per a contemplar els vestits, les decoracions, els
Aleshores, Lucie encetà la seva cavatina en sol major; es planyia
se sentia en ple Walter Scott. Li semblava que li arribava a
que feia com un mormol de font o com un piuleig d’ocell.
que es dispersaven sota les ratxes de la música. S’abandonava al
bressoleig de les melodies i sentia com vibrava tot el seu ésser
l’orella el so de les cornamuses escoceses passant pel mig de la
6
Tria un linia del paràgraf
bossa a un patge verd. Bon punt es quedà sola, se sentí una flauta
personatges, els arbres pintats que el trepig dels artistes feia tremolar,
record de la novel•la facilitava la comprensió del llibret, seguí la
els casquets de vellut, els abrics, les espases, totes aquelles
intriga frase per frase mentre li venien inabastables pensaments
de l’amor, desitjava tenir ales. Emma també s’hauria volgut escapar
de la vida i volar en un braçat. Tot d’un cop aparegué Edgar Lagardy.
d’un altre món. S’avançà, però, una dona jove tot llançant una
boira i perdent-se entre els camps coberts de brucs. Com que el
imaginacions que s’agitaven en l’harmonia i en l’atmosfera
com si els arquets dels violins es passegessin pels seus nervis. No
tenia prou ulls per a contemplar els vestits, les decoracions, els
Aleshores, Lucie encetà la seva cavatina en sol major; es planyia
se sentia en ple Walter Scott. Li semblava que li arribava a
que feia com un mormol de font o com un piuleig d’ocell.
que es dispersaven sota les ratxes de la música. S’abandonava al
bressoleig de les melodies i sentia com vibrava tot el seu ésser
l’orella el so de les cornamuses escoceses passant pel mig de la
7
Tria un linia del paràgraf
bossa a un patge verd. Bon punt es quedà sola, se sentí una flauta
personatges, els arbres pintats que el trepig dels artistes feia tremolar,
record de la novel•la facilitava la comprensió del llibret, seguí la
els casquets de vellut, els abrics, les espases, totes aquelles
intriga frase per frase mentre li venien inabastables pensaments
de l’amor, desitjava tenir ales. Emma també s’hauria volgut escapar
de la vida i volar en un braçat. Tot d’un cop aparegué Edgar Lagardy.
d’un altre món. S’avançà, però, una dona jove tot llançant una
boira i perdent-se entre els camps coberts de brucs. Com que el
imaginacions que s’agitaven en l’harmonia i en l’atmosfera
com si els arquets dels violins es passegessin pels seus nervis. No
tenia prou ulls per a contemplar els vestits, les decoracions, els
Aleshores, Lucie encetà la seva cavatina en sol major; es planyia
se sentia en ple Walter Scott. Li semblava que li arribava a
que feia com un mormol de font o com un piuleig d’ocell.
que es dispersaven sota les ratxes de la música. S’abandonava al
bressoleig de les melodies i sentia com vibrava tot el seu ésser
l’orella el so de les cornamuses escoceses passant pel mig de la
8
Tria un linia del paràgraf
bossa a un patge verd. Bon punt es quedà sola, se sentí una flauta
personatges, els arbres pintats que el trepig dels artistes feia tremolar,
record de la novel•la facilitava la comprensió del llibret, seguí la
els casquets de vellut, els abrics, les espases, totes aquelles
intriga frase per frase mentre li venien inabastables pensaments
de l’amor, desitjava tenir ales. Emma també s’hauria volgut escapar
de la vida i volar en un braçat. Tot d’un cop aparegué Edgar Lagardy.
d’un altre món. S’avançà, però, una dona jove tot llançant una
boira i perdent-se entre els camps coberts de brucs. Com que el
imaginacions que s’agitaven en l’harmonia i en l’atmosfera
com si els arquets dels violins es passegessin pels seus nervis. No
tenia prou ulls per a contemplar els vestits, les decoracions, els
Aleshores, Lucie encetà la seva cavatina en sol major; es planyia
se sentia en ple Walter Scott. Li semblava que li arribava a
que feia com un mormol de font o com un piuleig d’ocell.
que es dispersaven sota les ratxes de la música. S’abandonava al
bressoleig de les melodies i sentia com vibrava tot el seu ésser
l’orella el so de les cornamuses escoceses passant pel mig de la
9
Tria un linia del paràgraf
bossa a un patge verd. Bon punt es quedà sola, se sentí una flauta
personatges, els arbres pintats que el trepig dels artistes feia tremolar,
record de la novel•la facilitava la comprensió del llibret, seguí la
els casquets de vellut, els abrics, les espases, totes aquelles
intriga frase per frase mentre li venien inabastables pensaments
de l’amor, desitjava tenir ales. Emma també s’hauria volgut escapar
de la vida i volar en un braçat. Tot d’un cop aparegué Edgar Lagardy.
d’un altre món. S’avançà, però, una dona jove tot llançant una
boira i perdent-se entre els camps coberts de brucs. Com que el
imaginacions que s’agitaven en l’harmonia i en l’atmosfera
com si els arquets dels violins es passegessin pels seus nervis. No
tenia prou ulls per a contemplar els vestits, les decoracions, els
Aleshores, Lucie encetà la seva cavatina en sol major; es planyia
se sentia en ple Walter Scott. Li semblava que li arribava a
que feia com un mormol de font o com un piuleig d’ocell.
que es dispersaven sota les ratxes de la música. S’abandonava al
bressoleig de les melodies i sentia com vibrava tot el seu ésser
l’orella el so de les cornamuses escoceses passant pel mig de la
10
Tria un linia del paràgraf
bossa a un patge verd. Bon punt es quedà sola, se sentí una flauta
personatges, els arbres pintats que el trepig dels artistes feia tremolar,
record de la novel•la facilitava la comprensió del llibret, seguí la
els casquets de vellut, els abrics, les espases, totes aquelles
intriga frase per frase mentre li venien inabastables pensaments
de l’amor, desitjava tenir ales. Emma també s’hauria volgut escapar
de la vida i volar en un braçat. Tot d’un cop aparegué Edgar Lagardy.
d’un altre món. S’avançà, però, una dona jove tot llançant una
boira i perdent-se entre els camps coberts de brucs. Com que el
imaginacions que s’agitaven en l’harmonia i en l’atmosfera
com si els arquets dels violins es passegessin pels seus nervis. No
tenia prou ulls per a contemplar els vestits, les decoracions, els
Aleshores, Lucie encetà la seva cavatina en sol major; es planyia
se sentia en ple Walter Scott. Li semblava que li arribava a
que feia com un mormol de font o com un piuleig d’ocell.
que es dispersaven sota les ratxes de la música. S’abandonava al
bressoleig de les melodies i sentia com vibrava tot el seu ésser
l’orella el so de les cornamuses escoceses passant pel mig de la
11
Tria un linia del paràgraf
bossa a un patge verd. Bon punt es quedà sola, se sentí una flauta
personatges, els arbres pintats que el trepig dels artistes feia tremolar,
record de la novel•la facilitava la comprensió del llibret, seguí la
els casquets de vellut, els abrics, les espases, totes aquelles
intriga frase per frase mentre li venien inabastables pensaments
de l’amor, desitjava tenir ales. Emma també s’hauria volgut escapar
de la vida i volar en un braçat. Tot d’un cop aparegué Edgar Lagardy.
d’un altre món. S’avançà, però, una dona jove tot llançant una
boira i perdent-se entre els camps coberts de brucs. Com que el
imaginacions que s’agitaven en l’harmonia i en l’atmosfera
com si els arquets dels violins es passegessin pels seus nervis. No
tenia prou ulls per a contemplar els vestits, les decoracions, els
Aleshores, Lucie encetà la seva cavatina en sol major; es planyia
se sentia en ple Walter Scott. Li semblava que li arribava a
que feia com un mormol de font o com un piuleig d’ocell.
que es dispersaven sota les ratxes de la música. S’abandonava al
bressoleig de les melodies i sentia com vibrava tot el seu ésser
l’orella el so de les cornamuses escoceses passant pel mig de la
12
Tria un linia del paràgraf
bossa a un patge verd. Bon punt es quedà sola, se sentí una flauta
personatges, els arbres pintats que el trepig dels artistes feia tremolar,
record de la novel•la facilitava la comprensió del llibret, seguí la
els casquets de vellut, els abrics, les espases, totes aquelles
intriga frase per frase mentre li venien inabastables pensaments
de l’amor, desitjava tenir ales. Emma també s’hauria volgut escapar
de la vida i volar en un braçat. Tot d’un cop aparegué Edgar Lagardy.
d’un altre món. S’avançà, però, una dona jove tot llançant una
boira i perdent-se entre els camps coberts de brucs. Com que el
imaginacions que s’agitaven en l’harmonia i en l’atmosfera
com si els arquets dels violins es passegessin pels seus nervis. No
tenia prou ulls per a contemplar els vestits, les decoracions, els
Aleshores, Lucie encetà la seva cavatina en sol major; es planyia
se sentia en ple Walter Scott. Li semblava que li arribava a
que feia com un mormol de font o com un piuleig d’ocell.
que es dispersaven sota les ratxes de la música. S’abandonava al
bressoleig de les melodies i sentia com vibrava tot el seu ésser
l’orella el so de les cornamuses escoceses passant pel mig de la
13
Tria un linia del paràgraf
bossa a un patge verd. Bon punt es quedà sola, se sentí una flauta
personatges, els arbres pintats que el trepig dels artistes feia tremolar,
record de la novel•la facilitava la comprensió del llibret, seguí la
els casquets de vellut, els abrics, les espases, totes aquelles
intriga frase per frase mentre li venien inabastables pensaments
de l’amor, desitjava tenir ales. Emma també s’hauria volgut escapar
de la vida i volar en un braçat. Tot d’un cop aparegué Edgar Lagardy.
d’un altre món. S’avançà, però, una dona jove tot llançant una
boira i perdent-se entre els camps coberts de brucs. Com que el
imaginacions que s’agitaven en l’harmonia i en l’atmosfera
com si els arquets dels violins es passegessin pels seus nervis. No
tenia prou ulls per a contemplar els vestits, les decoracions, els
Aleshores, Lucie encetà la seva cavatina en sol major; es planyia
se sentia en ple Walter Scott. Li semblava que li arribava a
que feia com un mormol de font o com un piuleig d’ocell.
que es dispersaven sota les ratxes de la música. S’abandonava al
bressoleig de les melodies i sentia com vibrava tot el seu ésser
l’orella el so de les cornamuses escoceses passant pel mig de la
14
Tria un linia del paràgraf
bossa a un patge verd. Bon punt es quedà sola, se sentí una flauta
personatges, els arbres pintats que el trepig dels artistes feia tremolar,
record de la novel•la facilitava la comprensió del llibret, seguí la
els casquets de vellut, els abrics, les espases, totes aquelles
intriga frase per frase mentre li venien inabastables pensaments
de l’amor, desitjava tenir ales. Emma també s’hauria volgut escapar
de la vida i volar en un braçat. Tot d’un cop aparegué Edgar Lagardy.
d’un altre món. S’avançà, però, una dona jove tot llançant una
boira i perdent-se entre els camps coberts de brucs. Com que el
imaginacions que s’agitaven en l’harmonia i en l’atmosfera
com si els arquets dels violins es passegessin pels seus nervis. No
tenia prou ulls per a contemplar els vestits, les decoracions, els
Aleshores, Lucie encetà la seva cavatina en sol major; es planyia
se sentia en ple Walter Scott. Li semblava que li arribava a
que feia com un mormol de font o com un piuleig d’ocell.
que es dispersaven sota les ratxes de la música. S’abandonava al
bressoleig de les melodies i sentia com vibrava tot el seu ésser
l’orella el so de les cornamuses escoceses passant pel mig de la
15
Tria un linia del paràgraf
bossa a un patge verd. Bon punt es quedà sola, se sentí una flauta
personatges, els arbres pintats que el trepig dels artistes feia tremolar,
record de la novel•la facilitava la comprensió del llibret, seguí la
els casquets de vellut, els abrics, les espases, totes aquelles
intriga frase per frase mentre li venien inabastables pensaments
de l’amor, desitjava tenir ales. Emma també s’hauria volgut escapar
de la vida i volar en un braçat. Tot d’un cop aparegué Edgar Lagardy.
d’un altre món. S’avançà, però, una dona jove tot llançant una
boira i perdent-se entre els camps coberts de brucs. Com que el
imaginacions que s’agitaven en l’harmonia i en l’atmosfera
com si els arquets dels violins es passegessin pels seus nervis. No
tenia prou ulls per a contemplar els vestits, les decoracions, els
Aleshores, Lucie encetà la seva cavatina en sol major; es planyia
se sentia en ple Walter Scott. Li semblava que li arribava a
que feia com un mormol de font o com un piuleig d’ocell.
que es dispersaven sota les ratxes de la música. S’abandonava al
bressoleig de les melodies i sentia com vibrava tot el seu ésser
l’orella el so de les cornamuses escoceses passant pel mig de la
16
Tria un linia del paràgraf
bossa a un patge verd. Bon punt es quedà sola, se sentí una flauta
personatges, els arbres pintats que el trepig dels artistes feia tremolar,
record de la novel•la facilitava la comprensió del llibret, seguí la
els casquets de vellut, els abrics, les espases, totes aquelles
intriga frase per frase mentre li venien inabastables pensaments
de l’amor, desitjava tenir ales. Emma també s’hauria volgut escapar
de la vida i volar en un braçat. Tot d’un cop aparegué Edgar Lagardy.
d’un altre món. S’avançà, però, una dona jove tot llançant una
boira i perdent-se entre els camps coberts de brucs. Com que el
imaginacions que s’agitaven en l’harmonia i en l’atmosfera
com si els arquets dels violins es passegessin pels seus nervis. No
tenia prou ulls per a contemplar els vestits, les decoracions, els
Aleshores, Lucie encetà la seva cavatina en sol major; es planyia
se sentia en ple Walter Scott. Li semblava que li arribava a
que feia com un mormol de font o com un piuleig d’ocell.
que es dispersaven sota les ratxes de la música. S’abandonava al
bressoleig de les melodies i sentia com vibrava tot el seu ésser
l’orella el so de les cornamuses escoceses passant pel mig de la
17
Tria un linia del paràgraf
bossa a un patge verd. Bon punt es quedà sola, se sentí una flauta
personatges, els arbres pintats que el trepig dels artistes feia tremolar,
record de la novel•la facilitava la comprensió del llibret, seguí la
els casquets de vellut, els abrics, les espases, totes aquelles
intriga frase per frase mentre li venien inabastables pensaments
de l’amor, desitjava tenir ales. Emma també s’hauria volgut escapar
de la vida i volar en un braçat. Tot d’un cop aparegué Edgar Lagardy.
d’un altre món. S’avançà, però, una dona jove tot llançant una
boira i perdent-se entre els camps coberts de brucs. Com que el
imaginacions que s’agitaven en l’harmonia i en l’atmosfera
com si els arquets dels violins es passegessin pels seus nervis. No
tenia prou ulls per a contemplar els vestits, les decoracions, els
Aleshores, Lucie encetà la seva cavatina en sol major; es planyia
se sentia en ple Walter Scott. Li semblava que li arribava a
que feia com un mormol de font o com un piuleig d’ocell.
que es dispersaven sota les ratxes de la música. S’abandonava al
bressoleig de les melodies i sentia com vibrava tot el seu ésser
l’orella el so de les cornamuses escoceses passant pel mig de la
18
Tria un linia del paràgraf
bossa a un patge verd. Bon punt es quedà sola, se sentí una flauta
personatges, els arbres pintats que el trepig dels artistes feia tremolar,
record de la novel•la facilitava la comprensió del llibret, seguí la
els casquets de vellut, els abrics, les espases, totes aquelles
intriga frase per frase mentre li venien inabastables pensaments
de l’amor, desitjava tenir ales. Emma també s’hauria volgut escapar
de la vida i volar en un braçat. Tot d’un cop aparegué Edgar Lagardy.
d’un altre món. S’avançà, però, una dona jove tot llançant una
boira i perdent-se entre els camps coberts de brucs. Com que el
imaginacions que s’agitaven en l’harmonia i en l’atmosfera
com si els arquets dels violins es passegessin pels seus nervis. No
tenia prou ulls per a contemplar els vestits, les decoracions, els
Aleshores, Lucie encetà la seva cavatina en sol major; es planyia
se sentia en ple Walter Scott. Li semblava que li arribava a
que feia com un mormol de font o com un piuleig d’ocell.
que es dispersaven sota les ratxes de la música. S’abandonava al
bressoleig de les melodies i sentia com vibrava tot el seu ésser
l’orella el so de les cornamuses escoceses passant pel mig de la
19
Tria un linia del paràgraf
bossa a un patge verd. Bon punt es quedà sola, se sentí una flauta
personatges, els arbres pintats que el trepig dels artistes feia tremolar,
record de la novel•la facilitava la comprensió del llibret, seguí la
els casquets de vellut, els abrics, les espases, totes aquelles
intriga frase per frase mentre li venien inabastables pensaments
de l’amor, desitjava tenir ales. Emma també s’hauria volgut escapar
de la vida i volar en un braçat. Tot d’un cop aparegué Edgar Lagardy.
d’un altre món. S’avançà, però, una dona jove tot llançant una
boira i perdent-se entre els camps coberts de brucs. Com que el
imaginacions que s’agitaven en l’harmonia i en l’atmosfera
com si els arquets dels violins es passegessin pels seus nervis. No
tenia prou ulls per a contemplar els vestits, les decoracions, els
Aleshores, Lucie encetà la seva cavatina en sol major; es planyia
se sentia en ple Walter Scott. Li semblava que li arribava a
que feia com un mormol de font o com un piuleig d’ocell.
que es dispersaven sota les ratxes de la música. S’abandonava al
bressoleig de les melodies i sentia com vibrava tot el seu ésser
l’orella el so de les cornamuses escoceses passant pel mig de la
Comprovar respostes
Tornar