Durant la lectura
1) I potser també perquè les històries, de vegades, són més difícils d'aferrar que l'àgil drac rodi. I, com ell, sovint es deixen veure i quan les has entrellucades desapareixen.
Conegudes
| |
Vistes
| |
Oblidades
| |
Gaudides
|
Disposats
| |
Cansats
| |
Feliços
| |
Desmotivats
|
Enyorança
| |
Diversió
| |
Avorriment
| |
Sal
|
Regar
| |
Podar
| |
Implantar
| |
Fumigar
|
Sense voler
| |
Feta a mida
| |
Sotmesa
| |
Fins l'últim pam
|
No tinc temps
| |
No m'agrada
| |
No em ve de gust
| |
No tinc forces
|
Sense respirar
| |
Sobretot la molla de pa
| |
Tant com van voler
| |
Acabat de fer
|
De la vela
| |
Del timó
| |
De l'embarcació
| |
De l'ajudant de cuina
|
Segrestades
| |
Amagades
| |
Vigilades
| |
Assassinades
|
Em fa un petó
| |
Em bressa
| |
Em canta
| |
M'abriga
|
El
1975, un músic de Verges va escriure una coneguda cançó basada en el poema d'un
escriptor grec que Carles Riba havia traduït al català el 1962. La cançó i el
poema s'inspiren en el nom de l'illa grega considerada pàtria d'Ulisses, el
protagonista de l'Odissea. Sabeu com
es diuen el músic, la cançó, el poema i l'escriptor grec? I el nom de l'illa?
Carles Riba. Font: www.escriptors.cat
John
W. Waterhouse, Ulisses i les sirenes, 1891, National Gallery of Victoria, Melbourne.
Escena de les sirenes. Il·lustració de Pep
Montserrat. Font: www.blogs.ccrtvi.com
- Digues quins punts en
comú trobes entre aquestes dues peces i les següents paraules d'Aram:
«Nosaltres també estem vivint, la Marik i jo, una mena d'Odissea, però els perills no ens han vingut de cap monstre com el Ciclop o les sirenes enganyadores, sinó dels homes, els que haurien de ser els nostres semblants.» (p. 72) - Perquè escriu això, Aram?
- Què vol dir aquí la paraula «odissea»?
- Pensa una frase on t'hi escaigui la paraula «odissea».
- Si ja tens la resposta a aquestes preguntes, escriu les teves reflexions sobre el significat del mot «odissea» i quina relació pot tenir amb l'exili.
- Com els descriu, Anglada? A poc a poc? Molt de pressa?
- Com sabem com són? Perquè ens ho explica la narradora o perquè ens ho diuen ells mateixos?
- Sabem com són per les seves accions o perquè la narradora ens explica per què fan cada cosa i què senten quan ho fan?
Feu una taula que us permeti explicar qui és qui i com es comporta.
Nom del personatge |
Com és físicament | Quina personalitat té | Qui i com el descriu |
|
Mentre vagis llegint, anota la ruta que segueixen Aram i Marik des de casa seva fins a Marsella.
- Amb l'ajuda de Google Maps i Google Earth, dibuixa la ruta.
- A cada punt anota la frase que serveix d'indicació del lloc on són.
- Busca imatges que il·lustrin el lloc o que l'evoquin poèticament .
- Investiga com faries el viatge avui, al segle XXI, i quan trigaries a fer-lo
«Hem fet una escala a Patràs, perquè els mariners aprofiten el viatge per fer un petit carregament d'aquestes panses tan bones que en diuen "panses de Corint", però que en realitat vénen de Patràs. Hi ha moltes vinyes, als voltants d'aquesta ciutat. Poc més tard un mariner gran, en Vassilis, el que em mana la feina, m'ha dit que parés de treballar una estona i m'ha ensenyat l'illa d'Ítaca, l'illa d'Ulisses, perquè hi hem passat molt a prop.»
Marik
| |
Aram
|
«He llegit tot el que ha anotat, a Grècia i a bord del Samos, i he pensat que sí, que haig d'escriure, que no puc deixar penjada a l'aire la nostra història. Els homes són tan oblidadissos de les dissorts dels altres!»
Marik
| |
Aram
|
«A poc a poc, ens avesàvem si us plau per força a la nostra nova vida a Jerevan. Amb tot això, ja havien passat molts mesos des de la nostra terrible fugida i els nois s'havien refet. El menjar que portava Grigor del forn havia estat una benedicció per a nosaltres.»
Marik
| |
Aram
|
«Em penso que me'n vaig enamorar de seguida, la veritat. Però els primers dies i tampoc el divendres sant ni el dissabte, no li gosava dir gaire res. El diumenge, però, entre l'alegria de les campanes i els preparatius per al bateig, em vaig començar d'animar, i, quan vam sortir a veure el castell de focs, a la nit, sense dir-nos-ho, ens vam separar de la colla, ens vam perdre entre la gent.»
Marik
| |
Aram
|
«Però avui, mes ben dit, ahir, va ser un dia molt important i m'ha vingut al pensament de tornar a agafar el quadern. M'agrada poder anotar aquest dia justament en la llibreta que em va comprar el pare. Em penso que tots els armenis ens hem passat aquests dos dies enganxats a les ràdios, les estones que no ens reuníem a l'església per resar per Soghomon Tehlirian.»
Marik
| |
Aram
|
«En va tenir una alegria tan gran, que quan la Iané va trencar la geniva amb la primera dent, i aquesta vegada ho vaig veure primer jo, vaig fer veure que no l'havia vista, per tal que l'àvia gaudís del seu descobriment. Com em vénen a la memòria aquests petits goigs, ara que s'ha clos per sempre la boca de les menudes!»
Marik
| |
Aram
|
«Em passa una cosa estranya: mentre érem encara en aigües de Grècia, més a prop de la nostra terra, la que ens han pres els malvats turcs, tenia com una angoixa d'escriure sobre les nostres penes i aventures. Però avui, que em trobo a Itàlia, i ja ens anem acostant al nostre destí, penso que haig de recordar-ho, perquè després tindré altres obligacions i amics nous i potser oblidaré moltes coses.»
Marik
| |
Aram
|
Font: wikimedia commons
H aprs k lome es + prlls k ls taurns i ls morns!
« !»
Jo volva ingrvit x damnt 1 pratg d somn
«
.»
Ls trubars bn kuidds kwan trneu, ls tevs ross
«
, .»
La solitd publda d rkrds m pesva + k d kstm
«
.»
Els poets durn smpr
«
.»
Nkra lnyro l mva ciutt
«
, .»
D vgds m dsprt a l nt i crdo
«
.»
«Quan de temps feia que no escrivia en aquesta llibreta!» Quadern d’Aram, M. Àngels Anglada
© Grup62