Abans de la lectura

Icona iDevice Coneixes Josep Carner?
És la primera vegada que llegeixes Carner? Saps que li deien el «príncep dels poetes»? Què et suggereix el títol de l'antologia: per què «supervivent», quin serà el «cant remot»?



Josep Carner
Font: http://blocdelletres.ub.edu


Mira aquest vídeo sobre Carner, i hi trobaràs algunes respostes!

Tot seguit, en grups de tres, cerqueu-ne més informació a la xarxa i confeccioneu un pòster sobre el poeta. Indiqueu els principals esdeveniments de la seva vida, afegiu-hi retrats, un esquema cronològic de les seves obres i fonts web per a l'estudi.

Icona iDevice Situem-nos (1): el Noucentisme

La vida i la carrera de Carner es van forjar durant el Noucentisme. El moviment va ser clau en la història catalana perquè va consolidar línies d'actuació essencials per modernitzar el país.

En parelles, elaboreu una definició de Noucentisme i un mapa conceptual amb les fites i els personatges més importants en els àmbits històric, polític i social.


Presidents de les diputacions que van constituir la Mancomunitat de Catalunya
Font: http://commons.wikimedia.org


Quins són els anys del Noucentisme? Quins noms hi destacaríeu? Quin paper representa la ciutat en el programa noucentista? Per què és important aquesta època?

Per cercar respostes, us proposem començar pel visionat d'aquests vídeos:

Noucentisme (vídeo 1)

Noucentisme (vídeo 2)

Icona iDevice Situem-nos (2): la cultura del Noucentisme

Com ja haureu descobert, la cultura és un eix fonamental de l'ideari noucentista. Durant aquest període, adquireix un gran prestigi i acompleix una missió emblemàtica. Per què exactament?


Un llibre-símbol del Noucentisme
Font: www.lluisvives.com


Per esbrinar-ho, prepareu entre tots una presentació sobre la rellevància de les diverses expressions culturals a l'època (literatura, pintura, escultura, música, arquitectura, etcètera).

Per exemple, en el camp filològic van tenir lloc iniciatives tan rellevants com fundar una institució que, fins als nostres dies, treballa per normalitzar l'ús de la llengua catalana. Com es diu?

En parelles, trieu el tema cultural que més us agradi i cerqueu informació i material multimèdia per elaborar dues diapositives. Després, afegiu-les a la presentació general de la classe.

Icona iDevice Etapes de la literatura
Les etapes de la literatura no són fenòmens aïllats, neixen del context històric en què viuen els escriptors, i no sempre segueixen un curs cronològic seqüencial. Els autors antics no necessàriament s'esvaeixen del panorama literari quan els nous els demanen pas, ni unes etapes han de ser excloents d'altres en el temps.


Rellotge tou en el moment de la primera explosió, Salvador Dalí
Font: http://www.reprodart.com


Per exemple, a principis del segle XX, convivien diverses maneres d'entendre la literatura: les del Modernisme o les del Realisme-Naturalisme, les avantguardes i el mateix Noucentisme.

Ets capaç de reconèixer alguns dels seus trets característics? Comprova-ho! Lliga'ls amb el moviment corresponent.

Icona de Pregunta iDevice Identifica’ls!
Ara que coneixeu millor la literatura catalana de començaments del segle XX, us atreviu a identificar els poetes contemporanis que van escriure aquests versos tan coneguts?

1) «Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.»

  
J. V. Foix
Joan Maragall
Joan Salvat-Papasseit

2) «Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les ‘niran per la ventada
com l'au dels temporals.»
  
Miquel Costa i Llobera
Joan Maragall
Miquel Martí i Pol

3) «Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena!
És a la vila o és al pi
de la carena?»
  
Màrius Torres
Josep Carner
Blai Bonet

4) «Oh aquell desfici qui mai s'agombola!
Oh aquella amor consirosa i plaent,
de tot quant fuig, o qui passa, o qui vola,
boira del cim o fontana d'argent!»
  
Carles Riba
Rosa Leveroni
Maria Antònia Salvà

5) «Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!»
  
Joan Salvat-Papasseit
Josep Carner
Joan Brossa

6) «Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.»
  
Miquel Costa i Llobera
Carles Riba
Vicent Andrés Estellés

7) «Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.»
  
Màrius Torres
Josep Maria Junoy
Pere Quart

8) «L'antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou i m'enamora el vell.»
  
Salvador Espriu
Màrius Torres
J. V. Foix

Icona iDevice Panorama poètic
Els moviments literaris sovint s'escampen arreu quasi alhora. T'has preguntat mai per què?

En grups de tres o quatre, trieu un país europeu i estudieu quin estil va distingir la producció poètica durant els primers decennis del segle XX. Cada grup pararà atenció als moviments, als poetes més destacables, i a les similituds i diferències en relació amb Catalunya.


Llibres de poesia de l'editorial Faber
Font: www.designsponge.com


Resumiu les troballes de la vostra cerca en tres o quatre diapositives i elaboreu-ne una presentació col·laborativa. Tindreu una visió internacional del panorama poètic!

Icona iDevice Situem-nos (3): la Guerra Civil

L'estiu del 1936 esclata la Guerra Civil espanyola. D'aleshores ençà s'inicien uns anys d'extrema duresa a Catalunya. En tots els àmbits s'aturen els avenços aconseguits pels governs catalans anys abans i haurà de passar molt de temps per tornar a recuperar-los.

Mireu aquests vídeos:

Guerra i revolució

La batalla de l'Ebre

Ocupació, exili i repressió

En grups de tres, feu una línia del temps amb els principals moments de la guerra, els protagonistes i els esdeveniments que van determinar la història i la cultura catalanes aleshores.

Icona iDevice Literatura catalana a l’exili (1)
L'exili era una de les terribles conseqüències que, en acabar la guerra, van patir molts catalans. Entre ells, un gran nombre d'escriptors va haver de deixar el país per sobreviure. Josep Carner, per exemple, marxa a Mèxic. Saps quines raons l'hi van empènyer?

Reconeixes aquests autors? Tots es van exiliar a causa de la guerra.

 

Mercè Rodoreda, Pompeu Fabra, Joan Oliver, Carles Riba, Pere Calders, Anna Murià














  

Icona iDevice Literatura catalana a l’exili (2)
A continuació, en parelles, elaboreu una fitxa sobre l'exili d'un escriptor català. Trieu-ne un de l'activitat anterior o el que el vostre professor us proposi. Procureu que no es repeteixi cap autor en tota la classe.


L'exili
Font: www.lamalla.cat / www.museuexili.cat

Per començar, podeu organitzar les vostres fitxes responent les preguntes que us proposem:

  • Quines raons concretes van portar l'autor o autora a l'exili?
  • On va anar per sobreviure?
  • Durant quants anys?
  • Com va afectar aquesta situació a la seva obra?
  • Quines accions va emprendre per suportar el desarrelament?
  • Era sol o sola als país d'acollida? S'hi reunia amb altres exiliats?
  • Va poder tornar a Catalunya? Quan?
  • Es conserven imatges o documents sonors de l'autor o de l'autora a l'exili?

Una pista per començar: els Jocs Florals de la Llengua Catalana. Investigueu per què van ser més que una contesa literària durant l'exili i si els escriptors hi van participar des de l'estranger. Cliqueu aquí per saber-ne més.


Segell dels Jocs Florals
Font: www.bcn.cat

Recopileu totes les fitxes en un document col·laboratiu. Quines conclusions n'extraieu després de compartir la informació?
Icona iDevice Crida i cerca de mots
El poema següent de Josep Carner obre la secció «L'altre enyor» al llibre Llunyania (1952). Si recordes la mètrica dels sonets i la distribució de la rima, tindràs una clau per omplir els buits amb encert!

ginesta, pia, confraria, farbalans, bruc, llunyania, gallerans, comes, dia, lladruc

 

«Terra d'atzar, indiferent xopluc,
i tu, cansada i erta ,
guerra, menant els corbs a ,
mort, amb els teus alans sense ,

¿seré tornat al viure benastruc,
a aquell redós d'una colla ,
davant la meva mar de cada ,
entre l'arboç, el romaní i el ?

¿Encar veuré, sota calitges sornes,
les corrues de pins damunt les ,
el blat espès, la vinya a ?

¿I hauré talment, en renovada festa,
l'estiu en una embosta de
i l'advent en un pom de ?

  


«Cap vent no mou el bri d’una esperança [...].» Supervivent d’un cant remot. Antologia poètica, Josep Carner

© Grup62