Després de la lectura

Icona de Pregunta iDevice El poeta traductor

A més de poeta, Carner també era traductor. Per als noucentistes, els clàssics universals tenien un paper destacat en la tasca d'obertura cultural, europeïtzació i normalització del català com a llengua literària moderna. Gràcies a aquesta iniciativa, els lectors de començaments del segle XX van gaudir d'autors de tots els temps com Mark Twain, Charles Dickens, Lewis Carroll o el mateix William Shakespeare.



Lletres. Font: www.graphic-exchange.com

 

Primera part de l'exercici:

Algunes obres que Carner va traduir són Tom Sawyer, Alícia en terra de meravelles, Pickwick, El malalt imaginari, La tempesta i Robinson Crusoe. N'has llegit cap? Busqueu entre tots, i abans de fer l'exercici següent, el nom de l'autor i l'argument de les que no conegueu.



Il·lustració d'Alícia en terra de meravelles, de W. H. Walker (1907). Font: www.flickriver.com

 

Segona part de l'exercici:

I ara... descobriu a quins clàssics pertanyen els fragments extrets de les traduccions de Carner.


1) «Tres milles més avall de Sant Petersburg, en un indret on el riu Mississipí tenia poc més d'una milla d'amplada, hi havia una illa llarga, estreta, boscosa, amb un alfac en el seu extrem, ben escaient com a lloc de cita. No era habitada. S'estenia qui-sap-lo envers l'altra ribera, entre una selva espessa i gairebé absolutament despoblada. Així, doncs, l'illa de Jackson fou escollida. Quines haguessin d'ésser les víctimes de llurs pirateries, era cosa que no se'ls acudí. Després anaren a cercar Huckleberry Finn, i ell va unir-se'ls tot seguit, perquè totes les carreres li eren iguals: hi era indiferent.»

  
La Tempesta
Tom Sawyer
Pickwick

2) «Vaig entendre'l en moltes coses, i vaig fer-li capir que estava molt complagut d'ell. I primerament li vaig fer entendre que el seu nom seria Divendres, que era el dia que jo li havia salvat la vida. Vaig ensenyar-li a dir-me Senyor, i després li vaig fer saber que aquell seria el meu nom. Igualment vaig ensenyar-li a dir Sí i No, i a conèixer-ne el sentit. Vaig dar-li llet en un pot de terra i li vaig fer veure com jo la bevia i hi sucava el meu pa. I vaig dar-li una coqueta perquè ell fes el mateix, la qual cosa complí tot amatent, i féu senyal que ho trobava molt bo.»
  
Robinson Crusoe
El malalt imaginari
Alícia en terra de meravelles

3) «O bé el pou era molt pregon, o bé ella va caure molt a pleret, perquè va tenir qui-sap-lo temps, mentre queia, de mirar al seu voltant i de preguntar-se què succeiria després. De primer, va mirar avall per escatir on anava a raure, però feia massa fosca perquè pogués veure res; després va mirar les parets del pou, i va veure que eren plenes d'armaris i prestatges de llibres; de tant en tant va veure mapes i "sants" penjats amb clavilles. Va agafar una gerreta dels prestatges mentre queia: portava un rètol que deia: "MELMELADA DE TARONJA", però, amb gran decepció seva, era buida; no va gosar deixar caure la gerreta per por de matar algú; així és que va manegar-se per posar-la en un dels armaris en caure vora d'ell.»
  
Alícia en terra de meravelles
Pickwick
Robinson Crusoe

4) « L'home obac va complir-ho tot seguit; de bell nou es formà un cercle al voltant de la taula i l'harmonia va prevaler altra vegada. Alguna persistent irritabilitat semblà arrecerar-se en el si del senyor Winkle; tal vegada l'ocasionava la temporal sostracció del seu frac, per bé que no sigui gaire raonable de suposar que una circumstància tan frèvola pugui haver excitat ni que fos un transitori sentiment d'ira en un pit pickwickià. Amb aquesta excepció, llur bona humor fou del tot restablerta; i el vespre finà amb la mateixa alegre sociabilitat del seu començament.»
  
Tom Sawyer
El malalt imaginari
Pickwick

5) «ARGAN. Què voleu dir, germà meu?
BERALD. Vull dir, germà, que no veig home que estigui menys malalt que vós, i que no demanaria pas una constitució millor que la vostra. Un gran senyal de trobar-vos bé i de tenir un cos perfectament ben ajustat és que amb tots els esments que heu pres, no heu pogut arribar encara a fer malbé la bondat del vostre temperament, i no heu esclatat amb totes les medicines que us han fet prendre.»
  
Robinson Crusoe
El malalt imaginari
La Tempesta

6) «PRÒSPER. Fill meu, feu cara de somniós, com si fóssiu espaordit... Apaivagueu-vos, senyor. Les nostres diversions són acabades. Ja us ho deia abans; els actors eren tots esperits; se són fosos dins l'aire, dins l'aire impalpable. Un dia, igual que l'edifici sense fonament d'aquesta visió, les torres cofades de núvols, els palaus esplendents, els temples solemnials, la mateixa rodona de la terra amb tot allò que hi rau, es dissoldran sense deixar més boirina en l'horitzó que la festa immaterial que acaba d'esvair-se. Nosaltres som fets de la mateixa estofa dels somnis, i la nostra vida mesquineta és embolcallada dintre un son...»
  
Alícia en terra de meravelles
La tempesta
Tom Sawyer

Icona iDevice El poeta periodista

Josep Carner es va dedicar al periodisme des que era ben jove. A més de la poesia, els noucentistes valoraven molt aquest altre gènere perquè la síntesi de formes que exigien els textos periodístics els permetia treballar les paraules i els conceptes a pler.

Carner va escriure a La Veu de Catalunya, va ser director de la revista Catalunya i va col·laborar amb nombroses publicacions periòdiques.


Número de la revista Catalunya. Font: www.bnc.es/digital/arca


Com es diuen els dos volums on Carner va recollir alguns dels seus articles? Quins temes hi tractava? Coneixes d'altres plomes que van destacar en aquell moment?

En parelles, us proposem que escriviu un reportatge breu sobre aquesta faceta de Josep Carner. Assenyaleu quina va ser la contribució carneriana al periodisme, durant quants anys, en quines publicacions, els temes que li agradaven, els seus companys de professió. No oblideu afegir imatges o qualsevol material multimèdia adient.

I... si us agrada imaginar una mica, podeu donar forma d'entrevista al reportatge. Feu parlar el mateix Carner sobre la seva experiència als diaris!

 

 

Icona iDevice El jardí botànic de Carner

A l'obra de Carner sovint hi ha noms d'arbres, flors i arbustos. Els arbres tenen un protagonisme especial dins l'univers líric carnerià. En la seva obra i, sobretot, en el poemari Arbres (1953), els paisatges i les plantes serveixen per mostrar la natura en paral·lel amb l'ànima humana.


Font: amicsarbres.blogspot.com


Imagineu que l'Ajuntament de la vostra ciutat o poble convoca un concurs de projectes perquè vol organitzar una exposició virtual sobre Josep Carner. Vosaltres us hi presenteu amb un projecte que es diu «El jardí botànic de Carner».

En grups de quatre o cinc, busqueu poemes sobre plantes a l'antologia, i també al llibre Arbres de Carner. Confeccioneu cinc diapositives sobre els arbres, les flors o els arbustos que més us agradin. El contingut mínim de cada diapositiva serà:

  • Cita i interpretació dels versos on s'esmenta la planta.
  • Explicació botànica senzilla.
  • Fotografies.
  • Altre material multimèdia adient.

Amb les millors diapositives de la classe, prepareu una exposició virtual col·laborativa sobre la poesia més natural de Josep Carner!
Icona iDevice Mots encreuats
Si us atreviu amb aquests mots encreuats, trobareu onze paraules fonamentals per entendre la poesia de Carner. Endavant! La vertical us donarà un cop de mà!

1 S
 		       
          2 U
 		     
          3 P
 		 
            4 E
              5 R
 		 
            6 V
 		   
        7 I
 		       
       
  8 V
 		   
        9 E
 		         
              10 N
 		     
          11 T
 		       

  1. Moviment cultural d'abast polític iniciat a Catalunya a la primeria del segle XX.
  2. Fruit comestible de la maduixera, format pel receptacle floral, esdevingut carnós i aromàtic, vermell, que suporta petits fruits.
  3. Propi del camp. Pagesa.
  4. Qualitat de lleial.
  5. Ferrocarril de transport públic de viatgers que circula mogut per electricitat sobre rails muntats en una via pública.
  6. Coneixença justa de les coses. Capteniment assenyat en la vida, en els afers.
  7. Estat de l'Europa occidental limitat pels Països Baixos, Luxemburg, Alemanya, França i per la mar del Nord; la capital és Brussel·les.
  8. Embolcall o beina d'un llegum. Doblec fet per adornament a la roba o a qualsevol cosa flexible.
  9. Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura. Plural.
  10. Pena o dolor per l'absència, per la pèrdua d'alguna cosa o d'alguna persona.
  11. Home que canvia sovint d'opinions i d'afeccions, que fa tots els papers. El terme prové d'un déu mitològic.
  

Icona iDevice En els núvols de paraules

Algun cop us han dit que esteu als núvols? Feu-ne un de paraules en grups de tres. Cada núvol ha de contenir els mots més rellevants d'un poema de Carner. Intercanvieu-lo amb els companys de classe i endevineu els poemes de Carner en els núvols!

Aquí en teniu un exemple: el reconeixeu?

Icona iDevice Dia de mercat i macedònia de poesia

A Carner, li agradaven els mercats acolorits «amb botí de la mar, amb presents de la terra, / amb molt de tot per a tothom» («Bèlgica», 67). Les fruites, als seus llibres, també són motius per reflexionar sobre temes com el pas del temps o les edats de l'ésser humà.


Font: /www.boqueria.info.



Font: http://commons.wikimedia.org


Anem a un mercat de poesia? En farem un de versos carnerians. Busqueu l'obra Els fruits saborosos (de la qual trobareu a l'antologia «La poma escollida», «Com les maduixes» i «Les llimones casolanes»).

Individualment, en parelles o en grups de tres, com millor resulti perquè ningú a classe es quedi sense poema, repartiu-vos-en un o més per muntar una parada del mercat virtual de la poesia.

Analitzeu l'estrofa, resumiu-ne el contingut, busqueu el significat al·legòric del poema i il·lustreu-lo. Entre tots, penseu quin format de presentació us permetrà reproduir millor la forma de les parades d'un mercat i confeccioneu un document col·laboratiu amb totes les aportacions.

Icona iDevice Petjades de Carner
El 1921 Josep Carner inicia la carrera de diplomàtic i viatja per diversos països. Anys després, quan acabà la Guerra Civil, es va veure obligat a marxar a l'exili i ja no va tornar a viure a Catalunya mai més.

Entre tots, feu una llista de les ciutats on va residir el poeta. Podríeu situar-les en un mapa?


Font: www.bib.ub.edu/evirtuals/exili


Un cop tingueu la llista, confeccioneu un mapa col·laboratiu. Marqueu-hi amb una etiqueta els indrets on va viure Carner, afegiu-hi una fotografia, alguns versos i tota aquella informació que considereu adient.

Quantes petjades de Carner hi ha al mapa?

Icona iDevice Videolitaires

Coneixeu els videolits? Descobriu-los aquí i mireu-ne un exemple.

Us atreviu a fer un videolit basat en un poema de Carner? Feu-ne un concurs a classe i pengeu els millors clips a YouTube!

Font: http://commons.wikimedia.org


Icona iDevice PoesiaLab: empescant-nos versos
Als textos complementaris de l'antologia trobareu la «Teoria de l'ham poètic», on Carner explica com entén l'origen de la creació lírica. Repasseu-lo i responeu les preguntes següents:
  • Quan se li acudeixen els versos al poeta?
  • D'on sorgeix la inspiració?
  • Què ha de fer per «pescar» una bona idea?

 


Font: http://pics.livejournal.com/


Font: www.diba.cat


Individualment o en parelles, sortiu a «pescar» un grapat d'idees noucentistes per a un poema. Poseu en pràctica el que heu après durant la lectura! Si hi doneu forma estròfica i poliu la mètrica, aneu pel bon camí!

Icona iDevice Spoken word carneriana

L'spoken word és una manera de fer arribar la poesia a tothom amb un espectacle literari més enllà del recital. Consisteix a interpretar poemes de manera expressiva, i a integrar audiovisuals o d'altres arts a l'espectacle.


Font: http://sharonhodgson.com


Font: http://blacktheatreworkshop.ca


Imagineu que, per apropar la poesia de Carner al públic d'avui, la vostra escola us demana que organitzeu una sessió de spoken word per representar a final de curs. Us heu de basar en els poemes de Josep Carner, ja siguin de l'antologia que estem treballant o d'algun altre llibre, o bé en els que vosaltres mateixos hàgiu escrit arran de la lectura.

Busqueu a la xarxa més informació sobre el moviment de l'spoken word (quan va sorgir, per què, com són els espectacles, com cal llegir un text), adapteu-lo a les vostres circumstàncies i projecteu la sessió. Quins poemes s'hi adapten millor? Com els interpretareu? Quines altres arts hi integrareu?

Un cop munteu la vostra «Spoken word carneriana» no oblideu gravar-la... perquè penjar la sessió a YouTube forma part de l'espectacle!

Quant en saps? (2)
Unes preguntes més... perquè siguis especialista en el tema!


1) Els noucentistes s'emmirallaven al llegat dels...

...clàssics grecollatins
...clàssics medievals
...romàntics

2) Qui va posar en circulació el mot "noucentisme"?

Joan Maragall
Eugeni d'Ors
Joaquim Torres Garcia

3) A quina obra d'Enric Prat de la Riba s'explica el programa polític i cultural del catalanisme noucentista?

La nacionalitat catalana
Els fruits saborosos
Solitud

4) Quin és el gènere literari més valorat pels noucentistes?

La novel·la
El teatre
La poesia

5) De quina secció de l'Institut d'Estudis Catalans va ser fundador Josep Carner?

De la Secció Filològica
De la Secció Històrico-Arqueològica
De la Secció de Filosofia i Ciències Socials

6) Amb quin pseudònim signava Carner alguns dels seus articles periodístics?

Gaziel
Ell
Víctor Català

7) Tres característiques fonamentals del gust noucentista són...

...l'exuberància, la irracionalitat i el medievalisme
...la civilitat, l'ordre i el classicisme
...l'extravagància, el surrealisme i el barroquisme

8) Quan tenia quinze anys, Carner va guanyar...

...el primer premi dels Jocs Florals
...el premi extraordinari de final de carrera
...la grossa de Nadal

9) Qui va organitzar el primer gran Congrès Internacional de la Llengua Catalana l'octubre del 1906?

Pompeu Fabra
Joan Coromines
Antoni Ma. Alcover

10) Carner va traduir...

Alícia en terra de meravelles
Madame Bovary
Faust

11) Com es diu l'arquitecte noucentista que va succeir Prat de la Riba en la presidència de la Mancomunitat el 1917?

Lluís Domènech i Montaner
Josep Puig i Cadafalch
Antoni Gaudí

12) A Bèlgica, Carner ensenyava literatura a...

...la Universitat Lliure de Brussel·les
...el Casal Català
...el Col·legi de Brussel·les

13) Les planetes del verdum i Les bonhomies són...

...dues novel·les de joventut de Carner
...les dues obres de teatre més conegudes de Carner
...els reculls d'articles periodístics de Carner

14) Com es titula l'última obra poètica de Carner?

El tomb de l'any
Les monjoies
Bestiari

15) Quin és un dels textos teòrics més divulgats de Carner?

"Camperola llatina"
"L'altre enyor"
"Teoria de l'ham poètic"

« Anterior


«Cap vent no mou el bri d’una esperança [...].» Supervivent d’un cant remot. Antologia poètica, Josep Carner

© Grup62