Tirant lo Blanc. Episodis amorosos, Joanot Martorell

Abans de la lectura

Qui és Joanot Martorell?

Abans d’existir la fotografia, els retrats es pintaven a mà. Trobar imatges d’escriptors medievals pot ser tot un repte. En aquella època, aconseguir un bon retrat no era ni fàcil ni barat, ja que es reservaven a les grans figures de la història, de la política o de la cultura.

Reconeixes aquests autors? Qui és Joanot Martorell?

 
...
 
...
 
...
 
...
 
...
 
...
Ausiàs MarchRamon LlullFrancesc EiximenisJaume IJoan Roís de CorellaJoanot Martorell

Un cop descobertes les identitats dels retratats, feu grups, trieu un escriptor i escriviu un perfil en què incloeu la informació següent:

  • Una petita biografia.
  • Les principals obres.
  • L’estil i el corrent literari al qual s’adscriu.

Tots els grups han de buscar informació sobre dos escriptors de l’activitat, i un dels escriptors triat ha de ser sempre Martorell. Després tots compartiran els documents treballats per crear un resum col·laboratiu sobre cada escriptor.
Us recomanem la següent biografia il·lustrada de Martorell:
Silvestre Vilaplana, Joanot Martorell. Un cavaller sense fronteres. Alzira: Edicions Bromera, 2010. Altres fonts en línia sobre l’autor de Tirant lo Blanc podeu trobar-les al web Culturcat, del qual destaquem aquest documental.
Per fer el perfil col·laboratiu us recomanem que utilitzeu qualsevol eina per treballar en xarxa com ara un document Word o Google Docs.

Us donem una pista: hi ha qui atribueix el retrat de Joanot Martorell a Ausiàs March.
Què podríeu afegir al perfil que heu escrit sobre aquests escriptors tenint en compte el tipus de retrat?
Per fer el perfil col·laboratiu us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara un document Word o Google Docs.

La regió mediterrània

Joanot Martorell va escriure Tirant lo Blanc en un temps de batalles i setges, canvis dinàstics i grans conquestes a la Mediterrània.

Peu: Carta catalana del segle xv (fragment)
Font: http://commons.wikimedia.org

Quines eren les principals cultures i religions d’aquesta àrea i com convivien? S’establien aliances entre els països? Per què?

Mireu el vídeo següent i trobareu algunes respostes:

Terres llunyanes

En grups de tres, amb el suport de la xarxa i l’ajuda dels llibres d’història, resumiu en una línia cronològica els principals fets dels segles xiv i xv a la regió mediterrània.

Per fer la línia cronològica us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara Dabbleboard, Timetoast o Google Docs.

Per fer la línia cronològica us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara Dabbleboard, Timetoast o Google Docs.

Casus belli

I dels cavallers medievals, què en saps? Què significava ser cavaller i quins ideals representaven a l’edat mitjana?

Sabíeu que per formar part de la cavalleria calia superar una sèrie de proves? I si en fem una per endinsar-nos en el món cavalleresc?

Peu: El cavaller János Hunyadi. Gravat de Johannes de Thurocz, Crònica dels hongaresos (1488)
Font: http://ca.wikipedia.org

Esbrineu els noms de la llista següent que pertanyen a cavallers reals o ficticis, i aquells que corresponen a personatges històrics o literaris. Col·loqueu els noms en la columna corresponent:

  • Ivanhoe
  • Serrallonga
  • Perceval
  • Galeás
  • Pere Quart
  • Amadís de Gaula
  • Ulisses
  • Faust
  • Don Qioxot
  • Enees
  • Rotllan
  • Frankenstein
  • Lancelot
  • D'Artagnan
  • Curial
  • Sant Jordi
  • Xèniuss
  • Gawain
  • Ricard Cor de Lleó
  • Raskòlnikov
  • Gregor Samsa
  • Dràcula
  • János Hunyadi

Cavallers reals o ficticis

  1. ...

Personatges històrics o literaris

  1. ...

En grups de tres, prepareu un cartell o una infografia amb text i imatges, en què representeu les fites d’un dels cavallers que més us hagi cridat l’atenció.

Recomanem de consultar les activitats «Cada cosa pel seu nom», «Per ser cavaller cal…» i «El rei Artús i el Sant Greal» de la guia de Tirant lo Blanc a Lecturanda, per situar els alumnes en el que significa la figura del cavaller, que és primordial per entendre elements clau de l’obra.
Per fer el cartell us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara Glogster o Visual.ly.

Què significa casus belli? En quina llengua estan escrites aquestes paraules? Com es diuen aquests tipus d’expressions?
Consulteu les activitats «Cada cosa pel seu nom», «Per ser cavaller cal…» i «El rei Artús i el Sant Greal» de la guia de Tirant lo Blanc a Lecturanda, i us ficareu dins la pell d’un cavaller antic.

Per fer el cartell us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara Glogster o Visual.ly.

Després de les croades

A partir del segle xi, l’Europa cristiana va iniciar una sèrie de guerres religioses que s’anomenaven croades. Aquestes expedicions, formades per cavallers, van partir cap a l’Orient per recuperar Jerusalem.

Tot i disminuir a finals del segle xiii, l’esperit de les croades va sobreviure durant els segles xiv i xv. La seva petjada és manifesta en els capítols en què Tirant lo Blanc defensa els territoris bizantins de l’ocupació turca.

Peu: Setge de Constantinoble, de Jean Chartier
Font: http://commons.wikimedia.org

Quina importància van tenir les croades durant l’edat mitjana? Com s’organitzaven? Qui hi participava? Quantes hi va haver? Només van tenir lloc a la Mediterrània oriental? Quin era el paper de Bizanci a les croades? Què va succeir l’any 1453 a l’imperi bizantí?

Peu: Escena del setge de Constantinoble
Font: http://commons.wikimedia.org

En parelles, cerqueu respostes a la xarxa, a les enciclopèdies en línia i a la biblioteca.

Ara imagineu que sou periodistes i que una revista sobre temes d’interculturalitat us demana un reportatge sobre el xoc de civilitzacions que van significar les croades. Com les interpretaríeu des de la perspectiva multicultural del segle xxi? En parelles, escriviu-ne un article periodístic.

Mireu aquest vídeo per endinsar-vos en l’ambient dels croats:

El regne dels cels

Per captar molts aspectes temàtics del Tirant lo Blanc cal contextualitzar les croades. Els estudiants han de tenir clares referències històriques i geogràfiques bàsiques de les croades i adonar-se que van produir un xoc de civilitzacions virulent.
Els millors articles de la classe serviran per confeccionar una petita publicació digital sobre el tema. Empreu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara Word, Calaméo,Issuu o Simplebooklet.

Trobareu més informació sobre textos periodístics a: gèneres periodístics i el text periodístic.

Ars amandi

A l’edat mitjana hi havia moltes maneres d’entendre i d’interpretar l’amor. Els discursos sobre el fenomen amorós són diversos i provenen d’àmbits com el filosòfic, el literari, el religiós o el mèdic.

S’han conservat nombroses obres al respecte, gairebé manuals d’instruccions, que indiquen pautes per tractar-lo, curar-lo, gaudir-ne, practicar-lo o abandonar-lo.

Peu: Sort amb la pesca, de George Frederick Watts
Font: http://commons.wikimedia.org

Al rerefons del Tirant lo Blanc hi ha referències clàssiques sobre l’amor, que van ser font d’inspiració per a Joanot Martorell. Destrieu-les i relacioneu cada títol amb l’autor corresponent:

Històries troianes
Ars amandi
De amore
Tractatus de amore heroico
El banquet
Remedia amoris
Decameron
Ovidi
Andreas Capellanus
Plató
Arnau de Vilanova
Boccaccio
Guido delle Colonne

 

A continuació, feu grups, assigneu una obra a cadascun i confeccioneu una fitxa amb les dades següents:

  • Títol, autor, any de publicació i imatge relacionada.
  • Tractament de l’amor a l’obra.
  • Tradició literària a la qual pertany.
  • Resum breu de l’argument.
  • Connexions que té amb la literatura medieval.

Poseu en comú totes les fitxes i, a partir de la informació obtinguda, elaboreu una presentació col·laborativa sobre els discursos de l’amor a l’edat mitjana.

Per fer la presentació us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda, un document Power Point col·laboratiu o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara PREZI.

Què vol dir ars amandi? És el mateix tipus d’expressió que casus belli?
Per fer la presentació us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda, un document Power Point col·laboratiu o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara PREZI.

Paraules d’amor

Al «Pòrtic» hem reproduït unes paraules d’Estefania, cosina i donzella de la princesa Carmesina, en què explica tres maneres d’amar.

Els discursos d’amor, com hem vist en l’activitat anterior, es basaven en teories d’orígens variats, i van calar de seguida en la literatura de l’època.

Peu: Miniatura del Codex Manesse (segle xiv)
Font: http://commons.wikimedia.org

Al fragment del poema 87 d’Ausiàs March, que reproduïm a continuació, el poeta distingeix tres tipus d’amor en una classificació semblant a la d’Estefania. Amb quins mots qualifica les variants de l’amor i com són les relacions amoroses que implica cadascuna?

Abans de respondre, però, heu de resoldre un petit problema, sense mirar el web ni els llibres: cal endreçar els versos (la rima i la puntuació us donaran bones pistes!).

  • e l’amador qu’en apetit se farta,
  • puys mon parlar de amor no s’aparta,
  • lo meu parlar no·m pens que be comprenga.
  • «Tot entenent amador mi entengua,
  • Tres amors son per on amados amen:
  • l’u es honest, e l’altre delitable;
  • perque·ls amats lurs amants no reamen.
  • Los dos hunits en nos se poden pendre,
  • si lurs dos ofchs han loch en nos d’encendre.»
  • del terç me call, qu’es lo profit amable,

 

Els estudiants podrien compartir les conclusions extretes sobre els tipus d’amor en un plafó virtual al qual tinguin accés tots els alumnes per dir-hi la seva.
Per fer el plafó digital us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara Wallwisher o Google Docs.

Sabíeu que una germana de Joanot Martorell es va casar amb Ausiàs March? Llegiu-ne més a: Silvestre Vilaplana, Joanot Martorell. Un cavaller sense fronteres. Alzira: Edicions Bromera, 2010.

La primera impressió

Amb les descripcions sovint s’obté una primera impressió dels personatges. La literatura medieval, a més, seguia codis pautats pels tractats de retòrica. Per exemple, la descripció minuciosa de la donzella amada responia, generalment, a models estètics determinats per la tècnica de la descriptio puellae. Aquesta fórmula descriptiva consistia a detallar els trets físics de l’amada a partir d’un rostre, idealment, amb un cutis, uns ulls i uns cabells clars.

Peu: El naixement de Venus (fragment), de Sandro Botticelli
Font: http://commons.wikimedia.org

A continuació us presentem quatre personatges de la novel·la. Llegiu els fragments amb atenció i deduïu qui és qui.

El millor exemple per il·lustrar la tècnica de la descriptio puellae és l’1, el 2, el 3 o el 4? Justifiqueu la resposta.

 

  • 1. «[…] va despullar-se i va quedar amb unes mitges vermelles i un barret de lli. I encara que tenia una figura molt bella i ben formada, les mitges vermelles i el barret al cap la desfavorien tant que semblava un diable, i és veritat que qualsevol dona o donzella que veieu vestida així us semblarà molt lletja, per gentil que sigui.»
  • 2. «I el dia del combat es va posar la mitja i la sabata, i tots els que hi eren, quan veien allò, estaven admirats de l’excepcionalitat de les pedres fines que hi havia. Mai s’havia vist una sabata de cuiro tan rica. I en aquella cama no portava armadura, només en duia a l’esquerra, i semblava que ja estava bé. I sobre el casc duia quatre pals d’or, i a sobre el Sant Greal fet a la manera del que Galeàs, el bon cavaller, va conquerir.»
  • 3. «[…] estava admirat dels seus cabells, que resplendien, rossos, com si fossin madeixes d’or; separats en dues parts iguals per una clenxa de blancor de neu que passava pel mig del cap; i estava admirant encara les celles, que semblaven fetes amb pinzell, una mica aixecades amunt, sense una gran negror d’espessor de pèls, sinó perfectes per naturalesa; i encara estava més admirat dels ulls, que semblaven dos estels rodons que relluïen com pedres precioses, i que girava no pas de cop, sinó refrenats per fer mirades gracioses, i semblaven confiats en si mateixos; el seu nas era prim i afilat i ni massa gran ni massa petit, segons la gràcia de la cara, que era d’una blancor extrema de roses barrejades amb lliris; tenia els llavis vermells com el corall i les dents molt blanques, menudes i ben posades, i semblaven de cristall.»
  • 4. «I la seva noble persona era tan gentil i ben formada, que, qui l’hagués vista així, hauria pensat que era una donzella amb tanta bellesa com es pogués trobar al món. I la seva filla Carmesina se li assemblava en moltes coses, però no en totes, en general, perquè ella, de jove, la superava.»

 

Aquesta activitat serveix, a més a més, per introduir alguns tòpics clàssics de la literatura com carpe diem, ubi sunt, collige virgo rosas, i nous llatinismes.
Per treballar els tòpics clàssics, us recomanem també l’activitat «Taller de poesia (4). Els tòpics» a la guia de Lecturanda de l’obra Supervivent d’un cant remot, de Josep Carner.

Atenció: heu observat que un dels fragments correspon a la descripció de Tirant?, us ho havia semblat des de bon començament? Creieu que l’ideal de bellesa actual segueix alguns patrons de l’edat mitjana?

Una biblioteca per a Tirant lo Blanc

Els cavallers lectors del segle xv corrien el risc de barrejar el que llegien amb el que vivien, ja que la seva vida era extremament intensa i plena d’aventures.

El cas més famós a la ficció el trobem al segle xvi, en la persona d’Alonso Quijano, més conegut com Don Quixot. És un personatge en què conflueix la tradició cavalleresca de molts segles, la vida i les accions del qual eren fruit de la lectura.

A la biblioteca d’un bon cavaller hi havia biografies d’altres companys de cavalleria, novel·les, obres històriques i filosòfiques, tractats d’amor i llibres de poesia, entre d’altres.

Font: http://commons.wikimedia.org

Font: http://commons.wikimedia.org

Com imaginaríeu una biblioteca de Tirant lo Blanc? Quins gèneres, quines obres i quins autors omplirien les prestatgeries del cavaller?

En grups, cerqueu informació sobre els títols més llegits a l’època medieval, i deduïu els que li haurien interessat més a Tirant. Heu de fer el següent:

  • Seleccioneu un mínim de 5 títols.
  • Expliqueu el perquè de la tria.
  • Afegiu-hi una imatge de l’obra o bé que hi estigui relacionada.

 

Entre tots, prepareu un prestatge virtual col·laboratiu amb les obres més adients que seleccioneu. No oblideu d’afegir-hi uns quants títols actuals que vosaltres recomanaríeu personalment a Tirant.

Trobareu informació necessària sobre els continguts de l’activitat al pròleg d’Antònia Carré de Tirant lo Blanc. Episodis amorosos. Barcelona: Educaula, 2012.

Només llegien els cavallers? I una biblioteca per a Carmesina, com seria?

Omplim els buits

Un estudi molt popular sobre Tirant lo Blanc és Lletra de batalla per Tirant lo Blanc, de l’escriptor i premi Nobel de literatura Mario Vargas Llosa.

Font: http://www.grup62.cat

Llegiu la interpretació de Vargas Llosa sobre el tema de l’amor a la novel·la, i ompliu els buits que han quedat al descobert.

«El tractament de l’amor per Martorell no és solament d’una _________ poc freqüent; és sobretot múltiple, complex i _________ . […] El novel·lista total és, com ___ , neutral. _________ no pren partit entre l’“amor tímid” i sentimental que Tirant considera el millor, i l’“amor viciós” que ____ Estefania i predica la casta Plaerdemavida: els presenta tots dos i deixa que el ______ judiqui per ell mateix. […] El culte _______ a la virginitat és primmiradament descrit, com les _____________ que origina i els substitutius que ________ . Els sospirs, _____ , desmais i ____________ poètics de l’amor ______ es barregen indestriablement amb les _____ exigències de la ____ , i així com un personatge davant només del record de l’estimada cau a terra malferit d’ ____ , hi ha un petó que dura tant com triga un home a caminar una _____ . El sexe contamina la guerra, la ________ , la cuina, la moda, i fins i tot traumatitza la religió: Diafebus ____ Estefania a la boca tres _______ a llaor de la Santíssima Trinitat. Hi ha amors a primera _____ com el de Tirant per Carmesina, graduals com el de l’infant Felip per la ________ Ricomana, sense ____ com el de Plaerdemavida per Hipòlit i el de la reina Maragdina per Tirant, __________ com el d’Espèrcius per la ________ encantada de l’illa del Lango, delictuosos com el de la Viuda Reposada per Tirant, i “transferits” en el sentit psicoanalític com el de l’Emperadriu per Hipòlit. Una “novel·la eròtica”, sí, però només _______

Font del fragment: Mario Vargas Llosa, Lletra de batalla per Tirant lo Blanc. Barcelona: Edicions 62, 2012. Pàgines 35 a 37

Per treballar l’edat mitjana des d’un punt de vista proper als alumnes, podeu consultar el llibre: Jacques Le Goff, L’edat mitjana explicada als joves… i als no tan joves. Barcelona: Viena Edicions, 2007.

En parelles, empreu aquestes paraules per escriure la història d’un cavaller i una donzella que s’enamoren a primera vista durant un torneig a la ciutat de Constantinoble.
Compartiu els vostres textos a classe i voteu els millors. Qui ha retratat el cavaller més enamorat? I la donzella més trempada? Si voleu, podeu enviar els textos per publicar al web Llegeix-me.

Fan bona parella

Quan el cavaller Tirant s’enamora de la princesa Carmesina, tots dos són en una cambra entapissada amb escenes de diverses parelles de la tradició literària. I al capítol en què se celebren festes per als ambaixadors del Soldà que visiten Constantinoble, en trobem unes quantes de conegudes que hi assisteixen.

Peu: Qui són aquests enamorats que va pintar John William Waterhouse?
Font: http://commons.wikimedia.org

 

Us donem, separats, els seus noms perquè, sense consultar cap llibre ni pàgina web, els uniu:

 

Medea
Penèlope
Ginebra
Ariadna
Blancaflor
Dido
Tisbe
Elena
Deiamira
Brisel·la
Isolda
Fedra
Hipòlit
Aquil·les
Enees
Lancelot
Paris
Floris
Jàson
Píram
Tristany
Teseu
Ulisses
Hèrcules

 

A continuació, repartiu els noms i prepareu, en grups, una diapositiva sobre cada parella, que omplireu amb la informació següent:

  • Una explicació de la seva història.
  • La principal font literària o històrica de la qual procedeixen.
  • Una imatge que els representi, i el nom de l’autor o autora.

Presenteu a classe les diapositives i elaboreu una presentació col·laborativa amb un resum dels trets més rellevants de totes les parelles

Per fer la presentació us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara un document Power Point col·laboratiu.

Per fer la presentació us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara un document Power Point col·laboratiu.