Abans d’existir la fotografia, els retrats es pintaven a mà. Trobar imatges d’escriptors medievals pot ser tot un repte. En aquella època, aconseguir un bon retrat no era ni fàcil ni barat, ja que es reservaven a les grans figures de la història, de la política o de la cultura.
Reconeixes aquests autors? Qui és Joanot Martorell?
Un cop descobertes les identitats dels retratats, feu grups, trieu un escriptor i escriviu un perfil en què incloeu la informació següent:
Tots els grups han de buscar informació sobre dos escriptors de l’activitat, i un dels escriptors triat ha de ser sempre Martorell. Després tots compartiran els documents treballats per crear un resum col·laboratiu sobre cada escriptor.
Us recomanem la següent biografia il·lustrada de Martorell:
Silvestre Vilaplana, Joanot Martorell. Un cavaller sense fronteres. Alzira: Edicions Bromera, 2010. Altres fonts en línia sobre l’autor de Tirant lo Blanc podeu trobar-les al web Culturcat, del qual destaquem aquest documental.
Per fer el perfil col·laboratiu us recomanem que utilitzeu qualsevol eina per treballar en xarxa com ara un document Word o Google Docs.
Us donem una pista: hi ha qui atribueix el retrat de Joanot Martorell a Ausiàs March.
Què podríeu afegir al perfil que heu escrit sobre aquests escriptors tenint en compte el tipus de retrat?
Per fer el perfil col·laboratiu us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara un document Word o Google Docs.
Joanot Martorell va escriure Tirant lo Blanc en un temps de batalles i setges, canvis dinàstics i grans conquestes a la Mediterrània.
Peu: Carta catalana del segle xv (fragment)
Font: http://commons.wikimedia.org
Quines eren les principals cultures i religions d’aquesta àrea i com convivien? S’establien aliances entre els països? Per què?
Mireu el vídeo següent i trobareu algunes respostes:
En grups de tres, amb el suport de la xarxa i l’ajuda dels llibres d’història, resumiu en una línia cronològica els principals fets dels segles xiv i xv a la regió mediterrània.
Per fer la línia cronològica us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara Dabbleboard, Timetoast o Google Docs.
Per fer la línia cronològica us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara Dabbleboard, Timetoast o Google Docs.
I dels cavallers medievals, què en saps? Què significava ser cavaller i quins ideals representaven a l’edat mitjana?
Sabíeu que per formar part de la cavalleria calia superar una sèrie de proves? I si en fem una per endinsar-nos en el món cavalleresc?
Peu: El cavaller János Hunyadi. Gravat de Johannes de Thurocz, Crònica dels hongaresos (1488)
Font: http://ca.wikipedia.org
Esbrineu els noms de la llista següent que pertanyen a cavallers reals o ficticis, i aquells que corresponen a personatges històrics o literaris. Col·loqueu els noms en la columna corresponent:
|
Cavallers reals o ficticis
|
Personatges històrics o literaris
|
En grups de tres, prepareu un cartell o una infografia amb text i imatges, en què representeu les fites d’un dels cavallers que més us hagi cridat l’atenció.
Recomanem de consultar les activitats «Cada cosa pel seu nom», «Per ser cavaller cal…» i «El rei Artús i el Sant Greal» de la guia de Tirant lo Blanc a Lecturanda, per situar els alumnes en el que significa la figura del cavaller, que és primordial per entendre elements clau de l’obra.
Per fer el cartell us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara Glogster o Visual.ly.
Què significa casus belli? En quina llengua estan escrites aquestes paraules? Com es diuen aquests tipus d’expressions?
Consulteu les activitats «Cada cosa pel seu nom», «Per ser cavaller cal…» i «El rei Artús i el Sant Greal» de la guia de Tirant lo Blanc a Lecturanda, i us ficareu dins la pell d’un cavaller antic.
Per fer el cartell us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara Glogster o Visual.ly.
A partir del segle xi, l’Europa cristiana va iniciar una sèrie de guerres religioses que s’anomenaven croades. Aquestes expedicions, formades per cavallers, van partir cap a l’Orient per recuperar Jerusalem.
Tot i disminuir a finals del segle xiii, l’esperit de les croades va sobreviure durant els segles xiv i xv. La seva petjada és manifesta en els capítols en què Tirant lo Blanc defensa els territoris bizantins de l’ocupació turca.
Peu: Setge de Constantinoble, de Jean Chartier
Font: http://commons.wikimedia.org
Quina importància van tenir les croades durant l’edat mitjana? Com s’organitzaven? Qui hi participava? Quantes hi va haver? Només van tenir lloc a la Mediterrània oriental? Quin era el paper de Bizanci a les croades? Què va succeir l’any 1453 a l’imperi bizantí?
Peu: Escena del setge de Constantinoble
Font: http://commons.wikimedia.org
En parelles, cerqueu respostes a la xarxa, a les enciclopèdies en línia i a la biblioteca.
Ara imagineu que sou periodistes i que una revista sobre temes d’interculturalitat us demana un reportatge sobre el xoc de civilitzacions que van significar les croades. Com les interpretaríeu des de la perspectiva multicultural del segle xxi? En parelles, escriviu-ne un article periodístic.
Mireu aquest vídeo per endinsar-vos en l’ambient dels croats:
Per captar molts aspectes temàtics del Tirant lo Blanc cal contextualitzar les croades. Els estudiants han de tenir clares referències històriques i geogràfiques bàsiques de les croades i adonar-se que van produir un xoc de civilitzacions virulent.
Els millors articles de la classe serviran per confeccionar una petita publicació digital sobre el tema. Empreu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara Word, Calaméo,Issuu o Simplebooklet.
Trobareu més informació sobre textos periodístics a: gèneres periodístics i el text periodístic.
A l’edat mitjana hi havia moltes maneres d’entendre i d’interpretar l’amor. Els discursos sobre el fenomen amorós són diversos i provenen d’àmbits com el filosòfic, el literari, el religiós o el mèdic.
S’han conservat nombroses obres al respecte, gairebé manuals d’instruccions, que indiquen pautes per tractar-lo, curar-lo, gaudir-ne, practicar-lo o abandonar-lo.
Peu: Sort amb la pesca, de George Frederick Watts
Font: http://commons.wikimedia.org
Al rerefons del Tirant lo Blanc hi ha referències clàssiques sobre l’amor, que van ser font d’inspiració per a Joanot Martorell. Destrieu-les i relacioneu cada títol amb l’autor corresponent:
Històries troianes
Ars amandi
De amore
Tractatus de amore heroico
El banquet
Remedia amoris
Decameron
|
Ovidi
Andreas Capellanus
Plató
Arnau de Vilanova
Boccaccio
Guido delle Colonne
|
A continuació, feu grups, assigneu una obra a cadascun i confeccioneu una fitxa amb les dades següents:
Poseu en comú totes les fitxes i, a partir de la informació obtinguda, elaboreu una presentació col·laborativa sobre els discursos de l’amor a l’edat mitjana.
Per fer la presentació us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda, un document Power Point col·laboratiu o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara PREZI.
Què vol dir ars amandi? És el mateix tipus d’expressió que casus belli?
Per fer la presentació us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda, un document Power Point col·laboratiu o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara PREZI.
Al «Pòrtic» hem reproduït unes paraules d’Estefania, cosina i donzella de la princesa Carmesina, en què explica tres maneres d’amar.
Els discursos d’amor, com hem vist en l’activitat anterior, es basaven en teories d’orígens variats, i van calar de seguida en la literatura de l’època.
Peu: Miniatura del Codex Manesse (segle xiv)
Font: http://commons.wikimedia.org
Al fragment del poema 87 d’Ausiàs March, que reproduïm a continuació, el poeta distingeix tres tipus d’amor en una classificació semblant a la d’Estefania. Amb quins mots qualifica les variants de l’amor i com són les relacions amoroses que implica cadascuna?
Abans de respondre, però, heu de resoldre un petit problema, sense mirar el web ni els llibres: cal endreçar els versos (la rima i la puntuació us donaran bones pistes!).
Els estudiants podrien compartir les conclusions extretes sobre els tipus d’amor en un plafó virtual al qual tinguin accés tots els alumnes per dir-hi la seva.
Per fer el plafó digital us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara Wallwisher o Google Docs.
Sabíeu que una germana de Joanot Martorell es va casar amb Ausiàs March? Llegiu-ne més a: Silvestre Vilaplana, Joanot Martorell. Un cavaller sense fronteres. Alzira: Edicions Bromera, 2010.
Amb les descripcions sovint s’obté una primera impressió dels personatges. La literatura medieval, a més, seguia codis pautats pels tractats de retòrica. Per exemple, la descripció minuciosa de la donzella amada responia, generalment, a models estètics determinats per la tècnica de la descriptio puellae. Aquesta fórmula descriptiva consistia a detallar els trets físics de l’amada a partir d’un rostre, idealment, amb un cutis, uns ulls i uns cabells clars.
Peu: El naixement de Venus (fragment), de Sandro Botticelli
Font: http://commons.wikimedia.org
A continuació us presentem quatre personatges de la novel·la. Llegiu els fragments amb atenció i deduïu qui és qui.
El millor exemple per il·lustrar la tècnica de la descriptio puellae és l’1, el 2, el 3 o el 4? Justifiqueu la resposta.
Aquesta activitat serveix, a més a més, per introduir alguns tòpics clàssics de la literatura com carpe diem, ubi sunt, collige virgo rosas, i nous llatinismes.
Per treballar els tòpics clàssics, us recomanem també l’activitat «Taller de poesia (4). Els tòpics» a la guia de Lecturanda de l’obra Supervivent d’un cant remot, de Josep Carner.
Atenció: heu observat que un dels fragments correspon a la descripció de Tirant?, us ho havia semblat des de bon començament? Creieu que l’ideal de bellesa actual segueix alguns patrons de l’edat mitjana?
Els cavallers lectors del segle xv corrien el risc de barrejar el que llegien amb el que vivien, ja que la seva vida era extremament intensa i plena d’aventures.
El cas més famós a la ficció el trobem al segle xvi, en la persona d’Alonso Quijano, més conegut com Don Quixot. És un personatge en què conflueix la tradició cavalleresca de molts segles, la vida i les accions del qual eren fruit de la lectura.
A la biblioteca d’un bon cavaller hi havia biografies d’altres companys de cavalleria, novel·les, obres històriques i filosòfiques, tractats d’amor i llibres de poesia, entre d’altres.
Font: http://commons.wikimedia.org
Font: http://commons.wikimedia.org
Com imaginaríeu una biblioteca de Tirant lo Blanc? Quins gèneres, quines obres i quins autors omplirien les prestatgeries del cavaller?
En grups, cerqueu informació sobre els títols més llegits a l’època medieval, i deduïu els que li haurien interessat més a Tirant. Heu de fer el següent:
Entre tots, prepareu un prestatge virtual col·laboratiu amb les obres més adients que seleccioneu. No oblideu d’afegir-hi uns quants títols actuals que vosaltres recomanaríeu personalment a Tirant.
Trobareu informació necessària sobre els continguts de l’activitat al pròleg d’Antònia Carré de Tirant lo Blanc. Episodis amorosos. Barcelona: Educaula, 2012.
Només llegien els cavallers? I una biblioteca per a Carmesina, com seria?
Un estudi molt popular sobre Tirant lo Blanc és Lletra de batalla per Tirant lo Blanc, de l’escriptor i premi Nobel de literatura Mario Vargas Llosa.
Font: http://www.grup62.cat
Llegiu la interpretació de Vargas Llosa sobre el tema de l’amor a la novel·la, i ompliu els buits que han quedat al descobert.
Font del fragment: Mario Vargas Llosa, Lletra de batalla per Tirant lo Blanc. Barcelona: Edicions 62, 2012. Pàgines 35 a 37
Per treballar l’edat mitjana des d’un punt de vista proper als alumnes, podeu consultar el llibre: Jacques Le Goff, L’edat mitjana explicada als joves… i als no tan joves. Barcelona: Viena Edicions, 2007.
En parelles, empreu aquestes paraules per escriure la història d’un cavaller i una donzella que s’enamoren a primera vista durant un torneig a la ciutat de Constantinoble.
Compartiu els vostres textos a classe i voteu els millors. Qui ha retratat el cavaller més enamorat? I la donzella més trempada? Si voleu, podeu enviar els textos per publicar al web Llegeix-me.
Quan el cavaller Tirant s’enamora de la princesa Carmesina, tots dos són en una cambra entapissada amb escenes de diverses parelles de la tradició literària. I al capítol en què se celebren festes per als ambaixadors del Soldà que visiten Constantinoble, en trobem unes quantes de conegudes que hi assisteixen.
Peu: Qui són aquests enamorats que va pintar John William Waterhouse?
Font: http://commons.wikimedia.org
Us donem, separats, els seus noms perquè, sense consultar cap llibre ni pàgina web, els uniu:
Medea
Penèlope
Ginebra
Ariadna
Blancaflor
Dido
Tisbe
Elena
Deiamira
Brisel·la
Isolda
Fedra
|
Hipòlit
Aquil·les
Enees
Lancelot
Paris
Floris
Jàson
Píram
Tristany
Teseu
Ulisses
Hèrcules
|
A continuació, repartiu els noms i prepareu, en grups, una diapositiva sobre cada parella, que omplireu amb la informació següent:
Presenteu a classe les diapositives i elaboreu una presentació col·laborativa amb un resum dels trets més rellevants de totes les parelles
Per fer la presentació us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara un document Power Point col·laboratiu.
Per fer la presentació us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara un document Power Point col·laboratiu.