Tirant lo Blanc. Episodis amorosos, Joanot Martorell

Durant la lectura

Llegim @TirantLoBlanc

Us recomanem establir un calendari de lectura per llegir la novel·la. Decidiu quin ritme pot seguir tota la classe i què llegireu cada setmana.

Font: www.xarxaexplora.cat

Repartiu tots els capítols en diversos grups. Cada grup serà «responsable lector» d’un apartat de l’obra i en coordinarà la lectura. A més s’encarregarà de les tasques següents:

  1. Parar atenció al vocabulari nou i definir els mots més difícils en un document col·laboratiu.
  2. Escriure, en el mateix document col·laboratiu, un resum dels capítols que els pertoca.
  3. Fer un seguiment del ritme de lectura del grup i comprovar que tothom llegeix al mateix temps els capítols pactats.

La figura del «responsable lector» permetrà als alumnes desenvolupar un rol actiu durant la lectura i l’estudi de l’obra. Cal establir, des del començament, quantes setmanes hi ha per llegir els capítols i comprovar que tots els alumnes segueixen el calendari pactat.
Si obriu a Twitter un compte, els alumnes podran compartir-piular les impressions i dubtes que tinguin durant la lectura, i és una eina actual que els pot motivar. Recomanem d’esperar que ells resolguin sols les qüestions que sorgeixin al microbloc, i d’intervenir-hi només quan sigui estrictament necessari.

Si obriu a Twitter un compte exclusiu per a la lectura de Tirant lo Blanc, podreu piular en temps real el grat o desgrat que sentiu en llegir l’obra, explicar els vostres episodis favorits i tots els comentaris que se us acudeixin al voltant de la lectura!

Cens dels protagonistes

Aquesta adaptació de Tirant lo Blanc tracta els episodis amorosos de la història i se centra en els protagonistes principals de la novel·la.

Feu-ne un cens de personatges i elaboreu-ne un esquema de cadascun. Seguiu aquest model, que haureu de completar durant la lectura:

Conserveu els esquemes per posar-los en comú després de la lectura i respondre les preguntes següents:

  1. Com és l’evolució dels personatges al llarg de la història? Us sembla versemblant?
  2. Compareu els personatges de Plaerdemavida i la Viuda Reposada: quines similituds i quines diferències observeu entre totes dues?
  3. Quins personatges reïxen i quins no? Per què?

Amb les respostes obtingudes i la informació compartida, elaboreu entre tots un esquema final de cada personatge.

Seria recomanable, al final de la lectura, concloure l’activitat comparant les visions que els alumnes aporten dels personatges i analitzar les similituds i les diferències de les seves percepcions.
Per fer els mapes conceptuals us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara Word, Creately, Mind42 o Lovely Charts.

Per fer els mapes conceptuals us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara Word, Creately, Mind42 o Lovely Charts.

Fet amb paraules

Sabríeu dir el significat de les paraules subratllades en negreta? Intenteu esbrinar-lo pel context, sense mirar cap diccionari.

  1. «—Senyor, amb vènia i perdó, jo diré a vostra altesa i a la senyora emperadriu, que és aquí present, la meva intenció.»
  2. «El sostre principal era tot d’or i de blau, i entorn del sostre hi havia les imatges, totes d’or, de tots els reis dels cristians, cadascú amb la seva bella corona al cap i a la mà el ceptre […].»
  3. « […] estava admirat dels seus cabells, que resplendien, rossos, com si fossin madeixes d’or […]»
  4. «Senyor, encara que la vostra altesa tingui una altra filla, dona del rei d’Hongria i de més edat, ella va renunciar a tots els seus drets a favor de l’excel·lent Carmesina pel gran dot que la vostra majestat va fer-li quan es va casar.»
  5. «—Aquest és el molt il·lustre i virtuós cavaller comte de Sant Àngel i gran conestable de l’Imperi grec!»
  6. «[…] portava una túnica de tela de domàs verda, tota adornada a les vores i brodada amb perles grosses i rodones […]»
  7. «Venien vestits amb gipons, amb mantells i espases, i calçaven peücs de llana per no fer remor en caminar […]»
  8. «El duc de Sinòpoli portava els paraments de seda verda amb or i plata i llana dividits en dos.»
  9. «Anava vestit de dos colors, una part era de seda estampada morada; i la seda tenia brodades garbes de blat de moro, i totes les espigues eren brodades amb perles, i les canyes eren totes d’or.»
  10. «I mentre es preparava, el duc va recuperar la consciència i el van portar a la tarima de la sàvia Sibil·la, i van fer amb ell el mateix que havien fet amb l’altre.»
  11. «—Tirant, Tirant, mai en batalla sereu ardit ni temut si amant dona o donzella no hi barregeu una mica de força, i encara més si no ho volen fer.»
  12. «De què em serviria ser del llinatge de David, si per falta d’un bon cavaller jo hagués de perdre el que tinc?»
  13. «[…] va agafar Tirant pels cabells i el va treure d’allà on hauria volgut acabar la seva vida i el va posar a la recambra i el va fer saltar en un terrat que hi havia i li va donar una corda de cànem perquè saltés a l’hort.»
  14. «Si no fos per això, no em voldria ajupir a terra per agafar ni una agulla per ell […]»
  15. «Però el temor de la infàmia em fa vigilar l’honor de la castedat, que les donzelles han de vigilar molt i témer per ella, per tal que puguin anar pures al tàlem de benedicció.»

 

Perquè els alumnes assimilin el vocabulari, els podeu proposar una activitat per lletrejar les paraules en negreta sense mirar-les escrites. Es plantejaria com un repte per veure qui en lletreja més sense equivocar-se.

Havíeu fet servir cap d’aquestes paraules abans? Sense mirar, podeu lletrejar-les? Qui n’encerta més?

Previsions de futur

A les corts antigues hi havia mags i endevins que, amb tècniques diverses, miraven de preveure l’esdevenidor i la fortuna. Us heu plantejat el futur immediat de Tirant lo Blanc?

Peu: Bola de vidre
Font: http://printablecolouringpages.co.uk

 

Llegiu les prediccions que us proposem a continuació i decidiu si passaran, són probables, improbables o impossibles. Argumenteu les respostes.

 

Plantegem aquesta activitat com un exercici per estimular la intuïció lectora dels alumnes i perquè adquireixin una perspectiva global de la narració, més enllà dels episodis amorosos.
En reflexionar sobre les previsions de futur dels personatges, els estudiants es veuran obligats a establir fonaments argumentals i d’estructura narrativa, i faran deduccions més o menys bàsiques en funció del grau d’assoliment de coneixements.
Per estimular la participació dels alumnes podeu proposar-los de fer prediccions diferents, com un joc d’anticipació narrativa en què la capacitat deductiva i la imaginació van de la mà.

Quines altres prediccions se us acudeixen? Com veieu vosaltres el futur dels protagonistes? Afegiu tantes prediccions a la graella com us suggereixi la lectura.

Per al ressopó… sopa de lletres

Els àpats són importants i ben presents a la novel·la. Hi ha aliments, com els del ressopó de Carmesina, al capítol 231, que són fins i tot afrodisíacs. Trobeu deu paraules dels menús de Tirant lo Blanc en aquesta sopa de lletres.

 

 

En el punt de mira, i en el del mirall

Els jocs amb els miralls poden alterar la percepció de la realitat o mostrar-la tal qual és. Tots dos casos els trobem a Tirant lo Blanc. Indica en quins capítols.

Peu: Venus del mirall, de Velázquez
Font: http://commons.wikimedia.org

Amb els miralls s’introdueix en la novel·la el perspectivisme, un recurs literari pel qual s’obté més d’una lectura, o més d’una mirada, dels fets narrats. En els ulls de quin personatge s’emmiralla tota una escena amorosa?

En parelles, completeu el següent esquema sobre els moments de l’obra en què destaca el joc de perspectives. Tingueu en compte els tres episodis esmentats abans, i aporteu altres exemples similars que trobareu durant la lectura:

Compartiu amb els companys els vostres esquemes i reflexioneu en grup: què aporta el perspectivisme als episodis amorosos de Tirant lo Blanc?, considereu que els empobreix o que els enriqueix?

Textura discursiva

Un altre element característic del Tirant lo Blanc són els diferents registres lingüístics emprats pels personatges. D’una banda el llenguatge culte i retòric de la narració, de les descripcions o de les cartes i, d’una altra, els diàlegs i les converses de caire popular i jocós, que donen una rica textura discursiva a l'obra de Martorell.

La coexistència de registres d’índole diversa no desmereix la novel·la, ans al contrari, és un indici de modernitat i un senyal que l’obra trencava cotilles respecte dels tractats retòrics clàssics.

Així doncs, trobareu el llenguatge solemne de l’emperador o el galant dels cavallers, juntament amb l’erotisme i les facècies d’uns diàlegs que, pel grau d’atreviment expressiu, apunten l’estil i els temes de la literatura renaixentista.

Peu: Bodegó amb novel·les franceses i una rosa, de Vincent van Gogh
Font: http://commons.wikimedia.org

Nosaltres partim d’una versió adaptada de Tirant lo Blanc, que no va ser escrita originàriament per Joanot Martorell. Ha estat elaborada amb vocabulari d’avui per apropar la història als lectors actuals. Tot i això, els canvis de registre també són presents.

Detecteu si els fragments següents pertanyen a un registre culte o popular:

  • 1. «—Ai, llit! I qui us ha vist i us veu ara, que esteu sol, sense companyia, sense servir de res! ¿On és aquell que estava aquí quan jo somiava? I em va semblar que m’aixecava amb camisa del llit, i vaig acostar-me a aquell forat de la porta, i vaig mirar tot el que fèieu.»
  • 2. «—Amor és condició natural a la naturalesa humana, perquè diu Aristòtil que totes les coses desitgen el seu semblant. I encara que a vós us sembli un cosa dura i estranya estar sotmès a l’amor, podeu creure de veritat que ningú no pot resistir-s’hi.»
  • 3. «—Cavaller virtuós, em compadeixo molt de vós, pel mal que us veig passar, i per això us demano que em vulgueu dir quin mal o quin bé sent la vostra virtuosa persona. Perquè d’aquest mal jo per amor a vós me’n puc quedar la meva part. I si és un bé, jo estaré molt contenta que us el quedeu tot. Així que feu-me la gràcia de voler-m’ho dir de seguida.»
  • 4. «—Ai, filla de mal pare! —va dir l’emperadriu—, això em dius? —I es va girar cap a l’emperador—: I vós, beneit, ¿per què voleu una altra dona, per poder anar-la tocant amb l’espasa plana, i no clavar-l’hi? ¡Mireu que mai cap donzella s’ha mort de tocar-la amb l’espasa plana!»
  • 5. «¡I mentrestant, canteu belles sirenes, els mals tan grans que sentiu a la terra! ¡Canteu planyent la mort d’ell, que semblava un fènix entre els vius! ¡Que els animals udolin, que s’aturin els cants melodiosos dels ocells i que se’n vagin a viure a les selves deshabitades!»
  • 6. «—Dama gentil, quina sort tinc que la primera que m’he trobat sigui la vostra mercè. Us estaria molt agraït si la vostra benevolència admetés el que us demanaré. Em tindria per un home venturós si la fortuna em fos tan favorable que em volguéssiu fer digne de poder-vos ser el servidor més proper, per bé que no en sigui digne ni m’ho mereixi, vista la gran bellesa, gràcia i dignitat que la vostra mercè posseeix.»
  • 7. «Quan van haver estat una estona fent broma, la princesa va entrar al bany i va dir a Plaerdemavida que es despullés i que entrés al bany amb ella.
    —Només ho faré amb una condició.
    —Quina deu ser? —va dir la princesa.
    Plaerdemavida va contestar:
    —Que permeteu estar Tirant una hora al vostre llit, i que vós hi sigueu.
    —Calla! Que ets boja? —va dir la princesa.»

 

Quins trets lingüístics us han fet adscriure un fragment al registre culte o al popular? Per què?

Obriu un document col·laboratiu i, entre tots, ompliu-lo amb els elements rellevants d’aquests dos estils i més exemples de la novel·la. Podeu seguir un model com aquest:

Escenes amoroses

Les escenes amoroses ocupen una sèrie important de capítols de la novel·la. Juntament amb la guerra, l’amor és un dels grans temes a Tirant lo Blanc.

Martí de Riquer, mestre i especialista en literatura medieval, assenyala que el tractament de l’erotisme a l’obra, incloent-hi les situacions més desimboltes, mai no és groller per la naturalitat amb què es reflecteix i pels components còmics i literaris que basteixen la narració.

Peu: Miniatura del Taccuino sanitatis (segle xiv)
Font: http://commons.wikimedia.org

Observeu la factura del llenguatge en els episodis amorosos i l’ús de recursos estilístics com la metàfora i els símbols, ja que el poder suggeridor i evocador de les paraules transmet l’abast de les accions.

Durant la lectura, confeccioneu un recull col·laboratiu amb totes les metàfores i símbols que fan referència a l’amor, l’enamorament o l’acte sexual. Agrupeu-los segons l’àmbit al qual pertanyen:

  • Bèl·lic
  • Fruiter
  • Vegetal
  • Animal

 

Peu: El jardí de les Hespèrides, de Frederic Leighton
Font: http://commons.wikimedia.org

Després, en grups, analitzeu tres metàfores i símbols en una fitxa que inclogui aquests aspectes:

  • Explicació del significat
  • Connexió amb la història literària
  • Exemple a la novel·la
  • Una imatge representativa del món de l’art

Compartiu les fitxes amb tota la classe i resumiu-les en una presentació col·laborativa.

Per fer-ne la presentació us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda, un document Power Point col·laboratiu o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara PREZZI.

Què era el jardí de les Hespèrides? Qui hi vivia?
Per fer-ne la presentació us recomanem que utilitzeu els recursos de la Plataforma Lecturanda, un document Power Point col·laboratiu o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara PREZZI.

Ara que coneixeu millor els protagonistes de l’obra, us proposem que els retrateu amb paraules.

Escriviu, en parelles, tots els mots que se us acudeixin per definir un personatge de Tirant lo Blanc. Prepareu una endevinalla visual com la següent, sense indicar-ne el nom:

Amb les imatges, organitzeu una justa d’endevinalles a classe.

Qui n’encerta més? I quins honors rebrà per la gesta aconseguida?

Per fer els perfils dels personatges us recomanem els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com Wordle.
Feu notar als alumnes que, si treballen amb Wordle, les paraules més rellevants cal escriure-les diversos cops. Perquè la mida del mot coincideixi amb el seu grau de rellevància (com a l’exemple de la imatge), cal introduir-la un mínim de sis vegades a la finestra de composició del programa.

Per fer els perfils dels personatges us recomanem els recursos de la Plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com Wordle.