Durant la lectura
Visions de què? Cants a qui?
1. Escriu Maragall sobre el concepte de "Visions":
«[els cinc poemes corresponien a] figuras de personajes legendarios tales cuales pueda verlas un poeta de hoy [...] me hice la ilusión de que dentro de estas ‘visiones', de su conjunto, se podría encontrar algo de ‘las madres' del alma catalana y de su evolución» .
És a dir, Maragall prova d'actualitzar certs personatges llegendaris catalans. Coneixeu alguna llegenda catalana? D'on provenen la gran majoria d'aquestes llegendes?
2. Sobre els "Cants", Maragall escriu:
«Un canto no es ni más ni menos que un canto, es decir, una expresión vaga por lo amplia, general, poética, de un estado de ánimo, o de las raíces, de las generadoras de un estado de ánimo [...] un canto nacional, un himno patriótico, no es una definición de aspiraciones, no es un programa político ni un memorial de agravios, es el alma de un pueblo que cantando una canción vieja [...] sueña a la vez con su pasado, con su presente y con su porvenir».
Les paraules de Maragall són molt clares. Sobre qui o què et sembla que escriurà Maragall els seus cants?
Seguim les passes dels herois
- El mal caçador
- Joan Garí
- El comte Arnau
- L'estimada de Don Jaume
- La fi d'en Serrallonga
Com ho fem?
- Busqueu a la xarxa informació sobre la llegenda.
- Busqueu a la biblioteca de l'escola o del vostre barri les obres de Joan Amades, que va compilar un gran nombre de llegendes.
- Feu un resum de la llegenda que pertoca en cada cas i busqueu alguna imatge per acompanyar-lo.
- Busqueu altres obres (pictòriques, musicals o literàries) que parlin també d'aquests mites.
- Poseu-ho tot en un Power Point i exposeu-ho a classe. Després en podeu penjar un petit resum al bloc.
Llegim
- Llegiu-lo amb atenció, ara l'un ara l'altre i debateu la interpretació dels versos.
- Ajudeu-vos amb les propostes de treball que trobareu al final del llibre. La majoria ofereixen pistes per entendre els versos.
- Descriviu breument el poema: quin és el tema principal i quins personatges hi surten.
Individualment, feu una reflexió per escrit sobre el tema que més us interessa dels que tracta Maragall en el seu llibre.
Què recordem sobre mètrica i retòrica?
Entre tota la classe, ompliu un document conjunt en què indiqueu una figura mètrica i
una de retòrica segons la pauta que us donem a continuació. En acabar tindreu
una bona selecció de figures i sereu uns experts en detectar-les als poemes!
| Figura retòrica |
Definició | Exemple |
| Anàfora | Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos o estrofes per reforçar el sentit i donar-li simetria. |
-Treu-te la capa -li demana ella- Treu-te la capa, que et veuré més gran. / -Treu-te tu el manto, que et veuré més bella. |
| Rima assonant |
Repetició de vocals i consonants a partir de la darrera vocal accentuada. |
A la muntanya del miracle / una llegenda ha florit: / la llegenda del diable / i de Fra Joan Gari. |
Endevinalles líriques
Aquí en teniu un exemple. Quin poema és?
Afinem el vocabulariPareu atenció als mots subratllats en negreta. Trieu l'opció adequada per definir la paraula o l'expressió de cada exemple i descobriu quins matisos lírics us transmeten.
A les frases següents hi ha una, dues i fins a tres paraules subratllades. Sabeu què volen dir? En cada cas us donem tres opcions.
1) «Quan s'esqueixen els núvols sobre el cel / la ciutat surt rient de la tempesta, / regalant d'aigua lluminosa arreu, /remorejant de nou en sons de festa.» (Després de la tempestat)
|
esberlar-se / escopint
| |
|
s'obren /
fent soroll
| |
|
s'enfosqueixen / remuguen
|
|
olor / pudor
| |
|
aire / foguerada
| |
|
l'alè / multitud
|
|
vigorós / por
| |
|
prim / estremiment
| |
|
gras / sensació
|
|
enamorar
| |
|
segrestar
| |
|
segrestar
|
|
acolorit
| |
|
cobert
| |
|
aureolat
|
*Raca és un dialectalisme de "reca" del verb "recar".
|
fer guàrdia / blavenca/ fer mal
| |
|
fer guàrdia / clarejar / fer mal
| |
|
fer
guàrdia / clarejar / saber greu
|
|
Se sent / sent l'olor / de la ginesta
| |
|
Se sent /albira /de la
ginesta
| |
|
Mira / sent la pudor / de la ginesta
|
|
no ho vegi clar / egoista / bandera
| |
|
confongui / avar / esquadra
| |
|
confongui
/ egoista / armada
|
|
La por / avar
| |
|
L'avarícia / mesquí
| |
|
La gana / rei
|
|
enrogeix
| |
|
enrogeix
| |
|
endolceix
|
Serrallonga, el bandoler
- Ja sabem que Serrallonga era un bandoler fort i temut.
- Per tant, ens hem d'imaginar un home fort, que ha matat molta gent i que, tot i que sovint ha estat just amb els pobres, també ha estat violent i mesquí.
- Maragall ens presenta el bandoler en el moment de la confessió, quan és a punt de ser ajusticiat. Allò que diferencia el poema de Maragall d'altres poemes sobre aquesta temàtica és que no ens presenta un heroi popular aclamat pels pobres, sinó un home que confessa tots els crims i vol demanar el perdó de Déu. Un poema que comença:
«-Pare, absoleu-me: só cansat de viure»
En aquest vers tenim concentrats tots els versos que vindran: El capellà que l'escoltarà i Serrallonga, que anirà explicant els seus crims i confessarà els pecats capitals.
Heu de llegir el poema amb veu cansada, penedida i amb ganes de trobar el perdó. Ho sabreu fer?
Escolteu aquest exemple:
Mentre llegiu, pareu atenció a aquesta peça de Mozart, que acompanya el perdó.
Mitja part
Fi
En realitat és una conversa que no té lloc ni mai no el tindrà. Ella parla amb ell de pensament i ell, de pensament, li respon.
Adelaisa diu uns quants mots clau ("no em sents", "la nau del pensament et porta...", "esposa enamorada"), com també el poeta ("la forta", "la calma", "el teu amor").
Ara us toca a vosaltres dir les paraules clau
d'alguns dels poemes que heu llegit. Són evidents?
Després, de manera individual, reflexiona: per què et sembla que el poeta
tanca la selecció de cants justament amb aquest poema? Creus que és casual?
«Doncs: ser home sobrehome, ser la terra palpitant» El comte Arnau, Joan Maragall
© Grup62