1 | | |
2 | | |
3 | | |
4 | | |
5
| | |
6 | | |
7 | T’han parlat massa – dels saguntins | |
8 | i dels que per la pàtria moren: | |
9 | les teves glòries – i els teus records, | |
10 | records i glòries – només de morts: | |
11 | has viscut trista. | |
12 | | |
13 | | |
14 | | |
15 | | |
16 | | |
17 | Massa pensaves – en ton honor | |
18 | i massa poc en el teu viure: | |
19 | tràgica duies – a morts els fills, | |
20 | te satisfeies – d’honres mortals, | |
21 | i eren tes festes – els funerals, | |
22 | oh trista Espanya! | |
23 | | |
24 | | |
25 | | |
26 | | |
27 | | |
28 | On són els barcos. – On són els fills? | |
29 | Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: | |
30 | tot ho perderes, – no tens ningú.
| |
31 | Espanya, Espanya, – retorna en tu, | |
32 | arrenca el plor de mare! | |
33 | | |
34 | | |
35 | | |
36 | | |
37 | | |
38 | On ets, Espanya? – no et veig enlloc. | |
39 | No sents la meva veu atronadora? | |
40 | No entens aquesta llengua – que et parla entre perills? | |
41 | Has desaprès d’entendre an els teus fills? | |
42 | Adéu, Espanya! | |