Albert Forns (Granollers, 1982) es dedica a escriure. Va estudiar periodisme i ha treballat a les dues bandes de la trinxera, a la premsa digital i en gabinets de comunicació d'institucions culturals com el CCCB. Quan internet començava a treure el cap, va impulsar diverses revistes en línia que van rebre molts premis però que no llegia ni Déu, i ara col·labora al digital Núvol amb crítiques de teatre, cinema i arts plàstiques, mentre continua...
Llegir-ne mésLa Mariela s’ha llegit Albert Serra (la novel·la, no el cineasta), d’Albert Forns, i ens n’ha fet la ressenya. Alerta! És el Premi Documenta 2012! Aquí la teniu:
Seria ideal començar la lectura d’Albert Serra (la novel·la, no el cineasta) en una platja de Menorca. Així ens comencem a endinsar amb el que l’Albert Forns ens narra.
“Era dimecres quan vaig decidir convertir-me en l’Albert Serra. Érem a la platja, envoltats d’avis anglesos en pilotes, i enmig d’aquell mar de carn flàccida vaig decidir que sí, que per què no, que em convertiria en l’Albert Serra”.
La novel·la comença així, quan el protagonista està de vacances a Menorca amb la seva xicota, tot estant en una platja nudista, i decideix convertir-se en Albert Serra, fent una aproximació força real a la figura del cineasta de Banyoles, tot analitzant les seves pel·lícules i els referents d’aquest polèmic director.
A mig camí entre la ficció i la realitat… “Albert Serra és realitat i ficció, les pel·lícules i els personatges”.
La novel·la també serveix com a reflexió de l’autor sobre diversos temes: el nudisme, la còpia i el plagi, i sobretot com a debat sobre les novel·les que es comencen i no s’acaben.
“-Està bé que comencis tants llibres, però potser n’hauries d’acabar algun… –m’ha etzibat l’Emma, franctiradora d’indirectes.”
Punt i a part mereixen els referents artístics del cineasta i que als lectors ens serveixen per aprofundir en Miquel Barceló, Dalí o Andy Wharhol. A la novel·la també hi surten, com a personatges secundaris i de gran pes literari, Houellebecq, Palahniuk, Wallace, Franzen, Beigbeder o Vila-Matas.
Confesso que no he vist cap pel·lícula d’Albert Serra però ara, acabada la lectura, faré tot el possible per veure’n alguna.
La novel·la, malgrat que requereix un cert esforç cultural i intel·lectual per llegir-la, és intel·ligent, enigmàtica, postmoderna i força irònica; a més està escrita en un català força fluït.
I em sento molt identificada amb el protagonista, la seva addicció al Twitter i perquè m’encanta llegir a la platja.
Ah, per cert Nosaltres, no cal que espereu a l’estiu per llegir-la…
Et farem cas, Mariela!
Top