Assassines

Segell Fosc. No han passat per cap universitat. Ni màsters, ni postgraus, ni diplomes de cartó pedra penjant de cap despatx. Aquesta és la seva primera contribució pública. Però avisen, no serà l’última.

No sabem qui són ni quants són. Es defineixen com a grup, però no com a colla. I molt menys com a colla d’amics. No són aquí per passar-s’ho bé. Comparteixen una causa. Diuen que són l’últim reducte de les essències catalanes, els almogàvers de la resistència, els que encara criden «Desperta, ferro!» mentre altres fan ioga i mengen hummus. Ells no s’han rendit. I no pensen fer-ho.

El seu estil? Sec com una bufetada. Directe com un cop de puny. Antiliterari, si cal. No volen fer prosa bonica, volen dir les coses pel seu nom, sense anestèsia i sense pèls a la llengua.

Alguns asseguren que són una agència de màrqueting. Ells ho neguen. «Tenim massa mala llet per ser publicistes. I massa dignitat per ser influencers». Avisen que tothom rebrà, també els modernets amb tote bag, pòdcast setmanal i discurs postidentitari.

Han començat per la gastronomia. «Per donar peixet», diuen. Però ja tenen la vista posada més amunt. Torres més altes cauran. I no es refereixen només a les de telecomunicacions.

Jo Alexander, nascuda a Barcelona, és autora de les novel·les Extrañas criaturas, L’hivernacle i Palas y Héctor. En el món de la televisió ha fet de guionista, de presentadora de notícies i també de reportera en programes com ara La bona vida. Ha col·laborat en espais de Catalunya Ràdio i Mataró Ràdio. En premsa, ha fet ressenyes sobre llibres al suplement Què Fem de La Vanguardia i entrevistes a la revista Primera Línea, així com textos que acompanyen obres de fotògrafs com Alberto García-Alix o Jordi Baron.

Instagram: @jo.alexander.5

TikTok: @_jo.alexander5

Mar Bosch Oliveras (Girona, 1981) és llicenciada en filosofia i especialitzada en periodisme cultural per la Universitat de Girona. Actualment treballa per l’Aula d’Escriptura Vicenç Pagès Jordà com a cap d’estudis i professora i ho compagina amb les col·laboracions a premsa i dinamització lectora. La seva primera novel·la, Bedlam. Darrere les hores càlides (Empúries), li va valdre el XXXII Premi Just M. Casero. Després ha publicat Les generacions espontànies (Premi Setè Cel), Vindràs amb mi després del diluvi, La dona efervescent (Premi L’Illa dels Llibres), El dia de l’esquerda i L'edat dels vius, que va rebre el premi Crexells 2023. 

Gisela Pou (Castellar del Vallès, 1959) és llicenciada en Ciències Biològiques, màster en Guió Televisiu i Cinematogràfic i directora del Laboratori de Creació de Guió Televisiu de la Fundación SGAE. Ha estat guionista de televisió durant vint-i-vuit anys. Ha participat, entre altres, en els guions de les sèries Isabel, Sin identidad, El súper i en gairebé totes les telenovel·les de TV3, des de Poblenou fins a Com si fos ahir, i està especialment orgullosa de l’aclamada sèrie Temps de silenci. Actualment es dedica a la literatura de forma exclusiva i és autora de les novel·les Soroll de fons, Sense la mare, El silenci de les vinyes, La veu invisible, Tot, menys la pluja i Els tres noms de la Ludka. També ha escrit diverses novel·les infantils i juvenils, entre les quals destaquen La noia de la mitjanit (Premi Crítica Serra d’Or i finalista del Premio Hache) i Palmira i l’efecte crisàlide (Premi Atrapallibres).