Nosaltres, ara us explicaré una anècdota real com la vida mateixa que espero que us engresqui a regalar aquest llibre a alguna criatura que us estimeu.
Per raons de feina, fa uns quants dies vaig anar a Grup62 (ja sabeu, els impulsors del Nosaltres) i hi vaig veure un llibre que em va cridar l’atenció perquè hi tenia un mussol a la coberta molt simpàtic. El vaig obrir i vaig veure que està pensat perquè els nens aprenguin a dibuixar. El mecanisme és molt simple: a la part de dalt (el llibre es llegeix com un bloc) hi ha un model i el pas a pas per reproduir-lo i, a la de baix, l’artista hi té un espai gran per fer-lo segons les indicacions que li han estat donades. Tot amb un retolador fantàstic fluorescent sobre paper negre, plastificat per poder-lo esborrar. Com que em va encuriosir me’l van donar “per al nosaltres” i jo vaig pensar que hauríem de buscar algun lector/a de la franja dels més petits perquè ens digués què li semblava.
Bé doncs, quina va ser la meva sorpresa quan la meva filla – sí, sí, de 12 anys!! – el va veure i em va dir si podia quedar-se’l. Jo li vaig dir que si no era massa gran, ja; ella em va mirar i, amb uns ulls com a plats, va inquirir:
- Que té edat, això?
Suposo que ho deia per si era d’una col·lecció d’aquestes “Per a nens de 7 anys” -això li hauria carregat molt, perquè ella “ja és gran” i anar amb el pas canviat no li agrada, però jo li vaig contestar un NO d’aquells vehements perquè el que volia explicar-li és que no hi ha edat per deixar de fer res que t’agradi!
Bé doncs, el llibre s’ha guanyat per mèrits propis el dret d’estar a totes les taules -bé, no només el llibre en ell mateix, sinó també recreacions fetes en cartolines diverses- i m’ha fet pensar que… ¿què carai?, els llibres guais, com els entrepans de Nutella o la llet calenta amb Nesquik, no haurien de passar mai d’edat!
Top