Quan la dona de l’Elisenda la deixa per un home, tot allò en què havia cregut s’enfonsa.
«Em pensava que era de les meves: una dona sense homes. Fins que un dia va arribar i em va dir:
—M’he ficat al llit amb un altre.
—Què?
—Un home —va aclarir, una mica com qui vol anar a fer mal.»
El món de l’Elisenda —de dones sense homes— s’enfonsa el dia que la Tina...










