L’Eloy Moreno va recórrer un camí molt llarg amb el seu llibre sota el braç fins que aquest va acabar a una llibreria. I és gràcies a la seva tenacitat que ha caigut a les meves mans. Ja feia temps que El bolígraf de tinta verda em cridava l’atenció, tot eren i són bones crítiques, així que un dia, algú (segurament a causa de la meva insistència) me’l va regalar.
Algun cop heu pensat en quants metres quadrats viviu? I no em refereixo només a la vostra llar, sinó a l’espai que ocupeu a la feina, al del bar que sovintegeu, al del vostre mitjà de transport, al de casa dels pares, els sogres o qualsevol altre espai on passeu el temps. Us heu adonat que segurament sempre són, si fa o no fa, els mateixos metres quadrats? Això és el que ens planteja la novel·la. El seu protagonista té una vida com la nostra, de fet podríem ser nosaltres: una dona, un fill, un cotxe i una feina. Però què passa quan amb això no en tens prou? Quan te n’adones de que el que vols no és el que tens? Que al llevar-te cada dia sabràs exactament com transcorrerà…
Tots estarem d’acord que la nostra vida, sobtadament, pot donar un gir. Però el que segurament no sabem, és que a vegades aquest gir pot tenir un preu massa alt. I això és el que li pot passar al protagonista de la nostra història.
No us explicaré l’argument perquè crec que és una d’aquelles novel·les que s’ha de descobrir poc a poc. Una d’aquelles històries amb les quals t’identifiques. Un personatge que podries ser tu o el del teu costat.
L’Eloy Moreno ha estat capaç de plasmar diversos sentiments en aquesta novel·la. M’ha fet riure i m’ha emocionat, però el que sobretot he fet en llegir-la, ha estat reflexionar.
Top