"Un exercici de bellesa ple de paradoxes i de paraules a mig dir" (David Castillo)
La poesia de Teresa Colom produeix un gran impacte en el lector pel caràcter íntim i narratiu dels seus poemes, per la combinació del realisme quotidià amb la fuga fantàstica, i per la delicadesa amb què aborda qüestions punyents, com ara la família, la mort i la bogeria.
Mai m’havies ofert paraules tan sentides
com aquelles mans amb què estrenyies les meves,
privat de la parla.
Va caldre, papa, que tu fossis fill
i jo mare
perquè l’esfera del rellotge xuclés números i agulles
i li mostrés a la consciència un altre cercle.
Teresa Colom (La Seu d’Urgell, 1973). Poeta i escriptora andorrana. Llicenciada en Ciències Econòmiques per la UPF. Ha publicat els poemaris Com mesos de Juny (2001, Premi Miquel Martí i Pol del Govern d’Andorra), La temperatura d’uns llavis (2002), Elegies del final conegut(2005), On tot és vidre (2009, Talent FNAC 2009) i La meva mare es preguntava per la mort (2012). El 2010 estrenava 32 vidres, muntatge poeticoteatral. També ha estat codir...
Llegir-ne mésLa poesia de Teresa Colom ha anat creixent a prop dels lectors.
Teresa Colom excel·leix en una lírica imaginativa i torbadora.
David Castillo firma un pròleg que presenta una obra que cal tenir en compte.
Top