Unes elegies prosaiques: les vivències d’un home de seixanta anys durant el confinament.
L’obra poètica d’Albert Mestres es distingeix, d’una banda, per la singularitat de la seva veu poètica i la franquesa de la seva dicció, i, de l’altra, per l’organicitat i la compacitat del seus llibres. Aquesta vegada, la proposta d’Albert Mestres és un conjunt d’elegies volgudament prosaiques que neixen de les vivències d’un home de seixanta anys durant el confinament. La suma d’aquestes vivències, trenades amb els fils tibants que enllacen el dia a dia, proposa als lectors un tapís que és alhora ric i despullat, i que culmina amb aquest colofó:
dia onze de gener — avui faig seixanta-un anys
i la nit a l’hospital — mon pare dorm tranquil
això s'acaba
Albert Mestres (1960) és escriptor, traductor i director d'escena. És autor d'una obra extensa que, entre d'altres, inclou incursions en el món de la poesia, de la narrativa breu i de la novel·la,com és el cas d'Ales de cera (1996), La ela de Milet (1998), La tercera persona (2001) i La pau perpètua (2006). Com a autor teatral, ha publicat La bufa (1998), Dramàtic i altres peces (2002), Vides de tants (2003) i 1714. Homenatge a Sarajevo (2004)...
Llegir-ne més
Top