«La Història de la Segona República Espanyola que ara s’edita és a l’origen d’un recorregut llarg i complicat. És prou sabut que els papers de Pla tenen una gènesi i una trajectòria no sempre fàcils de seguir, amb variants, supressions, ampliacions que comporten sovint —però no exclusivament— operacions de caràcter estrictament literari. I en d’altres casos van més enllà. Aquí hi ha, afegides, les implicacions del context històric, en uns anys d’enfrontament civil, que li fan prendre tot un altre relleu dins la totalitat de l’obra de l’autor». Del pròleg de Maria Josepa Gallofré Virgili
«El que a l’origen hauria hagut de ser un llibre de guerra, és a dir, de propaganda contra un dels bàndols per part d’un periodista compromès des del primer moment, i fins a l’últim, amb els facciosos, va passar a ser un llibre de postguerra, signat per un guanyador del conflicte bèl·lic. I el que hauria hagut de ser un llibre escrit en llengua catalana va passar a ser traduït (no se sap per qui, potser per ell mateix) al castellà, la llengua dels guanyadors de la guerra». De la nota a l’edició de Xavier Pla
«Jo no sé els resultats que En Pla pugui donar en matèria d’espionatge; però en soc més aviat escèptic. En canvi, En Pla és una primera figura literària a casa nostra. Actuant amb mi, prop dels grups literaris i periodístics a París, podria fer forat, pel seu esperit càustic i la seva gràcia literària. També podria publicar alguna cosa en grans revistes i hebdomadaris. En fi, seria un intel·lectual de marca, català, que es manifestaria ostensiblement al costat de Burgos». D’una carta de Joan Estelrich a Francesc Cambó (1937)