Amb una prosa increïblement eficaç i explosiva, barreja d'un lirisme impecable i de la vivesa i el realisme del carrer, els relats que formen 'I és així com la perds' ens revelen la infinita i inevitable debilitat del cor humà.
A través de les experiències d'en Yunior -narrador i àlter ego de l'autor- descobrim l'amor amb tots els matisos: relacions de parella inestables, relacions apassionades que han caigut en l'apatia i la rutina, dones enganyades, homes infidels que no saben expressar els seus sentiments... Una obra alhora tendra i dura, divertida i escèptica que conté certes lliçons necessàries sobre l'amor.Junot Díaz se serveix del talent prodigiós que li va valer el Premi Pulitzer de Literatura per parlar de l'inquietant i impossible poder de l'amor. Amb una prosa increïblement eficaç i explosiva, barreja d'un lirisme impecable i de la vivesa i el realisme del carrer, els relats que formen I és així com la perds ens revelen la infinita i inevitable debilitat del cor humà. Ens recorden que la mitja vida de l'amor és per sempre i que els sentiments i la passió sempre triomfen per damunt de l'experiència.«Els relats de Junot Díaz són plens d'observacions apassionades i d'una intel·ligència emocional i social molt poc corrent. Trepidants, sòlides, enrevessadament divertides, perfectament elaborades i profundament sensibles, les històries de Díaz ens revelen vides enfosquides, desproveïdes de confiança i d'amors fiables. Són vides precàries que passen inadvertides, però alhora vides precioses en què s'ha perdut l'art de la intimitat, en què la masculinitat és una paròdia i en què la generositat, la raó i l'esperança pugnen per sobreviure». Booklist«Descarnades i sinceres, aquestes històries ressonen amb el hip-hop rogallós del gueto i amb el batec més subtil però més vital del cor humà». Publishers Weekly
Junot Díaz (Santo Domingo, 1968) és autor de Drown i de The Brief Wondrous Life of Oscar Wao, amb la qual va guanyar el National Book Critics Circle Award i el Pulitzer Prize de literatura de l'any 2007. Ha rebut també els premis PEN/ Malamud i el Dayton Literary Peace. Junot Díaz és professor d'escriptura creativa a la Universitat de Siracusa i a l'Institut Tecnològic de Massachusetts i fa poc ha obtingut una beca MacArthur. La seva narrativa...
Llegir-ne mésÉs ben cert que al Carib no tot és sol, salsa i merengue. També és misèria, dictadura i tristesa, tot i que aparentment en Yunior (sí, el nom té tela), el protagonista de tota una sèrie de relats basats en el desamor, sembla que s’ho passi pipa.
Es tracta d’un noi jove i ben plantat, que no té cap altre maldecap a la vida que seduir noies, i un cop les té a la butxaca, és incapaç d’aconseguir que ni una de les relacions que comença tinguin possibilitats de futur. I així es com les perds.
A banda de l’activitat sexual que és molta i variada, en Yunior té a casa seva un panorama que déu ni do. Per començar, té una mare que només té ulls per al seu germà gran, que és un grandíssim fill de sa mare, però que està malalt, molt malalt (però continua sent un gran fill de sa mare, que consti). També té un pare que fa temps va marxar de la República Dominicana als Estats Units buscant una vida millor. A més, té unes condicions de vida on la mancança absoluta de tot és la principal protagonista.
L’autor fa un relat, no exempt d’humor, de la vida d’en Yunior i de tot els dominicans en general, però també deixa ben clar que l’ombra de Trujillo continua sent allargada, que provar de viure i sentir-se a gust als Estats Units no és una feina fàcil ni senzilla, que no son d’aquí però tampoc són d’allà, i que perdre els costums i els hàbits de conducta de tota una vida, o si més no del tros de vida que coneixem, a tots se’ns fa una muntanya. Siguem d’on siguem.
Top