George R. R Martin és escriptor professional des de 1979, es va graduar de periodisme en la Northwestern University, i viu en Nou Mèxic. És l'autor de la famosa sèrie de fantasia èpica Cançó de gel i foc, en la qual s'ha basat la sèrie de HBO, Joc de Trons. Ha guanyat diversos premis literaris, entre ells: quatre premis Hugo, dos Nebula, sis Locus Awards, el Bram Stoker, el World Fantasy Award, el Dedalus, Balrog i el Daikon.
... Llegir-ne mésM’ha encantat poder reviure els inicis d’aquesta meravellosa història de fantasia èpica a través d’un format diferent del que estic acostumada. M’han encantat els seus dibuixos i com s’han representat la majoria dels personatges i els espais de Ponent i Essos. Recomano moltíssim aquest còmic als amants de la saga escrita per George R.R. Martin, a la vegada que als seguidors de la sèrie que no s’atreveixen amb els llibres: el còmic de Joc de Trons és molt ràpid de llegir i encantarà a tots per igual.
Luego están las imágenes, de verdad que aun habiendo visto la serie y teniendo una imagen en mi cabeza creo que no he visto algo tan fiel y tan impactante en cuanto a lo que describía Martin en el libro. Quiero decir que en este sentido solo están los diálogos y las descripciones han quedado mas que nada plasmadas en las imágenes.
“L’hivern s’acosta’, diuen els Stark. Tot i que ara es fa difícil d’imaginar-s’ho ja que, a primers de juny, el què s’acosta és la calor de l’estiu, i a passos de gegant! La frase, però, sona amenaçant, i més tenint en compte que la diu la família que regna a Hivèrnia, el país que es troba més al nord dels set regnes, on la neu i el gel són una constant!
Avui no us parlaré del llibre original de George R.R. Martin, ni de la sèrie de televisió que la cadena HBO està produïnt, sinó de l’adaptació al còmic de la novel·la que Daniel Abraham i Tommy Patterson fan per Dynamite Entertaintment a Estats Units, publicat aquí per Estrella Polar, cosa que em fa molta il·lusió, ja que és el primer còmic que recomano per al NosaltresLlegim! I tothom sap que m’encanten els còmics (i si no ho sabeu, llegiu la ressenya de Ciutat d’Espies)! Aquest primer volum comprèn els 6 primers còmic-books de la sèrie americana, i segons he llegit a la vikipèdia, el primer llibre s’adaptarà en 24 comic books.
No he llegit el llibre ni he vist la sèrie de televisió: he llegit el còmic sense cap idea preconcebuda, a part de que tothom m’ha dit ‘la història està molt bé, enganxa molt’,… però m’han fet una extranya recomanació: que no agafi gaire apreci als personatges perquè l’autor tendeix a matar-los sense cap mena de mirament, per molt principals o ben caracteritzats que siguin, en pro de l’avenç de la trama. Amb aquest bagatge, emprenc la lectura del còmic, pendent de tot.
L’adaptació és molt fidel al llibre, sense deixar-se gaire detalls. Haver de fer una adaptació al còmic d’una obra en prosa de tantes pàgines no és una tasca fàcil, ja que has d’agafar-ne l’essencial, convertir els aconteixements que es poden escriure i descriure profusament en text en la millor combinació de text i imatges possible, aprofitant al màxim els recursos que el medi gràfic del còmic proporciona. Crec que aquesta adaptació, sense haver llegit l’original, se’n surt força bé, ja que la història se segueix fàcilment i els personatges tenen unes personalitats reconeixibles, amb quatre pinzellades de guió i uns quants diàlegs ben col·locats.
A nivell gràfic, el dibuix de Tommy Patterson és clar, explica el què ha d’explicar i facilita la distinció dels personatges entre sí, sobretot fent servir un recurs senzill però efectiu: els personatges d’una mateixa família tenen el mateix color de cabell. Fa servir la tècnica de la ‘tinta digital’, és a dir, escaneja el llapis directament i el tracta amb l’ordinador, ennegrint-lo en llocs i virant-lo a color en d’altres. Això, juntament amb una paleta de colors molt rica i variada i un tractament molt pictòric dónen un resultat molt plàstic, amb un cert aire fotogràfic, tot i no ser fotorrealista en absolut. Penseu que és un còmic de fantasia medieval; en aquest context el concepte de ‘realisme’ està molt sobrevalorat.
Doncs res, ara a esperar que surti el segon volum (de quatre) adaptant el llibre Joc de Trons, que ja m’he quedat amb ànsia de saber com continua la història, a veure si s’acosta aquest hivern que diuen i hem de treure la bufanda i els guants de l’armari! Ja us ho aniré explicant…
Top