Grup62
Rústica amb solapes
Triar format
Tria el teu format
Comprovar disponibilitat

La col·laboradora

Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: Clàssica
Nombre de pàgines: 320

Sinopsi de La col·laboradora:

Sóc una mena de negra. No una negra amb aurèola, no la negra d?un novel·lista famós, no la negra que fa els discursos d?un polític
Quan dic de què faig (quan ho dic fora del sector editorial) és com si digués "detectiu privat" o "forense". Tothom exclama "Ah, sí?" amb interès molt sincer. Si ho dic a algú del sector editorial (un editor, un escriptor que no publiqui a la multinacional on treballo en règim d'autònoma) em miren amb menyspreu. Sóc una mena de negra. No una negra amb aurèola, no la negra d'un novel·lista famós, no la negra que fa els discursos d'un polític. No, no. Fer això, d'alguna manera, ara tothom ho troba romàntic. Fins i tot sé d'algun escriptor jove d'aquests amb patilles i cara de desolació (d'aquests que escriuen llibres que duen per títol el nom i el cognom d'una dona) que serien feliços fent-ho i sobretot explicant-ho a les entrevistes.
Rústica amb solapes
Triar format
Tria el teu format
Comprovar disponibilitat

Sobre la autora de La col·laboradora

© Arduino Vannucchi

Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) es va donar a conèixer amb el recull de relats L’ensenyador de pisos que odiava els mims, al qual va seguir la novel·la Feli, esthéticienne (Premi Josep Pla 2000). Posteriorment va publicar els volums de relats T’estimo si he begut (Premi Lletra d’Or 2005), portada al teatre per David Selvas amb gran èxit, i No hi ha terceres persones, i els reculls d’articles Busco senyor per amistat i el que sor...

Llegir-ne més
Informa't de les nostres novetats de novel·la contemporània
Apunta't i t'informarem de les nostres novetats més destacades
Carregant...

Fitxa tècnica

Data de publicació: 23/02/2012 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-664-1493-7 | Codi: 383125 | Format: 15,2 x 23 cm. | Presentació: Rústica amb solapes | Col·lecció: Clàssica

Blog

La col·laboradora d'Empar Moliner

Ai senyor, quina novel·la! L’Empar Moliner fa servir un ritme ràpid, enèrgic, no dóna treva al lector. Pot agradar o no, però de ben segur que no deixa indiferent.

La col·laboradora es guanya la vida fent de “negra” de personatges més o menys mediàtics. Està prou ben relacionada amb el “mundillo”, com diu ella. Ara treballa bàsicament per una “plantació”, però no fa fàstics a cap encàrrec, vingui d’on vingui, si es pot guanyar una “pasta”, que bona falta que li fa.

El cas és que de feina no n’hi falta perquè és bona, sap treure històries i suc d’allà on no n’hi ha, solucionar i corregir textos impossibles de publicar, o deixar-ho tot en bones condicions, ben condimentat i… tothom content!

Per tota una sèrie de circumstàncies ben enrevessades, li toca fer una feina que té tela. La Comissió per la Recuperació de la Memòria Històrica li encarrega que faci un poti-poti que quedi maco i aparent, de la injusta mort d’una víctima de la Guerra Civil: l’Antonieta Gelabertó, filla del Penedès.

Per donar-li brillantor a la cosa, la Conselleria organitza un acte, amb monument a les víctimes inclòs, un vermutet a peu dret i a ple sol (pobres avis que han d’assistir-hi), i una xerrada per donar a conèixer el llibre que s’ha “currat” La col·laboradora. I ja que som al Penedès, quin lloc millor que unes caves per muntar l’espectacle.

A partir d’aquí la història es dispara per camins ben dispars. És com un drac de set caps, on cadascun d’ells té coses a dir i, mica en mica, tot va lligant i posant-se al seu lloc.

La sensació que a mi m’ha deixat és que és un llibre millor del que em pensava que seria de bon principi. A mesura que he anat avançant en la lectura, ha anat convencent-me i agradant-me cada cop més.

És “golfu”, original, dramàtic i divertit alhora.

Té de tot!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

La col·laboradora, de l'Empar Moliner

No em reca reconèixer que per primera vegada d’ençà que col·laboro amb el Nosaltres em trobo amb problemes per escriure el meu comentari crític envers un llibre. La veritat és que la darrera obra de l’Empar Moliner, La col·laboradora, l’he trobada un xic dispersa, amb un excés de noms que van i vénen, sense que, algunes vegades, quedi clar el motiu de la seva aparició.

L’Empar Moliner ha escrit aquesta novel·la després de molts anys de dedicar-se a la publicació de contes, columnes periodístiques i participacions com a tertuliana en diversos mitjans de comunicació.

Bé, em poso mans a l’obra i que Déu m’agafi confessat.

Qui ens narra el llibre és la Magdalena Rovira (la col·laboradora), persona que es dedica a escriure llibres per encàrrec. Normalment llibres de poca profunditat literària, com per exemple llibres dels anomenats d’autoajuda com els antany mítics Tus Zonas Erróneas o No digas sí cuando quieras decir no.

Personatges importants de l’obra són: la Judit Guitart i la Cati Rodés.

La primera és néta de l’Antonieta Gelabertó -assassinada en el context de l’anomenada Guerra (in)Civil Espanyola- i la segona, la Cati Rodés, és membre de la Comissió per a la Recuperació de la Memòria Històrica sota el patrocini de la qual s’escriu el llibre homenatge a l’esmentada Antonieta Gelabertó. La Cati Rodés és una dona que té un estrany ideal d’home. Aquest seria la barreja d’un antic company seu, l’Ousmane Dieouf un senegalès que es guanya la vida practicant el “top manta i amb una certa inclinació vers l’ejaculació precoç” i un parricida que durant un període de temps va compartir amb ella la seva vida.

També hi ha un personatge important, en aquest cas masculí: en Mateu Garín. Ell és qui en un principi ha d’escriure el llibre homenatge a la Gelabertó. Mateu Garín és un escriptor de minories. Tant de minories que a les presentacions dels seus llibres és normal que només hi vagin dues persones, sinó cap, i que en estranyes circumstàncies acaba obtenint el premi Catalònia de la Generalitat de Catalunya.

L’obra conserva el to àcid d’humor, típic de l’Empar Moliner. En aquest sentit cal destacar la menció a la consellera de cultura i el seu marit –usuari habitual de la prostitució-  que a causa del soroll ambiental abandonen el pis que havien comprat a la Gran Via barcelonina i van a petar a un xalet residencial on hi ha una veritable invasió de mosquits-tigre.

Totes les opinions de La col·laboradora

Deixar un comentari
  • La teva valoració
Perquè la valoració sigui visible necessitem que accedeixis al teu compte Accedir