Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta l’ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Tancar
Planeta de Libros
La dona que es va perdre
Tria format

La dona que es va perdre

Editorial: Editorial Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Número de pàgines: 256
Submergeix-te en un món en què res no és el que sembla
Sinopsi de La dona que es va perdre:
L'Alícia és una arquitecta sense ànims que, un dia, coneix un topògraf tímid i amb ulleres de pasta que li roba el cor. Però l'Artur i la Júlia, els socis del despatx de l'Alícia, estan convençuts que el topògraf és un talp, un espia d'un altre món que ha vingut a cartografiar el nostre. Quan el topògraf fa un bot i salta per la finestra, l'Alícia decideix fiar-se de la seva intuïció i seguir-lo fins a descobrir què s'amaga sota els carrers de la ciutat. La dona que es va perdre és una novel·la de fantasia subtil, una faula contemporània que explora els límits de la realitat i la versemblança fins a fer-nos dubtar de tot el que ens envolta.Setmana del Llibre en Català 2012 (Avinguda de la Catedral):Dimarts, 11 de setembre, a les 13h: Aperitiu literari amb Marina Espasa i Stefanie Kremser (Espai: Cafè de la Setmana).
El vull L’he llegit
Tria format

Sobre l'autor de La dona que es va perdre

Sobre l'autor de La dona que es va perdre

Marina Espasa (Barcelona, 1973) és filòloga i treballa, quan pot, de guionista, periodista cultural i traductora. Va formar part de l'equip dels programes de televisió Saló de lectura (BTV, 2002-2006) i L'hora del lector (Canal 33, 2007-2011). És crítica de llibres del diari Ara i del programa de ràdio Cabaret Elèctric d'iCat fm. Com s'acostuma a dir, aquesta és la seva primera novel·la. Llegir-ne més

Fitxa tècnica

Data de publicació: 23/02/2012 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-9787-771-8 | Codi: 174763 | Format: 13 x 19,5 cm. | Presentació: Rústega amb solapes | Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA

Blog

La dona que es va perdre, de Marina Espasa

Sabíeu que hi ha un Londres d’Amunt i un Londres d’Avall? Doncs sí, hi ha una ciutat paral·lela sota de la que coneixem, entre els túnels del metro i les clavegueres. Almenys això és el que ens explica Neil Gaiman a la seva fabulosa novel·la Neverwhere.

Però avui no us parlaré de Neverwhere (però llegiu-la, d’acord? Val molt la pena!), sinó de La dona que es va perdre, que té algunes similituds amb l’anterior.

Aquesta novel·la parla de Barcelona, però no de la que coneixem, sinó d’una Barcelona sota l’amenaça d’una invasió de… talps! Sí, sí, aquests animalons quasi cecs amb vocació de miners! Doncs resulta que viuen en un món paral·lel a sota la ciutat (jo li dic Barcelona d’Avall) i volen envaïr-nos. Per espiar-nos, envien talps espies, que es disfressen d’humans amb ulleres de pasta, guardant-se el cor en una cartera portadocuments perquè les emocions no afectin la seva missió. L’alcalde de la Barcelona de La dona que es va perdre, però, ha creat un cos de vigilants voluntaris per eradicar la presència talpística a la ciutat.

En aquest context, l’Alícia, la protagonista, una arquitecta despistada, coneix un topògaf amb ulleres de pasta i se n’enamora, però sospita (ella i els seus companys del despatx, que són vigilants antitalps) que és un espia talp!

Si encara sou aquí llegint és que encara no us engresca prou el que heu llegit fins ara! Doncs sapigueu que els vigilants antitalps tenen accés a una tecnologia superior: una màquina de canvi de sexe! No els és gaire útil per caçar talps, però com a element recreatiu… deixem-ho estar, que me’n vaig del tema!

El topògraf, un cop descoberta la seva verdadera naturalesa (si el llibre fos en castellà la relació entre topògraf i talp seria més que evident) desapareix, i l’Alícia se’n va al país dels talps (i de les meravelles) a buscar-lo… I es perd. Jo també em vaig perdre endinsant-me en aquest món similar al nostre, amb paisatges familiars però amb una fantasia sempre present, que et pot fer creure que la màgia ens envolta… Però que també et pot fer desconfiar al passar a prop d’un dels molts forats que hi ha a Barcelona, no fos cas que un exèrcit de talps s'hi amagués…

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Totes les opinions de La dona que es va perdre

Aquest llibre té 0 Comentaris Deixa el teu comentari
No hi ha comentaris del llibre