Una noia vetlla el seu avi, i en la solitud absoluta té dues grans companyies: la de la memòria i la de la imaginació. Mentre els cirerers es despullen, la llei de l’hivern s’imposa recordant-nos que per renéixer cal deixar anar.
Amb un aire intimista i màgic, aquesta novel·la fa visible l’invisible: les persones que no hi són però que ens guien a cau d’orella, l’amor que fem existir quan necessitem que existeixi i la forma com suplim cada absència.
«I a les nits glaçades, sota un pam de neu, la primera flor començava a empènyer, ensenyant a la gent d’aquest poble el que costa tant de creure».
Gemma Ventura Farré (el Vendrell, 1990) és mestra de primària especialitzada en música. Des del 2015 treballa a la revista digital Catorze (Premi Nacional de Cultura), on escriu textos reflexius i manté converses profundes amb persones ben diferents: des d’escriptors i psicòlegs fins a pastors i músics. Ha escrit el Canta Gran de l’Auditori de Barcelona, ha col·laborat amb el Palau de la Música i ha posat lletra a diverses cançons. També dirig...
Llegir-ne mésTorna el millor Ferran Torrent, un dels grans de la literatura compromesa.
Torna el millor Ferran Torrent, un dels grans de la literatura compromesa.
L’hivern de 1968, tres joves treballadors amb conviccions polítiques fan una pintada reivindicativa la nit abans del soterrar de l’alcalde del poble, un fet que portarà conseqüències greus. Prop d’allí, en una caseta enmig de la làmina d’aigua dels arrossars valencians, un jove falsificador de documents i de quadros, que encara no s’ha guanyat el renom del Mític Regino, rep la visita inesperada de la policia política del règim franquista. Tant uns com l’altre actuen contra un sistema corrupte, però des de punts de partida aparentment molt allunyats. Tanmateix, els camins d’aquests personatges i de molts altres es creuen en una novel·la amb més d’un gir inesperat.
A Memòries de mi mateix, a través de la història dels orígens del Mític Regino, un personatge irremeiablement mediatitzat pel context històric, ens endinsem en una trama internacional sobre la falsificació d’art clàssic i contemporani, que arriba fins al 2019.
El periodista Marc Sendra intenta reconstruir un puzle on també conflueixen l’espoli nazi i la lluita antifranquista. A mesura que cauen les màscares, el relat que n’emergeix és tan original com una bona falsificació, tan autèntic com la veritat que s’amaga darrere de l’ordre establert.
Torna el millor Ferran Torrent, un dels grans de la literatura compromesa.
L’hivern de 1968, tres joves treballadors amb conviccions polítiques fan una pintada reivindicativa la nit abans del soterrar de l’alcalde del poble, un fet que portarà conseqüències greus. Prop d’allí, en una caseta enmig de la làmina d’aigua dels arrossars valencians, un jove falsificador de documents i de quadros, que encara no s’ha guanyat el renom del Mític Regino, rep la visita inesperada de la policia política del règim franquista. Tant uns com l’altre actuen contra un sistema corrupte, però des de punts de partida aparentment molt allunyats. Tanmateix, els camins d’aquests personatges i de molts altres es creuen en una novel·la amb més d’un gir inesperat.
A Memòries de mi mateix, a través de la història dels orígens del Mític Regino, un personatge irremeiablement mediatitzat pel context històric, ens endinsem en una trama internacional sobre la falsificació d’art clàssic i contemporani, que arriba fins al 2019.
El periodista Marc Sendra intenta reconstruir un puzle on també conflueixen l’espoli nazi i la lluita antifranquista. A mesura que cauen les màscares, el relat que n’emergeix és tan original com una bona falsificació, tan autèntic com la veritat que s’amaga darrere de l’ordre establert.
Top