Una de les veus més interessants del pensament filosòfic i polític català. Un destil·lat de la lliçó política i vital més important apresa durant deu anys a Nova York.
La perplexitat és un llibre sobre el moment en què dos grups humans, o dues persones, són incapaços de comprendre’s i es queden perplexos davant les esperances dels altres. Per explicar-ho s’hi barregen tres eixos. El primer, l’experiència de deu anys de viure a Nova York —el període d’Obama a Trump—, amb la descripció de les quotidianitats, la gent i la vida a Nova York i als Estats Units. El segon, la política i la història a partir d’escenes concretes, realitats culturals concretes, polítics concrets. I el tercer, les reflexions interiors de l’autor, amb referències al passat, als dubtes, a les esperances i als fracassos, a les lectures i als fets que ens fan créixer, a la perplexitat mateixa.
Una vegada li vaig preguntar a la meva àvia Teresina si creia en Déu. Em va dir que sí. «I què ens passa quan ens morim?», vaig preguntar-li. La perplexitat és un moment suspès en el temps, gairebé etern, totalment espiritual. Rere la incapacitat d’imaginar que l’altre defensa el seu món per amor, rere la creença que l’altre només pot estar operant de mala fe o que és curt de gambals, hi ha també la voluntat de defensar el teu món amb el teu amor, perquè un món és una memòria tant com una aspiració. En el cor de la perplexitat hi ha la incomoditat davant d’una contradicció, davant d’un absurd.
Jordi Graupera (Barcelona, 1981) és professor de filosofia i periodista. És doctor en filosofia per la New School for Social Research de Nova York. Ha fet de professor i investigador a diverses universitats, com ara la de Nova York o la de Princeton. Actualment és professor a la Universitat Ramon Llull. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, com l’Avui, La Vanguardia, El Nacional, El País o The New Yorker, en premsa escrita; Catalu...
Llegir-ne mésPremi Ramon Llull 2023
Durant la Segona Guerra Mundial junts van descobrir l’amor, la llibertat i París.
Premi Ramon Llull 2023
París érem nosaltres narra l’extraordinària vida d’un exiliat fill de rabassaires que s’enamora d’una joveníssima catalana que també s’ha refugiat a França durant la Segona Guerra Mundial.
Compromès amb la República i proper a Lluís Companys durant la Guerra Civil, ell se sobreposa a l’ambient tòxic de l’exili i combat l’adversitat. Gestiona el circ més gran de França, explota boscos d’Occitània sota l’ocupació de l’Alemanya hitleriana, organitza els primers concerts solidaris de Pau Casals, col·labora amb el maquis de la Cerdanya, escapa de les urpes de la Gestapo i dirigeix una publicació catalanista que advoca per la unitat.
Enfrontant-se a penúries, persecucions i a la moral establerta, junts descobriran l’amor, la llibertat i París.
«Van tornar caminant, travessant el jardí de les Tulleries i vagarejant per la ribera del Sena. Era una nit de lluna plena i el cel de París semblava inabastable. Tot era tan grandiós, monumental i polit, que la guerra quedava lluny, i quan ell li va explicar que els parisencs havien cultivat horts en aquells jardins, de la gana que passaven, ella no s’ho podia creure. Quan el pare li va mostrar on havia estat l’antiga seu dels alemanys, a la Place de la Concorde, li va semblar impossible, i li costava imaginar fanàtics com els de Draguignan arrossegant l’ombra de la Gestapo per la Rue de Rivoli. Si no fos perquè tenia presents les fotos dels nazis desfilant pels Camps Elisis, hauria pensat que l’ocupació havia estat un d’aquells malsons que la martiritzaven al camp d’Argelers».
Premi Ramon Llull 2023
París érem nosaltres narra l’extraordinària vida d’un exiliat fill de rabassaires que s’enamora d’una joveníssima catalana que també s’ha refugiat a França durant la Segona Guerra Mundial.
Compromès amb la República i proper a Lluís Companys durant la Guerra Civil, ell se sobreposa a l’ambient tòxic de l’exili i combat l’adversitat. Gestiona el circ més gran de França, explota boscos d’Occitània sota l’ocupació de l’Alemanya hitleriana, organitza els primers concerts solidaris de Pau Casals, col·labora amb el maquis de la Cerdanya, escapa de les urpes de la Gestapo i dirigeix una publicació catalanista que advoca per la unitat.
Enfrontant-se a penúries, persecucions i a la moral establerta, junts descobriran l’amor, la llibertat i París.
«Van tornar caminant, travessant el jardí de les Tulleries i vagarejant per la ribera del Sena. Era una nit de lluna plena i el cel de París semblava inabastable. Tot era tan grandiós, monumental i polit, que la guerra quedava lluny, i quan ell li va explicar que els parisencs havien cultivat horts en aquells jardins, de la gana que passaven, ella no s’ho podia creure. Quan el pare li va mostrar on havia estat l’antiga seu dels alemanys, a la Place de la Concorde, li va semblar impossible, i li costava imaginar fanàtics com els de Draguignan arrossegant l’ombra de la Gestapo per la Rue de Rivoli. Si no fos perquè tenia presents les fotos dels nazis desfilant pels Camps Elisis, hauria pensat que l’ocupació havia estat un d’aquells malsons que la martiritzaven al camp d’Argelers».
Top