Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta l’ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Tancar
Planeta de Libros
Anar al recomanador
  1. Grup62.cat
  2. /
  3. Novel·la contemporània
  4. /
  5. La química secreta de les trobades
La química secreta de les trobades
Tria format

La química secreta de les trobades

Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: Clàssica
Número de pàgines: 336
Un viatge durant el qual descobriràs que res de tot el que creies és veritat
Sinopsi de La química secreta de les trobades:
«-En tu hi ha dues vides, Alice. La que coneixes i una altra que fa temps que t'espera. Aquestes dues existències no tenen res en comú. L'home de qui et parlava ahir es troba en algun lloc del camí cap a aquesta altra vida, i no se't presentarà mai en la vida que tens avui. Anar-lo a buscar t'obligarà a fer un llarg viatge. Un viatge durant el qual descobriràs que res de tot el que creies és veritat». (p. 51 tripa)Londres, 1950. L'Alice és una dona amb una vida plàcida, fins que la vigília de Nadal la seva existència experimenta un gir radical: una vident li prediu un futur misteriós. Ella no se la creu, però el seu excèntric veí, el senyor Daldry, un gentleman solter i carismàtic, la convenç per fer cas de la predicció i buscar les sis persones que la conduiran al seu destí. I és així com, de Londres a Istanbul, l'Alice i el senyor Daldry emprendran un viatge meravellós que transformarà les seves vides per sempre. 
El vull L’he llegit
Tria format
NOVEL·LA CONTEMPORÀNIA
NOVEL·LA CONTEMPORÀNIA
Apunta't i t'informarem de les nostres novetats més destacades
Carregant...

Sobre l'autor de La química secreta de les trobades

© Torsten Silz

Sobre l'autor de La química secreta de les trobades

Marc Levy (Boulogne-Billancourt, 1961). Als divuit anys ingressa com a socorrista a la Creu Roja, on treballa durant vuit anys. El 1984 es trasllada als Estats Units i funda una empresa especialitzada en imatge digital. Nou anys més tard torna a París per obrir un despatx d'arquitectura. La seva vida canvia quan, als trenta-nou anys, escriu un llibre per al seu fill. L'any 2000 publica la seva primera novel·la, I si fos veritat... El resultat ...

Llegir-ne més

Fitxa tècnica

Data de publicació: 22/05/2012 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-664-1518-7 | Codi: 383155 | Format: 15 x 23 cm. | Presentació: Rústega amb solapes | Col·lecció: Clàssica | Traductor: Núria Petit Fontserè

Blog

Com és això que passa amb les novel·les romàntiques? El cas del Marc Levy

Nosaltres, m’acabo de llegir la darrera novel·la del Marc Levy, La química secreta de les trobades, i -com sempre em passa amb aquest autor francès supervendes- m’he distret d’allò més. És una lectura amena, que tracta d’una perfumista de Londres, l’Alice, que, en els anys 50, consulta per casualitat una vident en una fira; serà ella qui li plantegi un destí enigmàtic: l’home de la seva vida li acaba de passar per darrere, però si el vol conèixer haurà de trobar sis persones més abans i haurà de viatjar a Istanbul. A tot això, ella té una colla de quatre amics íntims i un veí més aviat corcó…

Bé, fins aquí l’argument, perquè a poc més que expliqui ja em passo. Tècnicament, el llibre es divideix en tres parts clares, dues de narrades i una d’epistolar (no us dic ni des d’on ni entre qui), i segurament us cridarà l’atenció en totes elles la minuciositat amb què es descriuen les olors. Recordeu El perfum? Doncs a mi m’hi ha fet pensar! No per la trama, eh? Sinó per les constants referències a l’olor de les coses, molt plàstica i ben treballada. És precisament una de les coses que més m’ha agradat de La química secreta de les trobades, la vivesa de les imatges d’aromes. En Marc Levy s’acosta a les coses d’una manera molt immediata i atractiva, la veritat.

Però més enllà de parlar de la trama o l’ús del llenguatge, el que avui volia demanar-vos és si a vosaltres també us passa que quan arribeu al final d’una novel·la romàntica us queda el cos estranyament trasbalsat. A mi sí. Així com la novel·la negra quan l’acabo ràpidament passo a una altra cosa, amb els drames i les novel·les romàntiques estic més estona amb aquella sensació de dir “ai, com els deu anar, ara?”. No ho sé. Digueu-me bleda o que sóc de l’època de La casa de la pradera, però em passa. I no estic parlant de Literatura, eh? Parlo de qualsevol tipus de novel·la d’aquest gènere que estigui prou ben escrita com perquè m’hagi permès conèixer una mica els personatges… Digueu-me: sóc una fava o és més comú que no em penso? Espero els vostres comentaris mentre escric a Columna, a veure si poden pressionar en Levy per a una segona part!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Totes les opinions de La química secreta de les trobades

Aquest llibre té 0 Comentaris Deixa el teu comentari
No hi ha comentaris del llibre