Quin misteri deu amagar una pel·lícula d’allò més estranya que en mirar-la et quedes cec? Això és el que es pregunta la tinent Lucie Henebelle quan un examant la truca demanant-li ajuda.
Algun cop heu llegit un llibre com si estiguéssiu mirant una pel·lícula? És a dir, que allò que us expliquen sembla tan real que fins i tot fa por… Sigui per la trama que et captiva, pels termes utilitzats, pels personatges o pels escenaris compartits, hi ha llibres en els quals t’hi pots submergir i visualitzar les escenes que llegeixes com en un curtmetratge. La Síndrome E n’és un d’aquests.
Després de veure el curtmetratge turmentós pel qual el seu examant perd temporalment la visió, la Lucie decideix investigar què s’hi amaga al darrera. A 300 kilometres de distància, mentre ella investiga el cas, en Franck Sharko, de la policia criminal, investiga un múltiple assassinat on les víctimes apareixen enterrades sota terra i sense poder ser identificades ja que els han extret el cervell, els han buidat els ulls i els han arrencat les dents.
Sense intuir la relació entre ambdós casos, els destins de la Lucie i en Franck es creuaran gràcies a una trucada d’un personatge desconegut resident al Canadà que n’insinuarà la relació. És a partir d’aquest moment que comença una història trepidant de tenebres i misteris que els duran a investigar el pitjor cas de les seves carreres professionals amb un final inimaginable…
Sempre he cregut que per escriure una novel·la com aquesta cal una ment brillant… i sense cap mena de dubte, en Franck Thillez la té. Gràcies a l’estil planer de la seva prosa, així com de les descripcions detallades que ens ofereix i d’una molt bona traducció d’en Jordi Boixadós, submergir-nos en la lectura no és que resulti fàcil, sinó que se’ns fa inevitable.
Si voleu saber-ne més, no dubteu en llegir-ne el primer capítol aquí. I afanyeu-vos, perquè d’aquí a uns dies us portaré Gataca, la següent novel·la d’aquest autor amb els mateixos protagonistes. Què me’n dieu? Les comentem?
Top