Grup62
Rústica amb solapes
Triar format
Tria el teu format
Comprovar disponibilitat

L'acabadora

Editorial: Edicions Proa
Col·lecció: A TOT VENT
Traductor: Mercè Ubach Dorca
Nombre de pàgines: 224

Sinopsi de L'acabadora:

De mare a filla, l?antiga tradició de Sardenya d?ajudar a ben morir
La Maria Listru té sis anys, tres germanes grans i una mare pobra i viuda. Viu en un poble de l'interior de Sardenya, durant els anys cinquanta. La modista del poble és una viuda sense fills que no es va arribar a casar mai. Entre la nena i la modista es teixeix un singular vincle maternofilial, només possible en una cultura com la de Sardenya que -com tantes illes- ha aconseguit preservar antigues tradicions amb naturalitat. Entre aquestes tradicions hi ha l'art secret de la modista, que és l'ofici d'acabadora, la que ajuda a ben morir.
Rústica amb solapes
Triar format
Tria el teu format
Comprovar disponibilitat

Sobre l'autor de L'acabadora

© Alessandro Cani

MICHELA MURGIA (Sardenya, 1972) va estudiar teologia i filosofia mentre feia de teleoperadora, experiència que recull tragicòmicament en el seu primer èxit: Il mondo deve sapere, que va ser dut al teatre i després al cinema amb el títol de Tutta la vita davanti. El 2009 debutà com a novel·lista amb l’autobiogràfica L’acabadora, que va obtenir un gran èxit de públic i crítica (premis Dessì, SuperMondello i Campiello; Proa 2012). Després ha publ...

Llegir-ne més

Fitxa tècnica

Data de publicació: 12/05/2011 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-7588-248-2 | Codi: 171530 | Format: 13 x 20,5 cm. | Presentació: Rústica amb solapes | Col·lecció: A TOT VENT | Traductor: Mercè Ubach Dorca

Blog

L'acabadora, de Michela Murgia

La Mercè Ubach, traductora de la novel·la L’acabadora, ens en fa arribar un comentari molt proper. Us agradarà!

L’acabadora no és una novel·la perfecta, diguem-ho de seguida. Però té tota la força i les virtuts d’una òpera prima: veritat, compromís, i aquella manera generosa de quedar despullat davant del lector que en tants escriptors l’ofici fa perdre més endavant. No és cap novel·la per encàrrec, ni ha estat escrita per guanyar cap premi, però en canvi, a Itàlia, els ha guanyat tots. És un relat escrit per imperiosa necessitat de comunicar, perquè l’autora tenia coses a dir, perquè en tenia ganes. I tot això es nota en el resultat. Perquè Michela Murgia té talent i sap escriure.

Al marge del que la pot fer exòtica als nostres ulls –Sardenya als anys cinquanta, l’ofici ancestral de “l’accabadora”, la dona que ajuda els malalts a ben morir; els “fill’e anima”, una modalitat d’adopció no regulada per l’Estat–, L’acabadora té valor per ella mateixa. Escolteu, sinó, aquestes frases, deixeu-les ressonar: «Com els ulls de l’òliba, hi ha pensaments que no suporten la plena llum. Només poden néixer de nit, on la seva funció és la mateixa que la lluna, necessària per crear marees de sentit en algun invisible més enllà de l’ànima». «Les seves germanes ja eren unes senyoretes i ella jugava tota sola per terra, fent un pastís de fang pastat amb formigues vives, amb la cura d’una doneta. Movien les potes vermelloses en la pasteta, i morien lentes sota la decoració amb flors silvestres i el sucre de sorra. Sota el sol violent de juliol el dolç li creixia a la mà, bonic com ho són de vegades les coses dolentes»

Totes les opinions de L'acabadora

Deixar un comentari
  • La teva valoració
Perquè la valoració sigui visible necessitem que accedeixis al teu compte Accedir