L'alegria que passa. El jardí abandonat

L’alegria que passa (1898) planteja l’enfrontament de l’artista i la societat, un contrast entre el món ideal del poeta i el món material del burgès. El jardí abandonat (1900) és un quadre poemàtic on el jardí simbolitza la lluita entre l’individu i la realitat i esdevé el món que crea l’artista al marge d’una societat materialista i poc sensible a l’art. Ambdues obres es troben entre les més emblemàtiques de Santiago Rusiñol i del modernisme català.

Aquesta edició inclou una introducció i propostes de treball a cura de Ramona Bosch i Bosch (Lleida, 1968). Professora de Llengua i Literatura Catalanes, actualment treballa com a assessora en llengua, interculturalitat i cohesió social en el Servei Educatiu del Segrià. Completa el volum un estudi de Francesc Cortès sobre les peces musicals que Enric Morera va compondre per a la presentació de L’alegria que passa, les partitures de les quals també trobareu aquí.