El llibre de receptes del guanyador de MasterChef i cuiner de Cuines.
L’Arnau Paris és una persona alegre, decidida i activa. És també un cuiner de vocació, que des de petit jugava amb la seva cuineta i ajudava els avis a cultivar les hortalisses de l’hort. Un apassionat de la cuina i dels productes de proximitat que un bon dia va decidir fer realitat el seu somni i convertir-se en cuiner. Guanyar el concurs MasterChef el va ajudar, i des de llavors no ha parat de formar-se i treballar. Aquest és un llibre de receptes originals, atrevides, saboroses i boníssimes que són fidels al caràcter creatiu i juganer del seu autor, que ara col·labora al Cuines de TV3.
Com diu el seu bon amic i cuiner Oriol Rovira: «De l’Arnau em va sobtar la seva honestedat i implicació a la cuina, sempre amb una actitud exemplar i uns grans valors personals i professionals. Aquest llibre acosta el lector, sigui quin sigui el seu nivell, als fogons, a una cuina sorprenent i saborosa, d’una manera fàcil, planera i amena».
Arnau Paris Masip (Barcelona, 1988). Sempre s’ha considerat un amant de la cuina i la gastronomia. Es va formar en el món de l’empresa i les finances, i no va ser fins al 2021, després de guanyar el talent show MasterChef, que va decidir enfocar la seva vida cap a la cuina. Després de cursar un màster al Basque Culinary Center i passar per les cuines dels Casals, en l’actualitat gestiona el Molí la Vansa, on desenvolupa el seu projecte d’oleot...
Llegir-ne mésPremi Ramon Llull 2023
Durant la Segona Guerra Mundial junts van descobrir l’amor, la llibertat i París.
Premi Ramon Llull 2023
París érem nosaltres narra l’extraordinària vida d’un exiliat fill de rabassaires que s’enamora d’una joveníssima catalana que també s’ha refugiat a França durant la Segona Guerra Mundial.
Compromès amb la República i proper a Lluís Companys durant la Guerra Civil, ell se sobreposa a l’ambient tòxic de l’exili i combat l’adversitat. Gestiona el circ més gran de França, explota boscos d’Occitània sota l’ocupació de l’Alemanya hitleriana, organitza els primers concerts solidaris de Pau Casals, col·labora amb el maquis de la Cerdanya, escapa de les urpes de la Gestapo i dirigeix una publicació catalanista que advoca per la unitat.
Enfrontant-se a penúries, persecucions i a la moral establerta, junts descobriran l’amor, la llibertat i París.
«Van tornar caminant, travessant el jardí de les Tulleries i vagarejant per la ribera del Sena. Era una nit de lluna plena i el cel de París semblava inabastable. Tot era tan grandiós, monumental i polit, que la guerra quedava lluny, i quan ell li va explicar que els parisencs havien cultivat horts en aquells jardins, de la gana que passaven, ella no s’ho podia creure. Quan el pare li va mostrar on havia estat l’antiga seu dels alemanys, a la Place de la Concorde, li va semblar impossible, i li costava imaginar fanàtics com els de Draguignan arrossegant l’ombra de la Gestapo per la Rue de Rivoli. Si no fos perquè tenia presents les fotos dels nazis desfilant pels Camps Elisis, hauria pensat que l’ocupació havia estat un d’aquells malsons que la martiritzaven al camp d’Argelers».
Premi Ramon Llull 2023
París érem nosaltres narra l’extraordinària vida d’un exiliat fill de rabassaires que s’enamora d’una joveníssima catalana que també s’ha refugiat a França durant la Segona Guerra Mundial.
Compromès amb la República i proper a Lluís Companys durant la Guerra Civil, ell se sobreposa a l’ambient tòxic de l’exili i combat l’adversitat. Gestiona el circ més gran de França, explota boscos d’Occitània sota l’ocupació de l’Alemanya hitleriana, organitza els primers concerts solidaris de Pau Casals, col·labora amb el maquis de la Cerdanya, escapa de les urpes de la Gestapo i dirigeix una publicació catalanista que advoca per la unitat.
Enfrontant-se a penúries, persecucions i a la moral establerta, junts descobriran l’amor, la llibertat i París.
«Van tornar caminant, travessant el jardí de les Tulleries i vagarejant per la ribera del Sena. Era una nit de lluna plena i el cel de París semblava inabastable. Tot era tan grandiós, monumental i polit, que la guerra quedava lluny, i quan ell li va explicar que els parisencs havien cultivat horts en aquells jardins, de la gana que passaven, ella no s’ho podia creure. Quan el pare li va mostrar on havia estat l’antiga seu dels alemanys, a la Place de la Concorde, li va semblar impossible, i li costava imaginar fanàtics com els de Draguignan arrossegant l’ombra de la Gestapo per la Rue de Rivoli. Si no fos perquè tenia presents les fotos dels nazis desfilant pels Camps Elisis, hauria pensat que l’ocupació havia estat un d’aquells malsons que la martiritzaven al camp d’Argelers».
Top