OOOOOH! Que bé que m’ho he passat!!!! Ups, nosaltres, potser no és aquesta la millor manera, la més ortodoxa, d’iniciar un comentari, però és que vull que quedi clar, des de bon principi i per esvair dubtes, que m’ho he passat “de mort”!
Hola a tothom,
acabo de llegir aquesta novel·la negra-negríssima del Don Winslow: L’hivern de Frankie Machine.
És el primer llibre que llegeixo d’aquest autor i, la veritat, crec que li seguiré la pista perquè m’ha agradat suficient com per fer-ho.
El Frankie M. és un gàngster retirat. S’ha fet gran, té poc més de 60 anys molt ben portats però per fer l’antiga feina d’en Frankie s’ha d’estar en molt bona forma i ell ja “no té el cos per tantes jotes“. Ara es dedica a practicar el seu esport preferit: cavalcar les onades a les platges de Sant Diego com ha fet des de ben jovenet.
Per guanyar-se la vida (tot i que té un raconet amagat) ven esquers als pescadors i porta roba d’hostaleria neta i polida als restaurants de la zona.
Tothom estima en Frankie. És un paio educat, generós, amable i respectuós amb tothom, però… Ja hi som! No es pot sortir de la màfia així com així i marxar alegrement. De sobte, tota la vida d’en Frank, que ell mateix s’havia ocupat d’organitzar a la perfecció per poder viure mes o menys tranquil, se’n va a fer punyetes.
En Frankie es veu obligat a recuperar el seu instint, la seva mítica destresa, tot allò que va fer que els antics companys de feina el bategessin com “la màquina”. Torna a vestir-se per matar i a mirar de cobrir-se les espatlles perquè no el pelin.