Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta l’ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Tancar
Planeta de Libros
Anar al recomanador
  1. Grup62.cat
  2. /
  3. Poesia
  4. /
  5. Manual del picapedrer
Manual del picapedrer
Format únic

Manual del picapedrer

Editorial: Edicions 62
Temàtica:
Col·lecció: Poesia
Número de pàgines: 160
El vull L’he llegit
Format únic

Sobre l'autor de Manual del picapedrer

Sobre l'autor de Manual del picapedrer

Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona, Pere Ramírez i Molas (Vic, 1933) es va exiliar fa mig segle a Alemanya i a Suïssa. A Basilea Germà Colón el va encaminar cap als estudis literaris (com la tesi La poesia d'Ausiàs March, 1970). Durant més de trenta anys ha ensenyat literatura castellana, catalana i hispanoamericana a les universitats suïsses, sobretot a Basilea i a Friburg. Ha publicat treballs sobre narrativa hispanoamer... Llegir-ne més

Altres llibres de Poesia

Fitxa tècnica

Data de publicació: 16/02/2012 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-297-6873-2 | Codi: 387330 | Format: 19 x 12 cm. | Presentació: Rústega amb solapes | Col·lecció: Poesia

Blog

Manual del picapedrer

He llegit aquest llibre en tres tandes: a la primera, vaig llegir llegir el pròleg d’en Salvador Giner; a la segona, vaig llegir i rellegir el poemari pròpiament -assenyalant què volia posar en comú amb Nosaltres; a la tercera, he llegit l’epíleg d’en Feliu Formosa perquè després tenia pensat escriure aquest comentari. Aquí estic, però ara em sembla que qualsevol cosa que digui serà molt pitjor que el que ja hi ha en l’epíleg.

En Formosa és amic d’en Pere Ramírez Molas (Pirrus, li diuen), igual que en Giner, i ha fet un comentari de l’obra senzillament immaculat: és breu, precís i abasta tots els punts que cal tenir en compte a l’hora de valorar aquest llibre. Què més puc fer, jo, doncs? Copiar-lo! Ni més ni menys! (bé, només li copiaré un paràgraf, però llegiu-lo sencer, que és tot teia!).

En Pirrus afirma que, amb el seu Manual del picapedrer, no ha volgut fer una “obra monolítica”, sinó un “petit popurri”. Cal dir, però, que la gran diversitat de poemes que componen el llibre se sotmeten a una estructura original: la d’un claustre amb les seves quatre galeries: el seu pati central, les gàrgoles, els timpans, el cementiri. Aquesta estructura no serveix únicament per guiar-nos a través del viatge poètic de l’autor, sinó que ofereix al lector diverses possibilitats d’emprendre el recorregut a través dels espais diversos del claustre. Un claustre és (…) un recinte on se situa tot allò que en Pirrus ha pouat de la seva experiència humana, de lector i de dominador de l’idioma per tal que el lector s’hi endinsi amb un renovat desig de recerca, per trobar-hi tota mena d’estímuls que l’omplin i li produeixin plaer i satisfacció com a lector “picapedrer” que ha seguit aquest “manual”.

M’agradaria compartir amb nosaltres alguns versos que m’han semblat representatius dels diversos temes que s’hi aborden (història, país, ironia, llengua, literatura…). Espero que us agradin i que llegiu aquest llibre amb el mateix plaer que ho he fet jo i amb què, em sembla, el va escriure l’autor, perquè no hi he trobat ni un bri de constrenyiment.

Cançoneta del pelegrí descaminat

(…)

Sant Jaume, espanya Espanya,
espanya-la, si et plau,
que voldria sortir-me’n,
i me n’han pres la clau!

L’emigrant

(…)

Car jo també sóc molt covard i salvatge
i estimo a més amb clarobscurs
de bons records i mals oblits
la que fou la meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Tothom

La suma de tu, jo i d’altres
som nosaltres i vosaltres.
Tots junts, vosaltres i nosaltres,
sumem nosaltres,
i diem vosaltres a d’altres,
i a nosaltres ens diuen vosaltres,
els altres.

Totes les opinions de Manual del picapedrer

Aquest llibre té 0 Comentaris Deixa el teu comentari
No hi ha comentaris del llibre