Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta l’ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Tancar
Planeta de Libros
Anar al recomanador
Format únic
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Número de pàgines: 160
Mots nuls per pixar-se de riure. O no
Sinopsi de Miccionari:
Un recull de les millors entrades del Miccionari agrupades per temesJoana Ortega @joanaortegaMosqueigcat. Sensació amb què sovint tornem després d'una reunió a Madrid.Cesk Freixas @ceskfreixasCantautista. Cantautor que fa cançons de coses que només entén ell (via @ceskfreixas).Jair Domínguez @vedellconsagratGangbanc. Grup d'empreses financeres que se't follen.Marc Pastor @doctormoriartyIpodcondríac. Persona que pensa que els aparells electrònics li estan a punt de petar. Roc Casagran @roccasagranPerpinyam. Vila nord-catalana que els gavatxos somien cruspir-se.Xavier Trias @xaviertriasReeixidor. Membre del Consell Municipal que fa la seva feina amb èxit.Vídeo de l'autor.  
El vull L’he llegit
Format únic
NOVEL·LA CONTEMPORÀNIA
NOVEL·LA CONTEMPORÀNIA
Apunta't i t'informarem de les nostres novetats més destacades
Carregant...

Sobre l'autor de Miccionari

Sobre l'autor de Miccionari

Fran Domènech comença el seu periple laboral una nit d'agost disfressat de Jorge Negrete a diversos locals de l'Eixample barceloní. L'any 1995 a Ràdio Arenys descobreix que asseure's davant d'un micròfon és més saludable que cantar ranxeres. Des d'aquell moment ha cultivat el gènere radiofònic al costat d'Antoni Bassas a l'Alguna pregunta més de Catalunya Ràdio, ha presentat els matins de Ràdio 4 i els caps de setmana d'estiu a COMRàdio.Actual... Llegir-ne més

Altres llibres de Francesc Domènech Salazar

Fitxa tècnica

Data de publicació: 06/03/2012 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-664-1492-0 | Codi: 383136 | Format: 15 x 23 cm. | Presentació: Rústega amb solapes | Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA

Blog

Això de la micció és allò del pixar amb bona fonètica, oi?

No l’hem contractat. Ha vingut sol. S’ha assabentat per la xarxa que al Nosaltres teníem El miccionari del Francesc Domènech… i aquí en teniu la ressenya:

Hola, em dic Marcel i sóc piulaire compulsiu. Tinc Twitter des de fa temps i no me’n puc estar: l’he de mirar, remirar, repiular, dir-hi la meva, reprimir-me de no dir bestieses massa grosses, i sobretot, passar-m’ho bé veient les bestieses que diuen els altres.

Si s’hagués de fer una guia d’inici per l’usuari d’aquesta xarxa que twiteja en català -piular és un verb més nostrat, però bé…- se l’hauria d’advertir dels quatre usuaris que cal seguir per, cadascun en aquests diferents temes, estar informat, saber què toca saber, veure i llegir coses interessants, i riure. Cal dir que aquest últim és, segurament, el més saludable.

@frandomenech –no li penso dir el nom- és un d’aquests usuaris de la “rissa”, que en dèiem abans, i que juntament amb gent com ara @victorcorreal et dibuixen un somriure quan mires què diu la gent. Aquest parell, a més, són de la factoria de l’APM!…

El fet és que una de les coses que mou Twitter és l’humor i l’actualitat. Si voleu el millor recull d’aquesta fusió (micció, que diria en @frandomenech), busqueu el seu #miccionari, que també va apareixent dia a dia al diari Ara.

Humor semàntic dels nostres dies, amb definicions que van des del “Shoppinghauer” (un filòsof que compra llibres de forma compulsiva), “The Woking Dead” (sèrie de zombis asiàtics), “converlent” (el procés cap a la independència liderat per Artur Mas), o altres perles similars.

El #Miccionari del @frandomenech és un recull de “txwists” (twits amb “xists”) que faran il·lusió, especialment a la comunitat tuitaire catalana que construeix, tuit a tuit, aquest país nostre que és la Catalunya digital. Si a això hi afegiu el pròleg de Màrius Serra (aquest i la seva llengua són infalibles!) ja teniu el llibre perfecte per aquell amic amb qui, quan quedeu per fer un cafè, costa treure-li el telèfon del davant de la cara perquè ha d’explicar que ha quedat per prendre un cafè, fer un “check-in” al Foursquare, dir on és, amb qui, i si pot ser, fer-hi una foto amb Instagram.

Com a mínim estarà una bona estona davant d’un llibre i no del telèfon…

I és que no hi ha res com la bona tuiteratura: grans novel·les en 140 caràcters.

Encara que això… és un diccionari, oi? Em sembla que he pixat fora de test

RT!

Totes les opinions de Miccionari

Aquest llibre té 0 Comentaris Deixa el teu comentari
No hi ha comentaris del llibre