Ningú sap que soc aquí

La Clara i l’Àlex viuen un moment decisiu per a la seva relació i es posen a prova com a parella anant a un festival de música amb vells amics d’ell. Durant un dels concerts la Clara es perd i viu una sèrie d’experiències que la posen cara a cara amb els seus desitjos. Mentrestant, l’Àlex i els seus amics la busquen entre els milers d’assistents, cosa que els transporta al seu últim festival, vuit anys enrere, quan encara no tenien obligacions familiars ni professio­nals, i a tot el que va passar i que no havien estat capaços d’afrontar fins ara.

Amors i amistats imperfectes, música, sexe, drogues i un secret conformen un relat intens, aparentment quotidià però alhora profund, que ens sacseja.

«Estirada al llit. Estic despullada i tinc el cos xop. Intento moure les cames, però no. Noto els plecs dels llençols enganxats a la pell. Faig un intent d’obrir els ulls, però tampoc. Pesen i couen. Intueixo una claror taronja. Ja deu ser migdia. El cap fa zum-zum i es barreja amb no sé què, un so mecànic. Ve de fora, segur. És música? Electrònica? I veus que riuen. De més a prop, una respiració reposada. Obro els ulls».