Una de les grans novel·les catalanes de la primera meitat del segle xx.
La publicació de Terres de l’Ebre el 1932 va produir un fort impacte entre els lectors de l’època, per la força tràgica de la història, la potència literària del text i el descobriment de la vida pagesa de la ribera de l’Ebre. La gran novel·la d'Arbó, la més despullada i emotiva, planteja els grans temes universals —l’amor, la mort, l’amistat, les desigualtats socials, la lluita per la subsistència— a partir d’una història amb component testimonial que abraça tres generacions d’una família de camperols del Delta que intenten conquerir una terra inclement.
Terres de l'Ebre supera el ruralisme del segle XIX i s’avança a l’existencialisme d’Albert Camus. Ha estat traduïda al castellà, l’italià, el francès, l’alemany i el neerlandès.
Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita, 1902 – Barcelona, 1984). Novel·lista, biògraf, traductor i periodista. Les seves novel·les ofereixen una imatge particular de les terres de la ribera de l’Ebre, allunyada del costumisme, amb herois existencials, arrossegats per la fatalitat i la incomprensió. En són representatives L’inútil combat (1931), Terres de l’Ebre (1932), traduït al castellà, italià, francès, alemany i holandès, Camins de ...
Llegir-ne més
Top