La Bibiana ens explica una història que ens farà morir de por… i ressuscitar en forma de ZOMBIS!
Em vaig començar a llegir aquesta novel·la ja fa molts dies però, com que hi ha hagut exàmens i molta feina, la vaig haver de deixar; ara, abans de marxar de colònies d’estiu, me l’he volguda acabar perquè la veritat és que és molt bona i no volia deixar-la a mitges.
Els protagonistes són gent com jo, una mica més grans i tot -jo faré segon d’ESO el curs vinent-, i també viuen a Barcelona, com jo (tot i que al final…). El que no és comú amb mi, el que jo no he vist mai i espero no veure-ho, francament, és un atac de zombis!! Això és el que passa en aquesta novel·la tan fantàstica com realista perquè, tot i que la història d’un atac zombi és impossible, tot és tan real i proper a la nostra vida diària que per això dic que és realista.
Si, com jo, ja esteu de vacances, us recomano que la llegiu! Té frases tan bones com aquesta:
“Zombis amunt i avall. Es mouen lents i xoquen contra les parets. Són bastant aturadets, els pobres. El tema és evitar que se t’acostin per darrere silenciosament i t’encerclin. Això és el que hem d’evitar. I què vols que et digui, millor trobar-te’n un que molts; si n’hi ha molts ja l’has cagat.”
Un bon llibre d’estiu! Gràcies per la recomanació, Bibiana!