Un recull de les millors frases dels petits de la casa
Arriba el dia que la criatura parla i parla pels descosits, com si desfés les paraules. Què els diríeu si us preguntessin: "No recordo com em va posar el pare a la teva panxa... M'ho expliques?". N'hi ha que no busquen respostes, sinó que afirmen contundentment: "Mentre uns lluiten per la independència, jo em barallo amb els pares per tenir Facebook". I, per acabar, els que s'embarbussen, els que prefereixen dir "Vull un pit suís" que dir-ne "Petit Suisse" o els que s'estimen més "el pa amb follet" que "el pa amb fuet". Aquest llibre recull tota mena de frases de criatures. Ocurrències que no s'haurien d'oblidar encara que ells es facin grans. Per evitar-ho, al final del llibre trobareu un espai perquè l'empleneu amb les perles lingüístiques dels menuts de casa vostra.
Trinitat Gilbert, Vilanova i la Geltrú, 1974 Té una llibreta i uns quants estoigs a la motxilla per escriure-ho tot per al diari Ara i per a la revista digitalwww.etselquemenges.cat. També escriu per a la revista Cuina, que va dirigir, i parla a Catalunya Ràdio.
Llegir-ne mésLa Bibi, la col·laboradora del Nosaltres més jove que tenim, ha quedat encantada amb el Vull esmorzar petons, de Trinitat Gilbert. Aquí teniu la seva ressenya!
Vull esmorzar petons de la Trinitat Gilbert és un llibre que, sincerament, m’ha agradat molt! Té com a protagonistes els nens petits (i no tan petits) i les frases curioses que diuen a la gent gran.
L’autora ha recollit un munt de frases d’aquestes criatures que, amb només 4 anys!, diuen coses com ara “mare, quan tu i el pare us moriu, em quedaré sola en aquest món?”, a la qual cosa sa mare li respon que “no, perquè tens la teva germana”. La resposta? “Sort d’ella!”.
Com a mínim, el punt de partida és curiós, oi? Tots ens hem trobat amb criatures fent preguntes que ens desconcerten una mica, però que segons com cal tenir-les en compte per a no oblidar que hi ha coses prou importants com per tenir-les en un racó del nostre cap. El llibre està dividit en diversos apartats on hi ha aquestes frases de criatures. I hi ha de tot! Hi trobareu un capítol dedicat a l’amor, un altre dedicat a la mort, a la cuina, la por…
Durant tot el llibre trobareu perles d’aquelles que deixen els pares astorats com ara la de la Blanca, de 5 anys, quan diu que “Amb la pilota invisible sóc una crack; en canvi, amb la de veritat, no”, o l’Aina, que es pregunta si les olives ja tenen les anxoves posades quan són a l’arbre. Són preguntes pertinents, oi?
Diu ma mare que un dia, entrant a la dutxa, vaig preguntar una cosa que va desconcertar-la. Una pregunta que encara no ha sabut resoldre (ni ella ni ningú): “Déu és blau o rosa?”. Ja ho veieu! Tots hem passat per aquí, oi? I sort que ho hem fet! Val la pena ser petit…
Bibi, sens dubte, és una bona pregunta!
Top