Premi Nèstor Luján

A l’Antoni Ferragut i Guitard, pare i avi de dos herois de la independència dels Estats Units, originari de l’antiga vila de Sineu, a Mallorca, la vida li va fer un tomb el dia que un prestigiós periodista i escriptor anglès, Daniel Defoe, va visitar l’illa de Mallorca.

Aquest li va fer esment d’una colònia de pirates al nord de Madagascar on imperava la democràcia més absoluta, Libertàlia, i en Toni, encara adolescent però atret per la idea de conèixer món, es va embarcar a finals de setembre del 1716 amb el senyor Defoe cap a Madagascar.

La colònia feia honor al mite que l’envoltava: una comunitat d’homes i dones afamats d’esperança que gaudien dels mateixos drets i llibertats i que tenien com a objectiu alliberar territoris i persones de qualsevol jou.

El protagonista viurà amor, dissorts i aventures per tots els mars, en un relat trepidant que ens farà somiar en un món on no hi ha ni Déu ni amo i on els valors són la llibertat, la igualtat, la cooperació i el dret a la felicitat.

Una utopia amagada que va ser possible durant dècades.

Pocs mesos després de l’esclat de la Setmana Tràgica, Barcelona, atordida, s’arrapa a la vida. Un grup de francmaçones encapçalades per l’Ángeles López de Ayala, sota l’aixopluc de la Societat Progressiva Femenina, s’aferren a l’educació com a via per lluitar contra el rol social que els ha estat imposat pel fet d’haver nascut dones.

La descoberta d’una biblioteca peculiar les posarà sobre la pista d’una relíquia oculta capaç d’atorgar la força que necessiten per poder assolir la llibertat anhelada. Les acompanyaran el bibliòfil Gaspar Homar i un estudiant de la Universitat de Barcelona, lector àvid i enamorat dels mites antics i medievals.

Només una persona coneixia el parador de la relíquia... i acaba de morir. Per això s’hauran d’endinsar en l’espiritisme, un món especialment en voga. Inconformistes i lluitadors, tots junts faran el que calgui per aconseguir el seu objectiu.

Barcelona, 1936-37. La ciutat és un bullidor d’il·lusions, conspiracions i tragèdies. Vladimir Antónov-
Ovséienko, el cònsol soviètic, té l’encàrrec d’ajudar la rereguarda republicana però també controlar la CNT
i perseguir els trotskistes del POUM. El vell bolxevic s’enamora de Catalunya, s’interessa pels anarquistes i
estableix grans complicitats amb Lluís Companys. És l’any dels processos de Moscou i la seva dona, Sòfia
Levin, descobreix els horrors de l’estalinisme i els comparteix amb el seu marit, que viu escindit entre la
lleialtat i la veritat. Stalin no se’n refiarà mai. Antónov- Ovséienko escriu un testament polític que deixa al seu
fidel xofer, Josep Tarrida, un militant del PSUC, per donar-lo a conèixer quan Hitler hagi estat derrotat.
Vuitanta anys més tard, una jove historiadora russa el descobrirà a casa d’una dona misteriosa de noranta
anys que viu envoltada de llibres i records.


«La primera vegada que vaig sentir anomenar Stalin, tenia onze anys. Va ser prop de Tolosa de Llenguadoc, on vivia amb els avis, a pagès. Ja es veia que aquell dia no seria com els altres».

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Any 1779. A l’Amat Vidal, un jove pescador de Sitges enamorat del mar, li canvia la vida el descobriment d’un gran secret familiar i l’entrega a traïció de la seva estimada Vinyet a Lord Templeton, un noble anglès, per saldar un gran deute familiar. Empès per la fortuna i el destí, acabarà enrolat en un vaixell pirata, on viurà aventures extraordinàries més enllà de l’oceà Atlàntic i descobrirà l’autèntic valor de l’amistat, el coratge, la fortuna i l’amor verdader que el va marcar per sempre en un bell indret de la seva infància: cala Morisca.

«La primera vegada que l’Amat va agafar el timó de la Hurricane
es va sentir el rei del món. La goleta navegava com una fletxa
cap a Cuba, i el noi cridava i reia sense parar en notar tot aquell vent
a la cara, que el feia sentir més viu que mai. El pescador per uns instants
es va arribar a creure que la goleta era un animal viu que, a les
seves mans, volava per damunt del mar en direcció a noves aventures».

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Finals de 1932. Convidat per la vídua d’en Santiago Rusiñol, en Carles Solé arriba a l’estació de tren de Sitges per allotjar-se al Cau Ferrat. El seu objectiu és l’escrit homenatge que vol dedicar al moviment modernista, però la realitat és que persegueix una venjança personal contra els pintors que molts anys enrere li van negar un lloc de privilegi.

Mentrestant, al fons del seu cor batega un altre sentiment. Enamorat de la vídua d’en Casas, la Júlia Peraire, haurà d’enfrontar-se a moltes dificultats en aquesta reunió amb els membres del Modernisme que ell mateix ha convocat. La intervenció d’una dona aliena als seus plans farà que el resultat no sigui de cap de les maneres el que ell esperava.

EN UN MÓN TURBULENT, L’ÚLTIM FAIDIT PREPARA LA VENJANÇA.

En una època en què la lleialtat és un valor tan preuat com el coratge, un cavaller occità lluita per preservar la memòria i l’honor d’uns homes i unes dones perseguits pels croats francesos: els càtars, un moviment religiós considerat una heretgia per l’Església de Roma.

Frares arrogants i nobles despietats conflueixen amb la vida d’un nen destinat a ser el rei més gran de la corona catalana i toparan amb la determinació d’uns cavallers sense terres ni possessions però amb el desig de justícia ben viu a les seves ànimes.

«Ha arribat l’hora de la nostra revenja i no hi haurà pactes ni negociacions. Amb els escorpins no n’hi pot haver; o se’ls esclafa o et claven el punxó i t’injecten el verí. I nosaltres hem decidit esclafar-los. Homes del país d’oc! Aparelleu els vostres cavalls, brunyiu les vostres espases i encomaneu l’ànima a Déu, perquè ha arribat el moment de la revenja!».

Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

En Bonaventura Giner, indiano retornat de Cuba el 1898, s­estableix a les terres de la seva infància i posa en marxa un pla per convertir l ­antic mas familiar en el centre d ­un veritable imperi vinícola al Penedès. A través de les vides de tres generacions dels Giner, dels seus amors clandestins, els odis fraternals i els assassinats sense resoldre, Temps de família va teixint una trama tan atractiva i enlluernadora com els camps de vinyes que protagonitzen aquesta nissaga.

Un retrat fidel d'un temps i d'un país, una novel·la que retrata uns homes i unes dones que van lluitar per refer unes terres devastades per la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX i que van encetar el segle XX en un món rural en plena transformació.

Baix Aragó, 1283. En aquesta terra de frontera, dominada pels castells, els nobles i les ordes militars que lluiten per estendre el seu poder, la vida tranquil·la del jove pastor Joan del Mas es trenca tràgicament quan un mercenari al servei del senyor de Vall-de-roures l’intenta assassinar.

Acusat d’un crim que no ha comès, l’adolescent es veu obligat a fugir del seu petit món i s’embarca en un estrany viatge durant el qual el seu drama personal s’entrellaçarà amb una de les grans epopeies de la història medieval catalana i europea, protagonitzada pel qui es va convertir en el gran rei de la Mediterrània, Pere el Gran.

Una novel·la d’aventures on conflueixen monjos soldats de l’orde de Calatrava, almogàvers, senyors feudals, dones intrigants, amors robats… I, de rerefons, la història d’un continent en formació, víctima dels jocs i de les lluites de poder entre la noblesa, l’Església i el rei.

"I si amb això alliberava també Roma d'un governant mentider i arterós i servia per fer efectives totes les promeses de retorn als antics valors... doncs molt millor per a Roma.

Però a ell ja només li importava la venjança. 

Per això, quan, poc abans d'acomiadar-lo, Paule li havia dit que pensés amb quin àlies volia ser anunciat en l'arena - gairebé cap gladiador que es tingués en bona estima no lluitava amb el seu nom autèntic, sinó que ho feien sota pseudònims altisonants, com Prudens, Spiculus o Hermeros -, Ell no ho havia dubtat ni un moment: Ultor. El venjador"

Què passaria si l'home que havia nascut per governar Roma i Egipte, fill legítim de Juli Cèser i Cleòpatra, hagués sobreviscut als assassins d'Octavi i ara busqués passar comptes amb l'emperador? Una història de venjances, de traïcions i de gladiadors en l'època de més esplendor de la Tàrraco romana. 

"Uns havien sentit dir que curava malalts, altres que en realitat era una bruixa que molestava els cristians, però tots coincidien a assenyalar que aquella dona tenia un do especial que no deixava ningú indiferent".Pere Freixenet aconsegueix accedir als arxius més reservats de la catedral de Girona, on troba la història de Guisla Recasens, la llegendària Bruixa de la Catedral, immortalitzada en una de les gàrgoles. Així demostrarà que la popular llegenda té una protagonista i coneixerem la seva història en una Girona on els enfrontaments entre cristians i jueus i la persecució de la Inquisició a les bruixes estava a l'ordre del dia.