El Cafè de la Marina, Josep Maria de Sagarra
Després de la lectura
Els nostres teatres
A Catalunya hi ha una tradició dramatúrgica molt arrelada, tal com heu comprovat a l’activitat Revista teatral. A més a més, existeix una xarxa important de teatres. Quants en coneixeu?
Esbrineu on són els següents teatres catalans:
Círcol Maldà Teatre Bartrina Teatre Nacional de Catalunya Teatre Josep Maria de Sagarra Teatre Lliure Teatre de la Passió Teatre L’Atlàntida Teatre Romea | Barcelona Reus Santa Coloma de Gramenet Esparreguera Vic |
Si les circumstàncies ho permeten, podríeu organitzar una sortida de grup al teatre. N’hi ha que compten amb visites i activitats específiques per als alumnes, i també programen funcions escolars. Podeu consultar aquestes dues propostes a l’àrea de Barcelona: TNC, Teatre Lliure.
Molts alumnes probablement no han anat mai al teatre i seria una experiència que els permetria entendre el fenomen teatral de manera integral.
Quins altres teatres i espais escènics podeu afegir a la llista?
Lectura dramàtica
Llegir en silenci una obra de teatre és com escoltar un concert amb taps a les orelles: ens perdem el bo i millor de la peça.
Els actors són essencials per donar vida als personatges teatrals i l’èxit o el fracàs d’una funció depenen de la seva capacitat representativa i locutiva.
L’elenc de El Cafè de la Marina amb Josep Maria de Sagarra al Teatre Romea
Font: www.culturcat.cat
Per ser un bon actor cal memòria i sensibilitat per identificar-se amb els personatges, però sobretot cal dominar l’expressió oral i la gestual. El control de l’expressió oral passa per la pràctica i l’habilitat lectora.
L’actriu Margarida Xirgua l’obra Fidelitat de Josep Maria de Sagarra
Font: www.culturcat.cat
Provem ara les vostres dots com a lectors en veu alta. Trieu el monòleg de l’obra que us agradi més. Primerament, treballeu a casa: llegiu-lo en veu alta d’una manera clara i creïble. A continuació, exploreu el fragment amb entonacions diferents (la del sentiment que heu de transmetre i d’altres com alegria, tristesa, admiració, rancúnia, por o misteri). Intenteu memoritzar-ne algunes frases i repetiu-les fins que us sentiu segurs en la pell del personatge.
Per acabar, presenteu el monòleg davant els companys, tot organitzant a classe un torneig teatral. Quins matisos distingeixen les lectures dramàtiques d’uns i d’altres? Per què? Qui ho fa més bé?
Aquesta activitat ha de servir perquè els alumnes prenguin consciència de la importància de l’expressió oral, i del fort lligam que hi ha entre la comprensió lectora i la bona locució.
Podeu mirar dues representacions de l’obra als enllaços següents:
Companyia Quatre per quatre
Gran Teatre - Arxiu de RTVE
Si teniu curiositat per com s’han fet algunes representacions de El Cafè de la Marina cliqueu aquí i en aquest altre enllaç.
Sabíeu que hi ha un festival de teatre on fan combats de dramatúrgia? Mireu aquest enllaç.
Amb qui parlo, si us plau?
Un dia la tramuntana va començar a bufar tan fort i tant de temps que va afectar els personatges del Cafè de la Marina. De cop i volta van oblidar el nom de tots els familiars, amics i companys. Els pots ajudar? Amb qui parlen?
- 1. LIBORI: «Tu, gendre, / mira que te la dono, i te l’emportes, / i és de palangre, sents?, vull dir que és fina!»
- 2. CATERINA: «Sort que, de gent així, no se’n presenta / sinó de tant en tant, que amb el teu geni / al cafè agafaríem bona fama; / no hi vindría ningú...»
- 3. SALVADORA: «Que vinguis cap a casa, / que no estàs bé per caminar pel poble, / i se’n riuen de tu...»
- 4. ROSA: «M’agradaria veure’t, tant que crides, / què hauries fet en el seu cas... I encara / vés a saber si has amagat el déntol / al nas d’algun burot...»
- 5. L’ARTISTA: «Què vols que et digui? Et trobo molt simpàtic.»
- 6. LUARD: «Tu no ets com les xicotes que es fan ara: / tu ets d’un teixit i un cor de més moneda / i de més lluïment...»
- 7. LIBORI: «Torneu’s-en a Banyuls i que us escatin. / O si no, a cops de rem!»
- 8. CLAUDI: «Mireu, ja em comprendrà la vostra noia, / deixeu-m’hi sol... Tinc d’acomiadar-me / i no vull nassos al voltant...»
- 9. SALVADORA: «Do’m una ampolla de vermut.»
- 10. RAFEL: «Doncs anem a la font...»
L’àlbum del Cafè de la Marina
Una companyia teatral es prepara per representar fidelment El Cafè de la Marina i necessiten material de suport per al director i els actors.
Àlbum digital del Museu de la Vida Rural
Font: www.flickr.com/photos/museuvidarural
L’objectiu principal de l’equip de documentalistes amb què contacta la companyia és crear continguts que els permetin endinsar-se visualment en el món de l’obra de Sagarra, per sentir-se transportats al cafè i a la intimitat dels personatges.
Plafó digital de Kosmòpolis
Font: http://pinterest.com/kosmopolis
Figureu-vos que sou els documentalistes i, en grups, componeu un àlbum o un plafó virtual amb aquests elements:
- Fotos antigues de la Costa Brava
- Imatges amb la indumentària dels pescadors i els habitants de la costa empordanesa a principis del segle XX
- Flora i fauna de l’àrea
Eines digitals com Pinterest (per a un plafó d’imatges) i Flickr (per a un àlbum) integren el component visual, la informació conceptual i el treball en xarxa de manera atractiva, pràctica i intuïtiva. En ambdós casos cal obrir un compte d’usuari per utilitzar els seus serveis.
També us recomanem els recursos per treballar en xarxa, com PowerPoint o Google Docs/Drive.
Empreu la informació i el contingut visual que trobeu per crear un plafó col•laboratiu amb Pinterest o un àlbum de fotos amb Flickr. També us recomanem els recursos per treballar en xarxa, com PowerPoint o Google Docs/Drive.
Sagarra, Pla i la Costa Brava
La Costa Brava ha nodrit la inspiració dels escriptors. Les cales marineres, l’entorn empordanès o els paisatges del Cap de Creus protagonitzen pàgines magistrals de la nostra literatura.
Paisatge de la Costa Brava
Font: commons.wikimedia.org
Flamenc
L’estiu del 1921, l’escriptor Josep Pla va descobrir la Costa Brava a Josep Maria de Sagarra i, des d’aleshores, no va deixar d’anar-hi mai: «Han d’anar molt malament les coses perquè una hora o altra no vagi a provar una olla de peix, a Calella, a l’Escala o en un d’aquells solitaris refugis del Cap de Creus, que per mi són i seran les poques i diminutes àrees de felicitat dins d’aquest món de misèries», escrivia Sagarra en el pròleg del volum de Obra poètica.
A El quadern gris, obra cabdal de Josep Pla, la Costa Brava hi és ben present. Llegiu aquest fragment:
«Amb el bot, el drap hissat, navego per aquestes cales i poblets incrustats en la grandiositat geològica de la costa. A tot arreu tinc un amic que està sempre disposat a menjar un cent de cargols o un peix guisat o un conill de bosc, i amb aquests amics tan savis no hi ha manera de renyir. El vi de les vinyes que donen al mar és bo i té un aspret que cueja i us mossega la llengua. I de vegades, per començar, mengeu un rovelló o un pinetell a la brasa, i és com si us mengéssiu una orella de senyoreta impregnada de pinassa.
I ja, després d’això, la resta què hi fa? Us pot inspirar alguna confiança la vida d’avui, tan refinada per un cantó, i tan àrida, tan d’escola de nou a deu —olor d’acetilè i de paper mastegat— per l’altre? Si feu alguna concessió a les aparences, més ferm us enganxen a la carretel•la de cartó, de la faramalla i dels flocs. A qui emociona avui el natural? A qui exalta la veritat? Gairebé tot és fictici i aparent i cada dia ens allunyem més de la realitat. Jo no canviaria pas la vida de la gent d’aquests pobles sense església i sense rellotge amb la dels nostres optimistes enravenats i sofisticats. Sentit de la vida? Aquí el teniu, el sentit de la vida…» (9 de novembre).
Què hi troben tots dos autors, a la Costa Brava? Quin és el sentit de la vida de què Pla parla en el fragment?
Suposem que treballeu en una agència de turisme i que us demanen de programar una sèrie de rutes literàries. La Costa Brava és un dels espais en què us heu de centrar i heu de partir de les figures de Josep Pla i Josep Maria de Sagarra.
Font: www.femturisme.cat
En grups, prepareu propostes que incloguin:
- Planning de la ruta
- Mapa
- Dades sobre costums, gastronomia, tradicions
- Llocs per visitar
- Llocs per pernoctar
- Textos de Pla i de Sagarra relacionats amb l’entorn
Recopileu en diapositives totes les dades i mostreu a classe les vostres propostes amb una presentació audiovisual. Quina de les rutes es podria portar a terme de debò?
Per ajudar els alumnes a documentar les rutes podeu consultar obres com L’Empordà dels escriptors, i el web Espais escrits.
Per fer l’exercici us recomanem qualsevol eina per treballar en xarxa, com ara un document Power Point.
Si voleu aconseguir més informació sobre la vida de Josep Pla, mireu aquest vídeo.
Per fer l’exercici us recomanem qualsevol eina per treballar en xarxa, com ara un document Power Point.
Cantada d’havaneres
Les havaneres són cançons populars que, en segles passats, van arribar a molts indrets de la costa catalana per mitjà dels mariners, els emigrants o els indians que tornaven de Cuba i d’altres illes del Carib.
Font: Auca de l’havanera, www.auques.cat
Al Cafè de la Marina se sent cantar els pescadors al final del segon acte. Quina funció tenen aquestes peces en el transcurs de l’acció? Què en diu la lletra i com la relacionaríeu amb les circumstàncies viscudes pels protagonistes?
Les havaneres són ben populars a Calella de Palafrugell. Sabeu per què?
Font: commons.wikimedia.org
Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona
Ara és la vostra! Quantes havaneres coneixeu? N’heu cantat mai cap? Prepareu l’enginy i la veu. En grups, cerqueu dades bàsiques sobre la tradició de les havaneres a Catalunya i dos exemples musicals. A continuació, deixeu volar la imaginació i escriviu la lletra per a una havanera inspirada en l’obra de Sagarra.
Si hi afegiu música, fins i tot podríeu organitzar una cantada d’havaneres 2.0. Cada grup enregistra la seva i la comparteix a la xarxa. Entre tots, trieu l’havanera de El Cafè de la Marina!
TV3 ha dedicat un programa recent a l’havanera “El meu avi”, en què també s’explica d’una manera divulgativa la importància cultural de les havaneres i el rerefons històric.
SoundCloud us permetrà pujar arxius de so al web en un entorn públic o privat, i afegir comentaris escrits sobre fragments de la gravació.
Quina és l’havanera catalana per excel•lència? Descobreix-la aquí.
SoundCloud us permetrà pujar arxius de so al web en un entorn públic o privat, i afegir comentaris escrits sobre fragments de la gravació.
Cicerones a la Barcelona de Sagarra
Aviat us visitaran aquells amics suecs amb fal•lera lectora, que són grans admiradors de la literatura de Josep Maria de Sagarra. S’estaran tres dies a Barcelona. A la ciutat hi ha molts racons sagarrians per descobrir i us han demanat un mapa 2.0 per anar preparant la passejada.
Vista aèria de Barcelona
Font: http://poststick.com
Cerqueu a la xarxa informació sobre la Barcelona de Sagarra. Entre tots, situeu en un mapa els racons sagarrians; afegiu-hi imatges i notes per orientar els vostres amics.
Al llibre Passejades per la Barcelona literària trobareu informació per orientar els alumnes amb els continguts d’aquesta activitat; també us recomanem el web Espais escrits.
Per elaborar el mapa us recomanem qualsevol eina per treballar en xarxa, com ara GoogleMaps.
Per elaborar el mapa us recomanem qualsevol eina per treballar en xarxa, com ara GoogleMaps.
Sagarra traductor
Josep Maria de Sagarra va traduir clàssics com Dant, Shakespeare, Molière o Goldoni, i va acostar al públic català algunes de les millors obres de la literatura universal.
La pedra de Rosetta…
què té a veure amb la traducció?
Font: commons.wikimedia.org
La Divina Comèdia, Macbeth, Romeu i Julieta, El mercader de Venècia, Un somni de nit de Sant Joan, La tempesta o El rei Ricard III són títols que destaquen en la trajectòria del Sagarra traductor. Com es deien els autors d’aquestes obres? Per parelles, feu una cerca a la xarxa per esbrinar-ho i, de cada títol, escriviu-ne una sinopsi breu.
I ara... descobriu a quin clàssic pertanyen els següents fragments de traduccions de Sagarra. Amb atenció i capacitat deductiva us en sortireu!
- 1. «Si us hem ofès nosaltres, vanes ombres,només us cal pensar que heu fet un soni tot s’haurà acabat sense importància.L’espectacle que heu vist, i aquesta febleficció, que no té més pes que un somni,estic segur que no condemnareu.Vostre perdó farà esmenar-nos.I us dic, de Puck honest donant paraula,que, si no ens engegueu xiulets de serp,nosaltres guanyarem l’abans possible;del contrari, digueu-me mentider.I ara deu-me les mans, si som amics,i ja veureu com paga bé Rupit!»
- 2. «La festa s’ha acabat, i aquests actors,com us deia, tots eren esperits.S’han fos en l’aire, en l’aire que no es palpa.I, semblants a la fàbrica d’aquestavisió, que no té cap fonament,l’altiva torre que corona el núvol,el magnífic palau i el temple esplèndid,i fins la immensa esfera d’aquest món,i tots els que l’heretin i governin,es dissoldran; i, igual que s’ha esvaïtaquesta fantasia sense cos,no deixaran ni fum, ni crit, ni rastre.Som de l’estofa de què són els somnis.I un somni és el que volta nostra vidapetita! [...]»
- 3. «I ella em respon: “No hi ha més greu dolorque recordar-se del bon temps en l’horamiserable! I ho sap el teu doctor!Però, si vols seguir ben d’a la vorala nostra passió fins a l’arrel,jo faré com aquell que parla i plora.Un jorn llegíem com l’encesa meldel dolç desig en Lancelot prenia;estàvem sols i sense cap recel.Més d’un cop, la lectura ens empenyiaa contemplar-nos en els ulls la cara;i arribà el punt del llibre que ens perdia.En ésser on diu que la rialla claraes va fondre amb els llavis de l’amant,aquest, que ja de mi ningú separa,la boca em va besar tot tremolant.Galeot fou el llibre i qui el va escriure!Aquell jorn el llegir no anà endavant.”»
- 4. «És el teu nom que m’és un enemic,tu ets tu mateix i Montagú no importa.¿Què és Montagú? No és ni peu ni mà,ni braç, ni rostre, ni cap altra partdel cos d’un home. Cerca un altre nom!¿Què hi ha en un nom? Allò que en diem rosa,amb altre nom faria tanta olor.»
- 5. «Ah, miserable!Avui m’he jugat la vida als daus,i el risc vull córrer de morir! Jo em pensoque hi ha sis Richmonds en el camp. I a cinc,en el seu lloc, ja els he privat de viure.Un cavall! Un cavall! El meu reialmeper un cavall!»
- 6. «La vida és sols una ombra passatgera,un trist comediant que gasta fumsi s’escalfa damunt de l’escenariuna hora, i no se’l sent piular mai més.Una història que ve a contar un beneitinflada de soroll i ferotgia,que al capdavall no significa res!»
- 7. «I tot, per quina raó? Per què jo sóc jueu? I que no té ulls un jueu? Que no té mans, ni membres, ni proporcions, ni sentits, ni afectes, ni passions? No menja la mateixa teca? No és ferit amb les mateixes armes? No està subjecte a les mateixes malalties, curat pels mateixos mitjans i escalfat i refredat pels mateixos estiu i hivern que qualsevol cristià? Si ens punxeu, no sagnem? Si ens feu pessigolles, no ens posem a riure? Si ens emmetzineu, no ens morim? I, si ens ultratgeu, és que no ens hem de venjar?»
En cartell
Per donar a conèixer l’estrena d’un espectacle teatral hi ha molts recursos: anuncis als mitjans, campanyes virals a la xarxa o distribució de material promocional, per exemple.
Un element indispensable en aquest procés de comunicació és el cartell que anuncia l’obra: una de les principals imatges publicitàries i un reclam per al públic.
Cartell de La Ruta Blava,
adaptació teatral del quadern de viatges de Josep Maria de Sagarra,
que es va representar al Teatre Romea de Barcelona
Font: www.comedia.cat
Imagineu que sou dissenyadors gràfics i que col•laboreu amb una empresa de comunicació que promociona estrenes teatrals. La propera temporada s’ha programat El Cafè de la Marina i us n’encarreguen el cartell.
Teniu llibertat per presentar-los propostes, sempre que no oblideu els següents continguts bàsics:
- Títol i autor de l’obra
- Nom del director
- Nom dels actors principals
- Nom del teatre on es representaran les funcions
- Dies de la representació
- Elements visuals relacionats amb la temàtica de l’obra
En grups, dissenyeu un cartell per a El Cafè de la Marina. Compartiu les vostres creacions amb la classe en un document col•laboratiu a partir del qual votareu quins són els cartells més originals, els més fidels a l’obra i els més trencadors.
Per fer l’exercici us recomanem qualsevol eina per treballar en xarxa, com ara un document Power Point, Google Docs/Drive o eines de disseny gràfic, com Photoshop, Paint i d’altres.
Per fer l’exercici us recomanem qualsevol eina per treballar en xarxa, com ara un document Power Point, Google Docs/Drive o eines de disseny gràfic, com Photoshop, Paint i d’altres.
Desafiament sagarrià
Quantes coses en saps, de Josep Maria de Sagarra i de El Cafè de la Marina? Comprova-ho. Atreveix-te amb el desafiament sagarrià!
- Josep Maria de Sagarra era...
- On se sentia com a casa?
- El 1913 va guanyar...
- Com es deia el diari on Sagarra publicava molts dels seus articles?
- Un dels poemes més musicats de Sagarra es titula...
- Quina carrera universitària va estudiar Josep Maria de Sagarra?
- A la tertúlia de Joaquim Borralleras va conèixer...
- D'altres èxits teatrals de l'autor són...
- Sagarra va traduir moltes obres de...
- Va passar una temporada exiliat a...
- On se situa l'acció d'El Cafè de la Marina?
- Com es diuen les filles de Libori?
- Qui es casarà amb Caterina?
- Als pescadors del cafè els agrada cantar...
- El lletraferit del cafè és...
- A quin país vol marxar Claudi per buscar un futur millor?
- A què joc de cartes juguen en el cafè?
- El senyor Bernat...
- Com li agrada passar el temps a la Rufina?
- Per què tanquen el Cafè de la Marina?