Andrea Camilleri (Porto Empedocle, 1925 – Roma, 2019), director teatral i guionista, es va iniciar en el món literari amb muntatges d’obres de Pirandello, Ionesco, T. S. Eliot i Beckett, a més de produccions policíaques per a la televisió. És autor de nombrosos llibres, entre els quals diverses novel·les històriques o contemporànies com La intermitència o Km 123 o els llibres de records Ara parla’m de tu i Exercicis de memòria. L’èxit li arribà de la mà de la sèrie de novel·les que tenen com a protagonista el comissari Montalbano. Els títols del «cicle Montalbano» inclouen La forma de l’aigua, El gos de terracota, El lladre de pastissets, La veu del violí, L’excursió a Tíndari, Un gir decisiu, La lluna de paper, Foguerada d’agost, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L’edat del dubte, El joc de pistes, Una escletxa de llum, Mort mar endins, Una veu de nit, La piràmide de fang, La roda dels equívocs, L’altre cap del fil, La xarxa de protecció, El mètode Catalanotti o El cuiner de l’Alcyon entre d’altres, tots publicats en català per Edicions 62.
La novel·la que posa punt final a la sèrie del comissari Montalbano.
L’última investigació del comissari Montalbano. Estiu del 2005, Andrea Camilleri lliura a la seva editora italiana una novel·la. Es diu Riccardino i només se sap que serà la darrera de la saga Montalbano. Acorden que es publicarà més endavant, un demà indefinit, quan es tingui la certesa que l’autor no n’escriurà cap altra.
Andrea Camilleri, que va morir el 2019, no decep les expectatives. Malgrat ser, com és natural, un cas d’investigació d’homicidi —l’assassinat d’un dels quatre amics d’una colla tan i tan ben avinguda que ho comparteixen tot, fins i tot coses que no s’haurien de compartir—, el rerefons de la novel·la són les discrepàncies entre el personatge Montalbano i l’autor.
La impossibilitat de decidir sobre la seva vida i la competència deslleial que li fa el Montalbano televisiu porten a l’extrem el malestar existencial del comissari més sorrut (i també més abandonat, amb la Livia cada dia més lluny) de la negra Mediterrània. Un final de la sèrie a l’altura.
L’última investigació del comissari Montalbano. Estiu del 2005, Andrea Camilleri lliura a la seva editora italiana una novel·la. Es diu Riccardino i només se sap que serà la darrera de la saga Montalbano. Acorden que es publicarà més endavant, un demà indefinit, quan es tingui la certesa que l’autor no n’escriurà cap altra.
Andrea Camilleri, que va morir el 2019, no decep les expectatives. Malgrat ser, com és natural, un cas d’investigació d’homicidi —l’assassinat d’un dels quatre amics d’una colla tan i tan ben avinguda que ho comparteixen tot, fins i tot coses que no s’haurien de compartir—, el rerefons de la novel·la són les discrepàncies entre el personatge Montalbano i l’autor.
La impossibilitat de decidir sobre la seva vida i la competència deslleial que li fa el Montalbano televisiu porten a l’extrem el malestar existencial del comissari més sorrut (i també més abandonat, amb la Livia cada dia més lluny) de la negra Mediterrània. Un final de la sèrie a l’altura.
Top