Andrea Camilleri (Porto Empedocle, 1925 – Roma, 2019), director teatral i guionista, es va iniciar en el món literari amb muntatges d’obres de Pirandello, Ionesco, T. S. Eliot i Beckett, a més de produccions policíaques per a la televisió. És autor de nombrosos llibres, entre els quals diverses novel·les històriques o contemporànies com La intermitència o Km 123 o els llibres de records Ara parla’m de tu i Exercicis de memòria. L’èxit li arribà de la mà de la sèrie de novel·les que tenen com a protagonista el comissari Montalbano. Els títols del «cicle Montalbano» inclouen La forma de l’aigua, El gos de terracota, El lladre de pastissets, La veu del violí, L’excursió a Tíndari, Un gir decisiu, La lluna de paper, Foguerada d’agost, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L’edat del dubte, El joc de pistes, Una escletxa de llum, Mort mar endins, Una veu de nit, La piràmide de fang, La roda dels equívocs, L’altre cap del fil, La xarxa de protecció, El mètode Catalanotti o El cuiner de l’Alcyon entre d’altres, tots publicats en català per Edicions 62.
L’episodi més cinematogràfic de Montalbano, gairebé una novel·la d’espies.
Penúltim títol de la sèrie Montalbano.
El tancament d’una fàbrica de barques i el posterior suïcidi d’un dels treballadors despatxats porten al límit la resistència moral del comissari Montalbano, decidit a plegar abans que el comandant faci efectiva l’anunciada dissolució de la comissaria.
La moral dels agents, per terra, només remunta amb el repte que representa l’aparició d’una goleta gairebé fantasma, l’Alcyon, al port de Vigata. No triguen a descobrir que a dins s’hi fan els negocis més bruts, però el problema és: com enxampar-los, si sempre s’acaben refugiant en aigües internacionals?
Sens dubte el més cinematogràfic i internacional dels episodis de Montalbano, gairebé una novel·la d’espies, en què el comissari ha de tractar amb agents secrets, l’FBI i l’acostumada fauna local. La mala jeia del comissari no havia arribat mai tan lluny.
«Andrea Camilleri gaudia d’una popularitat fomentada en part pel seu caràcter, simpàtic, ocurrent i gurmet, sempre amatent a la crítica social i al passat mafiós de la seva estimada Sicília.» Lluís Llort, El Punt Avui
Penúltim títol de la sèrie Montalbano.
El tancament d’una fàbrica de barques i el posterior suïcidi d’un dels treballadors despatxats porten al límit la resistència moral del comissari Montalbano, decidit a plegar abans que el comandant faci efectiva l’anunciada dissolució de la comissaria.
La moral dels agents, per terra, només remunta amb el repte que representa l’aparició d’una goleta gairebé fantasma, l’Alcyon, al port de Vigata. No triguen a descobrir que a dins s’hi fan els negocis més bruts, però el problema és: com enxampar-los, si sempre s’acaben refugiant en aigües internacionals?
Sens dubte el més cinematogràfic i internacional dels episodis de Montalbano, gairebé una novel·la d’espies, en què el comissari ha de tractar amb agents secrets, l’FBI i l’acostumada fauna local. La mala jeia del comissari no havia arribat mai tan lluny.
«Andrea Camilleri gaudia d’una popularitat fomentada en part pel seu caràcter, simpàtic, ocurrent i gurmet, sempre amatent a la crítica social i al passat mafiós de la seva estimada Sicília.» Lluís Llort, El Punt Avui
Top