Andrea Camilleri (Porto Empedocle, Sicília, 1925 – Roma, 2019), director teatral i guionista, es va iniciar en el món literari amb muntatges d’obres de Pirandello, Ionesco, T. S. Elliot i Beckett, a més de produccions policíaques per a la televisió. Va ser autor de nombrosos llibres, tot i que l’èxit li ha arribat de la mà de la sèrie de novel·les que tenen com a protagonista el comissari Montalbano. L’estructura policíaca d’aquestes històries és més aviat un pretext de l’autor per oferir-nos, amb un vocabulari molt ric en dialectalismes, un retrat ben viu de la societat italiana. Els títols del «cicle Montalbano» inclouen La forma de l’aigua, El gos de terracota, El lladre de pastissets, La veu del violí, L’excursió a Tíndari, Un gir decisiu, La paciència de l’aranya, La lluna de paper, Foguerada d’agost, Les ales de l’esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L’edat del dubte, La dansa de la gavina, El joc de pistes, El somirure de l’Angelica i El joc dels miralls entre d’altres, tots publicats en català per Edicions 62.
Camilleri en estat pur
La tardor ha retornar a Vigàta amb algunes sorpresa. Mimí Arguello, el braç dret del comissari Salvo Montalbano, ha llençat la tovallola y és a punt de casar-se. Mentrestant, després d’una sèrie de desgraciats incidents, conseqüència d’una falta de interès en l’objecte de la discòrdia, el jersei que Livia havia regalat a Montalbano ha quedat reduït a una mida infantil; això significa un furiós escarment basat en la eterna y més que coneguda teoria psicoanalítica.
La tardor ha retornar a Vigàta amb algunes sorpresa. Mimí Arguello, el braç dret del comissari Salvo Montalbano, ha llençat la tovallola y és a punt de casar-se. Mentrestant, després d’una sèrie de desgraciats incidents, conseqüència d’una falta de interès en l’objecte de la discòrdia, el jersei que Livia havia regalat a Montalbano ha quedat reduït a una mida infantil; això significa un furiós escarment basat en la eterna y més que coneguda teoria psicoanalítica.
Top