Andrea Camilleri, director teatral i guionista, va néixer a Sicília el 1925 i es va iniciar en el món literari amb muntatges d’obres de Pirandello, Ionesco, T. S. Elliot i Beckett, a més de produccions policíaques per a la televisió. Va ser autor de nombrosos llibres, tot i que l’èxit li ha arribat de la mà de la sèrie de novel·les que tenen com a protagonista el comissari Montalbano. L’estructura policíaca d’aquestes històries és més aviat un pretext de l’autor per oferir-nos, amb un vocabulari molt ric en dialectalismes, un retrat ben viu de la societat italiana. Els títols del «cicle Montalbano» inclouen La forma de l’aigua, El gos de terracota, El lladre de pastissets, La veu del violí, L’excursió a Tíndari, Un gir decisiu, La paciència de l’aranya, La lluna de paper, Foguerada d’agost, Les ales de l’esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L’edat del dubte, La dansa de la gavina, El joc de pistes, El somirure de l’Angelica i El joc dels miralls entre d’altres, tots publicats en català per Edicions 62.
Una novel·la negra contemporània del mestre Andrea Camilleri.
En la línia d’altres novel·les negres seves, com La intermitència o Un dissabte amb els amics, l’enyorat mestre Andrea Camilleri ens ofereix ara una història negra que podria semblar una comèdia rosa però que aviat es transforma en una peripècia molt més angoixant.
Amb humor i misteri, tot comença amb una trucada de mòbil i un intent d’homicidi. Indici rere indici, el ventall de protagonistes de seguida queden confrontats a la seva pròpia veritat en un desplegament de tota mena de recursos narratius. I amb un final per llegir més d’una vegada.
En la línia d’altres novel·les negres seves, com La intermitència o Un dissabte amb els amics, l’enyorat mestre Andrea Camilleri ens ofereix ara una història negra que podria semblar una comèdia rosa però que aviat es transforma en una peripècia molt més angoixant.
Amb humor i misteri, tot comença amb una trucada de mòbil i un intent d’homicidi. Indici rere indici, el ventall de protagonistes de seguida queden confrontats a la seva pròpia veritat en un desplegament de tota mena de recursos narratius. I amb un final per llegir més d’una vegada.
Top