Andrea Camilleri, director teatral i guionista, va néixer a Sicília el 1925 i es va iniciar en el món literari amb muntatges d’obres de Pirandello, Ionesco, T. S. Elliot i Beckett, a més de produccions policíaques per a la televisió. Va ser autor de nombrosos llibres, tot i que l’èxit li ha arribat de la mà de la sèrie de novel·les que tenen com a protagonista el comissari Montalbano. L’estructura policíaca d’aquestes històries és més aviat un pretext de l’autor per oferir-nos, amb un vocabulari molt ric en dialectalismes, un retrat ben viu de la societat italiana. Els títols del «cicle Montalbano» inclouen La forma de l’aigua, El gos de terracota, El lladre de pastissets, La veu del violí, L’excursió a Tíndari, Un gir decisiu, La paciència de l’aranya, La lluna de paper, Foguerada d’agost, Les ales de l’esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L’edat del dubte, La dansa de la gavina, El joc de pistes, El somirure de l’Angelica i El joc dels miralls entre d’altres, tots publicats en català per Edicions 62.
Un homicid insòlit: l’assassinat d’una modista. El 29è cas de l’estimat comissari sicilià Salvo Montalbano.
Per una vegada que la Lívia aconsegueix convèncer en Salvo que es faci fer un vestit a mida,
resulta que tot s’ha d’aturar perquè la víctima de l’homicidi que ha d’investigar és ni més ni
menys que la modista. Quina mala sort! Com si a comissaria no tinguessin prou feina, amb els
refugiats que arriben en pasteres. Per
al comissari, tot plegat esdevé un malson: si els desembarcaments d’africans són qualsevol
cosa menys plàcids, escatir els motius de l’assassinat a la sastreria encara es revela més envitricollat.
Sort que el destí sempre troba maneres d’ajudar-los. Al final, per lligar tots els caps
en Montalbano se n’haurà d’anar ben lluny de casa.
Per una vegada que la Lívia aconsegueix convèncer en Salvo que es faci fer un vestit a mida,
resulta que tot s’ha d’aturar perquè la víctima de l’homicidi que ha d’investigar és ni més ni
menys que la modista. Quina mala sort! Com si a comissaria no tinguessin prou feina, amb els
refugiats que arriben en pasteres. Per
al comissari, tot plegat esdevé un malson: si els desembarcaments d’africans són qualsevol
cosa menys plàcids, escatir els motius de l’assassinat a la sastreria encara es revela més envitricollat.
Sort que el destí sempre troba maneres d’ajudar-los. Al final, per lligar tots els caps
en Montalbano se n’haurà d’anar ben lluny de casa.
Top