Andrea Camilleri (Porto Empedocle, Sicília, 1925 – Roma, 2019), director teatral i guionista, es va iniciar en el món literari amb muntatges d’obres de Pirandello, Ionesco, T. S. Elliot i Beckett, a més de produccions policíaques per a la televisió. Va ser autor de nombrosos llibres, tot i que l’èxit li ha arribat de la mà de la sèrie de novel·les que tenen com a protagonista el comissari Montalbano. L’estructura policíaca d’aquestes històries és més aviat un pretext de l’autor per oferir-nos, amb un vocabulari molt ric en dialectalismes, un retrat ben viu de la societat italiana. Els títols del «cicle Montalbano» inclouen La forma de l’aigua, El gos de terracota, El lladre de pastissets, La veu del violí, L’excursió a Tíndari, Un gir decisiu, La paciència de l’aranya, La lluna de paper, Foguerada d’agost, Les ales de l’esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L’edat del dubte, La dansa de la gavina, El joc de pistes, El somirure de l’Angelica i El joc dels miralls entre d’altres, tots publicats en català per Edicions 62.
Un cas del famós i enyorat comissari sicilià Salvo Montalbano.
Com si hagués volgut tornar als inicis d'El gos de terracota, el crim que haurà d'investigar el comissari Montalbano en aquest episodi es remunta a molts anys enrere, i a sobre l'única pista de què disposa és un pany de paret blanca filmat amb una vella súper-8.
Molt més modernes, en canvi, són les càmeres del rodatge d'un serial suec que, casualitats del destí, ha pres com a plató la Vigata dels anys cinquanta. L'emmascarament i l'ocupació dels carrers trastorna el pobre comissari, que opta per la fugida, sempre fallida, cap a la Livia i les xarxes socials d'on neix un delicte desconcertant: un escamot suposadament terrorista ha assaltat l'escola de la vila per venjar-se d'una colla de nanos... de tretze anys. És el món a l'inrevés.
Com si hagués volgut tornar als inicis d'El gos de terracota, el crim que haurà d'investigar el comissari Montalbano en aquest episodi es remunta a molts anys enrere, i a sobre l'única pista de què disposa és un pany de paret blanca filmat amb una vella súper-8.
Molt més modernes, en canvi, són les càmeres del rodatge d'un serial suec que, casualitats del destí, ha pres com a plató la Vigata dels anys cinquanta. L'emmascarament i l'ocupació dels carrers trastorna el pobre comissari, que opta per la fugida, sempre fallida, cap a la Livia i les xarxes socials d'on neix un delicte desconcertant: un escamot suposadament terrorista ha assaltat l'escola de la vila per venjar-se d'una colla de nanos... de tretze anys. És el món a l'inrevés.
Top