Àngels Bassas (Figueres, 1971) és actriu, escriptora i professora d’Arts Escèniques. Llicenciada en Art Dramàtic, especialitat d’Interpretació. Màster en Art, Literatura i Cultura Contemporània (UOC). Com a actriu ha treballat en múltiples sèries de televisió i pel·lícules, com ara Les de l’hoquei, Olor de colònia, Temps de silenci, El cor de la ciutat, Cuéntame cómo pasó, Lex, KLM, El internado, Sitges o La dona il·legal. En teatre fa més de trenta anys que està als escenaris. Actriu vinculada a la companyia estable del Teatre Romea, també ha treballat al Teatre Lliure, al Teatre Nacional de Catalunya, al Centro Dramático Nacional, a la Compañía Nacional de Teatro Clásico, a la Sala Beckett... Té dos Premis de la Crítica, el Premio Max de las Artes Escénicas 2005, el Premi Oriana de cinema a la millor actriu el 2017, entre altres. Com a escriptora té dues novel·les, Dóna’t (finalista del Premi Pla de Literatura 2015) i La vida té aquestes coses (2018). Ha publicat una desena de llibres per a nens: vuit de la sèrie Patatu, Fem teatre! (2022) i La maleta de la memòria (2019), escrit juntament amb Salvador Macip. També escriu articles, col·labora als mitjans, presenta actes, fa conferències, doblatge, audiollibres...
(Web) angelsbassas.com | (Twitter) @angelsbassas
Un relat sincer que mostra que quan necessites escoltar-te, una bona manera és escoltar els altres.
Una dona en crisi s’instal·la en una casa a les muntanyes amb l’esperança de poder-se refer escrivint en solitud. No preveu, però, que les persones ferides es reconeixen i s’ajuden, i és així com serà acollida per una família després d’una vivència colpidora.
La importància de dir les coses, la necessitat d’escoltar i d’explicar, l’empatia, la tendresa i el dol compartit faran que, conversa rere conversa, l’escriptora reconstrueixi una història familiar que és un cant d’amor a la vida en les valls altes del Pirineu.
«Iolanda Batallé treu a la llum els jardins més recòndits que habiten l’ésser humà. Amb tot el plaer, el dolor i la poesia que comporten l’acceptació d’una herència, la fidelitat a un paisatge». Antònia Vicens
«Ella puja a les valls, escolta, les vides se li desgranen i les escriu en frases curtes, petits còdols polits que fan ganes de subratllar. És literatura, la Iolanda Batallé». Núria Cadenes
«La Batallé no només té una manera de veure el món tremendament important i especial, sinó que té la capacitat d’explicar-te allò que ha vist com si t’abracés». Juliana Canet
Una dona en crisi s’instal·la en una casa a les muntanyes amb l’esperança de poder-se refer escrivint en solitud. No preveu, però, que les persones ferides es reconeixen i s’ajuden, i és així com serà acollida per una família després d’una vivència colpidora.
La importància de dir les coses, la necessitat d’escoltar i d’explicar, l’empatia, la tendresa i el dol compartit faran que, conversa rere conversa, l’escriptora reconstrueixi una història familiar que és un cant d’amor a la vida en les valls altes del Pirineu.
«Iolanda Batallé treu a la llum els jardins més recòndits que habiten l’ésser humà. Amb tot el plaer, el dolor i la poesia que comporten l’acceptació d’una herència, la fidelitat a un paisatge». Antònia Vicens
«Ella puja a les valls, escolta, les vides se li desgranen i les escriu en frases curtes, petits còdols polits que fan ganes de subratllar. És literatura, la Iolanda Batallé». Núria Cadenes
«La Batallé no només té una manera de veure el món tremendament important i especial, sinó que té la capacitat d’explicar-te allò que ha vist com si t’abracés». Juliana Canet
_202205191515.jpg)
Top