Anna Gual

Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986) és poeta. Es va donar a conèixer amb Implosions (2008), al qual han seguit L’ésser solar (2013), Símbol 47 (2015), Molsa (2016), El tubercle (2016), Altres semidéus (2019), Ameba (2020), Les ocultacions (2022) i Plena de dons (2026). El 2025 va tenir cura de l’antologia Jo tinc una mort petita. Poemes de dol per a la pèrdua d’una criatura. La seva obra ha estat reconeguda amb diversos guardons, entre els quals els premis Pare Colom, Bernat Vidal i Tomàs, Senyoriu Ausiàs March, Cadaqués a Rosa Leveroni i Miquel de Palol. Alguns dels seus llibres han estat traduïts al francès, l’anglès, l’italià i el castellà, i part de la seva obra ha estat reunida també en les antologies Innombrable (2020) i Unnameable (2025). La seva poesia explora la natura, el cos, la mística i els límits del llenguatge. Codirigeix el Festival Barcelona Poesia. Poemes seus han estat musicats per Judit Nedderman, Anaïs Vila o  l’OMAC, l'Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya, entre d'altres.