DAMIÀ BARDERA (Viladamat, 1982) és autor d’un llibre de poemes (El penúltim vòmit), sis llibres de contes (I alguns contes per llegir-los d’amagat; Fauna animal; Els homes del sac; Els nens del sac; Contes de propina i Nens de llet), una novel·la (Viladelsac) i dos assajos (Mediterròniament: la catalanitat emocional –escrit conjuntament amb Eudald Espluga– i L’home del sac: arquetip modern del no-res). Alguns dels seus contes s’han traduït al gallec, al polonès, al neerlandès i al croat.