Grup62
Ferran Saez Mateu
 ©Jaume Benet
©Jaume Benet

Ferran Saez Mateu

Ferran Sáez Mateu (la Granja d’Escarp, Segrià, 1964). És doctor en filosofia i exerceix la docència a Blanquerna - Universitat Ramon Llull. La seva obra assagística ha estat distingida amb els premis més rellevants del país: el Joan Fuster, el Josep Vallverdú i el Carles Rahola. Home inquiet, ha publicat també novel·les, poemaris, papers de caràcter acadèmic i molts centenars d’articles d’opinió. Intèrpret i compositor, posseeix la col·lecció privada d'instruments musicals més important de Catalunya. Des del primer dia, col·labora setmanalment al diari Ara.

Acaçar la boira
Comprar

Acaçar la boira

Ferran Saez Mateu

L’educació sentimental del filòsof Ferran Sáez Mateu al Segrià dels anys setanta

Comprar
Sinopsi de Acaçar la boira

El Segrià de la dècada dels setanta era el Salvatge Oest de Catalunya. La febre d’or de l’agricultura intensiva i la revifalla de la mineria del lignit convivien amb una mentalitat rural que acabava de saltar del segle XIX a la Postmodernitat. Mentre Franco agonitzava, els cinemes tancaven i arribaven els primers temporers de la fruita, sorgien macrodiscoteques com el Big Ben, de dimensions extravagants. El Ponent català havia canviat el carlisme per Village People.

El filòsof Ferran Sáez Mateu era llavors un nen que un dia es va perdre intentant tocar la boira, acaçant-la inútilment pels camps de la Granja d'Escarp. A partir d’aquesta anècdota real, l’autor construeix un relat a mig camí entre l’assaig memorialístic, l’autobiografia intel·lectual i la novel·la de formació. Aquella persecució impossible de la boira ha continuat amb altres eines com la filosofia, la música o la literatura. La mirada del nen que intentava entendre un món canviant i confús atorga sentit al seu trajecte vital, i també al d’un temps i un país.

L’educació sentimental del filòsof Ferran Sáez Mateu al Segrià dels anys setanta

El Segrià de la dècada dels setanta era el Salvatge Oest de Catalunya. La febre d’or de l’agricultura intensiva i la revifalla de la mineria del lignit convivien amb una mentalitat rural que acabava de saltar del segle XIX a la Postmodernitat. Mentre Franco agonitzava, els cinemes tancaven i arribaven els primers temporers de la fruita, sorgien macrodiscoteques com el Big Ben, de dimensions extravagants. El Ponent català havia canviat el carlisme per Village People.

El filòsof Ferran Sáez Mateu era llavors un nen que un dia es va perdre intentant tocar la boira, acaçant-la inútilment pels camps de la Granja d'Escarp. A partir d’aquesta anècdota real, l’autor construeix un relat a mig camí entre l’assaig memorialístic, l’autobiografia intel·lectual i la novel·la de formació. Aquella persecució impossible de la boira ha continuat amb altres eines com la filosofia, la música o la literatura. La mirada del nen que intentava entendre un món canviant i confús atorga sentit al seu trajecte vital, i també al d’un temps i un país.

L’educació sentimental del filòsof Ferran Sáez Mateu al Segrià dels anys setanta

Premis

Bibliografia de Ferran Saez Mateu

Carregant...