Giorgio Vasari

Giorgio Vasari (Arezzo, 1511 – Florència, 1574) va ser pintor, arquitecte i escriptor i un dels artistes més brillants del manierisme italià. Format en els tallers florentins, on va adquirir una admiració incondicional per Miquel Àngel, va romandre llargament a Roma i va dur a terme nombrosos projectes decoratius per tot Itàlia, de Nàpols a Bolonya. Entrat al servei de Cosme I de Mèdici el 1554, va dominar durant vint anys la creació artística florentina, on va realitzar una de les arquitectures més ambicioses del Renaixement: l'edifici administratiu dels Uffizi. Personalitat emblemàtica del segle XVI, Vasari encarna el prototip d'artista de cort, culte i versàtil, al servei dels poderosos. Senyors, papes i altres grans figures del Cinc-cents van treure profit de les seves qualitats per a la pintura i l'arquitectura per augmentar el seu prestigi. És cèlebre sobretot per les seues biografies d'artistes italians, col·lecció de mètodes, anècdotes, rumors i llegendes recollides al llibre Le vite de' più eccellenti pittori, scultori, ed architettori (1542-1550; segona edició ampliada l'any 1568) i que ha esdevingut una font primordial per al coneixement de la història de l'art italià. El primer ús del terme "Renaixement", al proemi de Les vides, és seu.