Grup62
Giuseppe Tomasi di Lampedusa

Giuseppe Tomasi di Lampedusa

Giuseppe Tomasi di Lampedusa (Palerm, 1986 - Roma 1957), de família aristocràtica, es va dedicar a la literatura només els darrers anys de la seva vida. La seva única novel·la, El Gattopardo, publicada pòstumament el 1958, va ser guardonada amb el prestigiós Premi Strega i és considerada una de les obres literàries imprescindibles del segle xx.

Els contes

Giuseppe Tomasi di Lampedusa

L’encant incomparable d’un dels més grans escriptors del segle XX europeu, ara en una nova edició.

Sinopsi de Els contes

Ens els dos intensíssims últims anys de la seva vida (1955-1957), Giuseppe Tomasi di Lampedusa va escriure no tan sols El Gattopardo sinó també tres contes i una peça autobiogràfica. No ha estat fins fa poc, però, gràcies a la troballa de diversos manuscrits originals, que s’han pogut editar amb tot el rigor que mereixen. El present volum s’obre amb «Records d’infantesa», escrit l’estiu del 1955 i que constitueix unes petites memòries. I el segueix «L’alegria de la llei», un breu apòleg de to i mesura perfectes. Ara bé, el conte més cèlebre del recull és «La sirena»: la història del vell professor La Ciura, que de jove va conèixer l’amor de la sirena i no el va poder oblidar mai. Tanca el llibre «Els gatets cecs», dels tres contes el més proper a la matèria d’El Gattopardo i que sembla que podia ser el començament d’una altra novel·la.

Realitat i ficció, història i mite i literatura, de la mà del finíssim observador i incomparable estilista que era Tomasi di Lampedusa, fan d’aquest llibre evocador una delícia.

Introduccions de Gioacchino Lanza Tomasi.

Edició revisada i ampliada a cura de Nicoletta Polo.

Ens els dos intensíssims últims anys de la seva vida (1955-1957), Giuseppe Tomasi di Lampedusa va escriure no tan sols El Gattopardo sinó també tres contes i una peça autobiogràfica. No ha estat fins fa poc, però, gràcies a la troballa de diversos manuscrits originals, que s’han pogut editar amb tot el rigor que mereixen. El present volum s’obre amb «Records d’infantesa», escrit l’estiu del 1955 i que constitueix unes petites memòries. I el segueix «L’alegria de la llei», un breu apòleg de to i mesura perfectes. Ara bé, el conte més cèlebre del recull és «La sirena»: la història del vell professor La Ciura, que de jove va conèixer l’amor de la sirena i no el va poder oblidar mai. Tanca el llibre «Els gatets cecs», dels tres contes el més proper a la matèria d’El Gattopardo i que sembla que podia ser el començament d’una altra novel·la.

Realitat i ficció, història i mite i literatura, de la mà del finíssim observador i incomparable estilista que era Tomasi di Lampedusa, fan d’aquest llibre evocador una delícia.

Introduccions de Gioacchino Lanza Tomasi.

Edició revisada i ampliada a cura de Nicoletta Polo.

Últims llibres de Giuseppe Tomasi di Lampedusa

Bibliografia de Giuseppe Tomasi di Lampedusa

Carregant...