Grup62
Joan Francesc Mira

Joan Francesc Mira

Joan F. Mira (València, 1939), escriptor, antropòleg i hel·lenista, és un dels referents centrals de la literatura catalana contemporània. A més d’una extensa producció assagística, és autor de Borja Papa i d’una trilogia fonamental, formada per Els treballs perduts (1989), Purgatori (2003) i El professor d’història (2008). L’any 2013 va publicar les memòries d’infantesa El tramvia groc, que ha reprès amb Tots els camins (2020). Ha excel·lit en la traducció de grans clàssics, com la Divina Comèdia de Dante Alighieri, els Evangelis i l’Odissea d’Homer. És Medalla d’Or de la ciutat de Florència, i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Quatre qüestions d'amor

Joan Francesc Mira

Deliciosa exploració de Joan F. Mira al voltant de la força misteriosa de l'amor

Sinopsi de Quatre qüestions d'amor

Joan F. Mira va aplegar en aquest volum quatre relats que tenen la força misteriosa de l’amor com a tema central i que parteixen, tots quatre, de fets històrics documentats. La diversitat d’èpoques, de personatges i de tons ofereixen una perspectiva prou rica sobre les passions amoroses. Hi ha, per exemple, la història d’un comte feudal violent, processat per sodomia, narrada per la culta abadessa d’un monestir de Castelló d’Empúries que n’està enamorada. Hi ha la crònica d’un bellíssim sepulcre de marbre a València i dels seus ocupants quan eren vius. Hi ha també la d’un militar que, a la Mallorca del segle xviii, va fugir amb una monja escapada del convent i es van embarcar tots dos a la recerca d’una nova vida. I finalment, la història d’uns joves amants barcelonins, conclosa feliçment en una església de Lisboa amb un casament tan extravagant que va ocupar molts dies la premsa portuguesa dels anys cinquanta del segle xx.

Com escriu Pere Antoni Pons a la introducció: «el narrador fureteja en el passat i reconstrueix aquestes qüestions d’amor amb l’avidesa investigadora apassionada de qui sap que tant en l’amor com en els vells papers hi és tot: la condició humana, les maniobres del món».

Joan F. Mira va aplegar en aquest volum quatre relats que tenen la força misteriosa de l’amor com a tema central i que parteixen, tots quatre, de fets històrics documentats. La diversitat d’èpoques, de personatges i de tons ofereixen una perspectiva prou rica sobre les passions amoroses. Hi ha, per exemple, la història d’un comte feudal violent, processat per sodomia, narrada per la culta abadessa d’un monestir de Castelló d’Empúries que n’està enamorada. Hi ha la crònica d’un bellíssim sepulcre de marbre a València i dels seus ocupants quan eren vius. Hi ha també la d’un militar que, a la Mallorca del segle xviii, va fugir amb una monja escapada del convent i es van embarcar tots dos a la recerca d’una nova vida. I finalment, la història d’uns joves amants barcelonins, conclosa feliçment en una església de Lisboa amb un casament tan extravagant que va ocupar molts dies la premsa portuguesa dels anys cinquanta del segle xx.

Com escriu Pere Antoni Pons a la introducció: «el narrador fureteja en el passat i reconstrueix aquestes qüestions d’amor amb l’avidesa investigadora apassionada de qui sap que tant en l’amor com en els vells papers hi és tot: la condició humana, les maniobres del món».

Bibliografia de Joan Francesc Mira

Carregant...