Grup62
Joan Margarit

Joan Margarit

Joan Margarit (Sanaüja, 1938 - Sant Just Desvern, 2021) fou poeta i arquitecte, catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. En l’àmbit de la literatura catalana li van ser concedits, entre d’altres, el premi Carles Riba 1985, els premis de la Crítica Serra d’Or 1982, 1987 i 2007, i el premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya 2008. En l’àmbit hispànic, ha rebut el Premio Nacional de la Crítica de 1984 i de 2008, el Premio Rosalía de Castro de 2008 i, el mateix any, el Premio Nacional de Poesía. Pel conjunt de la seva obra, el 2013 li va ser concedit a Mèxic el Premio Víctor Sandoval Poetas del Mundo Latino —conjuntament amb el mexicà José Emilio Pacheco— i el 2017 a Xile el Premio Iberoamericano de Poesía Pablo Neruda. L'any 2020 va rebre el Premi Reino Sofía de Poesia Iberoamericana i el Premi Cervantes. 

Joan Margarit va recollir una tria des dels seus millors poemes a Sense el dolor no hauríem estimat (2020). Al llibre Poètica (2020) hi va aplegar els seus textos teòrics i de reflexió. En complir els vuitanta anys, va enllestir unes memòries d’infantesa i joventut sota el títol Per tenir casa cal guanyar la guerra (2018). El volum Tots els poemes (2021) conté el conjunt de la seva poesia.

 

Animal de bosc

Joan Margarit

Margarit inèdit.

Sinopsi de Animal de bosc

Poques setmanes abans de morir, Joan Margarit va deixar enllestits els poemes que componen Animal de bosc, l’obra a la qual va dedicar les energies de l’últim tram de la seva vida, aprofitant la mirada nítida que atribuïa a una senectut viscuda sense trampes. Margarit, que havia conclòs un any abans la seva “antologia personal”, publicada amb el títol Sense el dolor no hauríem estimat, considerava Animal de bosc “el millor dels meus llibres”.

Vaig coneixent millor cada vegada

el bosc interior on un acaba sol

i amb un convenciment:

comprendre és l’únic que ennobleix.

[Fragment d'Animal de bosc]

Poques setmanes abans de morir, Joan Margarit va deixar enllestits els poemes que componen Animal de bosc, l’obra a la qual va dedicar les energies de l’últim tram de la seva vida, aprofitant la mirada nítida que atribuïa a una senectut viscuda sense trampes. Margarit, que havia conclòs un any abans la seva “antologia personal”, publicada amb el títol Sense el dolor no hauríem estimat, considerava Animal de bosc “el millor dels meus llibres”.

Vaig coneixent millor cada vegada

el bosc interior on un acaba sol

i amb un convenciment:

comprendre és l’únic que ennobleix.

[Fragment d'Animal de bosc]

Bibliografia de Joan Margarit

Carregant...