Grup62
Joan Margarit

Joan Margarit

Joan Margarit (Sanaüja, 1938 - Sant Just Desvern, 2021) fou poeta i arquitecte, catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. En l’àmbit de la literatura catalana li van ser concedits, entre d’altres, el premi Carles Riba 1985, els premis de la Crítica Serra d’Or 1982, 1987 i 2007, i el premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya 2008. En l’àmbit hispànic, ha rebut el Premio Nacional de la Crítica de 1984 i de 2008, el Premio Rosalía de Castro de 2008 i, el mateix any, el Premio Nacional de Poesía. Pel conjunt de la seva obra, el 2013 li va ser concedit a Mèxic el Premio Víctor Sandoval Poetas del Mundo Latino —conjuntament amb el mexicà José Emilio Pacheco— i el 2017 a Xile el Premio Iberoamericano de Poesía Pablo Neruda. L'any 2020 va rebre el Premi Reino Sofía de Poesia Iberoamericana i el Premi Cervantes. 

Joan Margarit va recollir una tria des dels seus millors poemes a Sense el dolor no hauríem estimat (2020). Al llibre Poètica (2020) hi va aplegar els seus textos teòrics i de reflexió. En complir els vuitanta anys, va enllestir unes memòries d’infantesa i joventut sota el títol Per tenir casa cal guanyar la guerra (2018). El volum Tots els poemes (2021) conté el conjunt de la seva poesia.

 

Joana

Joan Margarit

Nova edició, amb un epíleg de Pere Rovira, del llibre que Margarit va dedicar a la seva filla Joana

Sinopsi de Joana

«Si el que diuen els versos de Joana és tan intens, no és només a causa de la terrible experiència humana que hi darrere seu. Crec que això cal subratllar-ho, perquè no tenir-ho present implicaria menysprear la poesia, i no percebre l’esforç d’un poeta que escriu en un punt límit de la vida. Els desesperats no escriuen, no fan res, o es maten. Però Joana és un llibre d’amor, i l’amor no pot conviure amb la desesperació, ni permetre que el derroti: “No pot ser / un mal dolor el dolor que ve de tu”. Per això Joana és un llibre amb molt de dolor, però no és un llibre trist, perquè l’amor hi venç sempre».

                        La mort no és més que això: el dormitori,

                        la tarda lluminosa a la finestra,

                        el radiocasset a la tauleta

                        —tan aturat com el teu cor—

                        amb les cançons cantades ja per sempre...

«Si el que diuen els versos de Joana és tan intens, no és només a causa de la terrible experiència humana que hi darrere seu. Crec que això cal subratllar-ho, perquè no tenir-ho present implicaria menysprear la poesia, i no percebre l’esforç d’un poeta que escriu en un punt límit de la vida. Els desesperats no escriuen, no fan res, o es maten. Però Joana és un llibre d’amor, i l’amor no pot conviure amb la desesperació, ni permetre que el derroti: “No pot ser / un mal dolor el dolor que ve de tu”. Per això Joana és un llibre amb molt de dolor, però no és un llibre trist, perquè l’amor hi venç sempre».

                        La mort no és més que això: el dormitori,

                        la tarda lluminosa a la finestra,

                        el radiocasset a la tauleta

                        —tan aturat com el teu cor—

                        amb les cançons cantades ja per sempre...

Bibliografia de Joan Margarit

Carregant...