Grup62
Joan Margarit

Joan Margarit

Joan Margarit (Sanaüja, la Segarra, 1938 - Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 2021) fou poeta i arquitecte, catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. En l’àmbit de la literatura catalana li han estat concedits, entre d’altres, el premi Carles Riba 1985, els premis de la Crítica Serra d’Or 1982, 1987 i 2007, i el premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya 2008. En l’àmbit hispànic, ha rebut el Premio Nacional de la Crítica de 1984 i de 2008, el Premio Rosalía de Castro de 2008 i, el mateix any, el Premio Nacional de Poesía. Pel conjunt de la seva obra, el 2013 li va ser concedit a Mèxic el Premio Víctor Sandoval Poetas del Mundo Latino —conjuntament amb el mexicà José Emilio Pacheco— i el 2017 a Xile el Premio Iberoamericano de Poesía Pablo Neruda. L'any 2020 va rebre el Premi Reino Sofía de Poesia Iberoamericana i el Premi Cervantes. 

Els millors poemes de Joan Margarit, triats per ell mateix, es troben a Sense el dolor no hauríem estimat (2020). El llibre Poètica (2020) aplega tots els seus textos teòrics i de reflexió. En complir els vuitanta anys, Margarit va enllestir unes memòries d’infantesa i joventut sota el títol Per tenir casa cal guanyar la guerra (2018). El volum Tots els poemes (2021) conté el conjunt de la seva poesia.

 

Animal de bosc
Comprar

Animal de bosc

Joan Margarit

Margarit inèdit.

Comprar
Sinopsi de Animal de bosc

Poques setmanes abans de morir, Joan Margarit va deixar enllestits els poemes que componen Animal de bosc, l’obra que Margarit jutjava com “el millor dels meus llibres”. El poeta va escriure amb passió durant els últims anys, aprofitant la mirada nítida que li oferia l’últim tram de la vida.

Vaig coneixent millor cada vegada

el bosc interior on un acaba sol

i amb un convenciment:

comprendre és l’únic que ennobleix.

[Fragment d'Animal de bosc]

Poques setmanes abans de morir, Joan Margarit va deixar enllestits els poemes que componen Animal de bosc, l’obra que Margarit jutjava com “el millor dels meus llibres”. El poeta va escriure amb passió durant els últims anys, aprofitant la mirada nítida que li oferia l’últim tram de la vida.

Vaig coneixent millor cada vegada

el bosc interior on un acaba sol

i amb un convenciment:

comprendre és l’únic que ennobleix.

[Fragment d'Animal de bosc]

Bibliografia de Joan Margarit

Carregant...