Joan Ramis i Ramis

Joan Ramis i Ramis (Maó, 1746-1819) desenrotllà una brillant i diversificada carrera, que abastà la composició literària, la recerca històrica, la curiositat científica, l’exercici del dret, així com la participació activa en la vida pública.

Fou fundador de la Sociedat Maonesa de Cultura (1778-1785), una institució que convocà, sota el lema «Studio et Amore», un grup d’intel·lectuals burgesos, illencs i estrangers, que s’abocaren al conreu cultural, amb la pretensió de consolidar una imponent escalada econòmica i política. La seva obra dramàtica en llengua catalana –Lucrècia o Roma libre (1769), Arminda (1771) i Rosaura o el més constant amor (1783)– és deutora del pensament il·lustrat i de l’estètica neoclàssica i es fa ressò de les profundes transformacions que experimentà la societat del segle XVIII, amb unes cotes de qualitat literària que l’eleven a la categoria de clàssic europeu.