Josep Fontana

Josep Fontana (Barcelona, 1931 - Barcelona, 2018) ha estat catedràtic d'història contemporània a les universitats de València, l'Autònoma de Barcelona i la Pompeu Fabra. Deixeble de Pierre Vilar, Ferran Soldevila i Jaume Vicens Vives, ha introduït les escoles renovadores i el treball d’autors cabdals de la historiografia contemporània. Va estudiar els models de transició de l'antic règim cap al capitalisme, la implantació del liberalisme a Espanya i Catalunya i, especialment, la formació del mercat peninsular al llarg del segle XIX. Les seves aportacions els darrers anys s’han centrat en la reflexió historiograficopolítica.
Els títols més recents de la seva extensa bibliografia són: La història dels homes (2000), Aturar el temps (2005), De en medio del tiempo (2006), La construcció de la identitat (2006), Historia de España, vol. 6: La época del liberalismo (2007) L'ofici d'historiador (2010), Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945 (2011), El futuro es un país extraño. Una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI (2013). 
Va rebre nombroses distincions honorífiques pel valor de la seva obra.