Nathalie Azoulai (Nanterre, 1966). Escriptora i editora francesa. Es va formar en Lletres
Modernes a l'École Normale Supérieure i, després dels seus estudis, va començar a impartir
classes. Posteriorment va treballar en el camp de l'edició. L'any 2002 va publicar la seva primera
novel·la, Mère agitée, que han seguit altres com Une ardeur insensée o Les Spectateurs. A més
de novel·les, Azoulai també escriu per a televisió, ràdio i teatre.
El 2015 va guanyar el Prix Médicis per Titus n'aimait pas Bérénice i el 2021 es va incorporar al
jurat del Prix Femina. Ha traduït al francès La senyora Dalloway, de Virginia Woolf.
L’amistat i la rivalitat de dues noies marcades pel món de les ciències i el de les lletres.
Un matí, avisen la Rachel Deville que la seva millor amiga des de fa més de trenta anys, Adèle Prinker, una matemàtica brillant, s’ha suïcidat. Però la Rachel, que és una coneguda novel·lista, més enllà de l’impacte emocional també se sent inesperadament alleujada, amb una ambivalència de sentiments que reflecteix bé la seva història: una història d’amistat, l’amistat més genuïna, però també dels seus costats foscos: amor i disputa, suport incondicional i rivalitat silenciosa. I marcada sobretot per les seves famílies, que les impulsen respectivament cap a les matemàtiques o les lletres. Dos àmbits que les influeixen, molt més enllà dels estudis, en les relacions, en la seva visió del món, en allò que esperen de la vida.
Escrit amb un estil esplèndid i hipnòtic, La noia perfecta és una novel·la d’aprenentatge i amistat que també reflexiona amb perspicàcia i intel·ligència sobre la dicotomia entre ciències i lletres, la bellesa i la veritat, i la solitud del geni.
«Una història d’amistat, de complicitat, de disputes i contaminacions infinites entre dues noies que no viuen al mateix món. (...) Un llibre brillant». Christine Ferniot, Télérama
«Una immersió al fons de dues consciències, a la qual l’escriptura, fluida i turbulenta, dona tot el seu impuls. Woolf a alta velocitat». L’Obs
«L’enigma de la intel·ligència, tant com el de l’amistat, són al cor d’aquesta novel·la hipnòtica». Le Monde
Un matí, avisen la Rachel Deville que la seva millor amiga des de fa més de trenta anys, Adèle Prinker, una matemàtica brillant, s’ha suïcidat. Però la Rachel, que és una coneguda novel·lista, més enllà de l’impacte emocional també se sent inesperadament alleujada, amb una ambivalència de sentiments que reflecteix bé la seva història: una història d’amistat, l’amistat més genuïna, però també dels seus costats foscos: amor i disputa, suport incondicional i rivalitat silenciosa. I marcada sobretot per les seves famílies, que les impulsen respectivament cap a les matemàtiques o les lletres. Dos àmbits que les influeixen, molt més enllà dels estudis, en les relacions, en la seva visió del món, en allò que esperen de la vida.
Escrit amb un estil esplèndid i hipnòtic, La noia perfecta és una novel·la d’aprenentatge i amistat que també reflexiona amb perspicàcia i intel·ligència sobre la dicotomia entre ciències i lletres, la bellesa i la veritat, i la solitud del geni.
«Una història d’amistat, de complicitat, de disputes i contaminacions infinites entre dues noies que no viuen al mateix món. (...) Un llibre brillant». Christine Ferniot, Télérama
«Una immersió al fons de dues consciències, a la qual l’escriptura, fluida i turbulenta, dona tot el seu impuls. Woolf a alta velocitat». L’Obs
«L’enigma de la intel·ligència, tant com el de l’amistat, són al cor d’aquesta novel·la hipnòtica». Le Monde
Top