Grup62
Rafel Nadal
Girona, 1954
 ©Xulio Ricardo Trigo
©Xulio Ricardo Trigo

Rafel Nadal

Girona, 1954

Rafel Nadal i Farreras (Girona, 1954) col·labora regularment en diversos mitjans escrits i audiovisuals. Va ser director d’El Periódico de Catalunya de maig de 2006 a febrer de 2010, període durant el qual el diari va rebre nombrosos premis, entre els quals el Nacional de Comunicació. És autor d’Els mandarins (2011), un llibre de retrats sobre el poder; Quan érem feliços (Premi Josep Pla 2012), una obra de referència de la literatura de la memòria; Quan en dèiem xampany (2013), sobre una saga familiar a cavall de Catalunya i la Xampanya francesa; La maledicció dels Palmisano (2015), traduïda a vint-i-dues llengües; La senyora Stendhal (2017), El fill de l’italià (Premi Ramon Llull 2019) i Mar d’estiu: Una memòria mediterrània (2020).

 

(Twitter) @nadalrafel

Quan érem feliços
Comprar

Quan érem feliços

Rafel Nadal

Premi Josep Pla 2012

Comprar
Sinopsi de Quan érem feliços

Basada en les peripècies d’una família nombrosa de dotze germans a la Catalunya de postguerra, Quan érem feliços és una història real plena d’emocions, d’humor i de tensions en la qual l’autor evoca en primera persona els paisatges de la seva infantesa. Un recorregut de vegades íntim i de vegades panoràmic, gairebé cinematogràfic, ple d’imatges poderoses dels carrers del Barri Vell de Girona, l’estiueig a la Fosca, els setembres a pagès al mas d’Aiguaviva i els anys d’internat al Collell.

 

«De dia sempre era obert, perquè la baba feia una colla d’anys que no sortia. De nit, la clau era al test. Quan arribàvem tard havíem d’anar-li a dir bona nit, fos l’hora que fos, perquè ella no s’adormia fins que l’últim havia tornat. Amb dotze germans, sempre n’hi havia algun que arribava quan clarejava. No hi feia res. La baba estava desperta, amb el llum encès i la porta oberta:

—Bona nit —començava a dir quan trèiem el cap—. Ja pots entrar la clau, ja no queda ningú fora».

Basada en les peripècies d’una família nombrosa de dotze germans a la Catalunya de postguerra, Quan érem feliços és una història real plena d’emocions, d’humor i de tensions en la qual l’autor evoca en primera persona els paisatges de la seva infantesa. Un recorregut de vegades íntim i de vegades panoràmic, gairebé cinematogràfic, ple d’imatges poderoses dels carrers del Barri Vell de Girona, l’estiueig a la Fosca, els setembres a pagès al mas d’Aiguaviva i els anys d’internat al Collell.

 

«De dia sempre era obert, perquè la baba feia una colla d’anys que no sortia. De nit, la clau era al test. Quan arribàvem tard havíem d’anar-li a dir bona nit, fos l’hora que fos, perquè ella no s’adormia fins que l’últim havia tornat. Amb dotze germans, sempre n’hi havia algun que arribava quan clarejava. No hi feia res. La baba estava desperta, amb el llum encès i la porta oberta:

—Bona nit —començava a dir quan trèiem el cap—. Ja pots entrar la clau, ja no queda ningú fora».

Bibliografia de Rafel Nadal

Carregant...